Comit¨¨ per una gibrelleta

Despr¨¦s de llargu¨ªssimes sessions com a model a l¡¯estudi del pintor J. S. Sargent, l¡¯escriptor i cr¨ªtic nord-americ¨¤ Henry James (diumenge far¨¤ un segle que va morir) va poder exclamar davant del seu retrat acabat d¡¯enllestir: ¡°S¨®c jo, en tota la meva exquisida rotunditat¡±. En uns anys de profunds canvis socials en la moralitzant Anglaterra de final de segle, l¡¯exactitud del judici, ja fos est¨¨tic o social, era gaireb¨¦ tan important com la proclamaci¨® d¡¯una llei parlament¨¤ria. Avui, a Espanya, expressions com ¡°exquisida rotunditat¡±, ¡°precisi¨®¡± i ¡°valentia¡± s¨®n considerades pur manierisme pol¨ªtic, ja que en realitat amaguen els seus oposats, aix¨° ¨¦s: nyap, improvisaci¨®, indol¨¨ncia... o similars.

En el futur, les intervencions dels artistes en l¡¯espai p¨²blic seran vistes com una part del registre indispensable del nostre temps. En el cas de Barcelona, conformaran el retrat d¡¯una ciutat que avui amb prou feines es reconeix m¨¦s que per la seva consci¨¨ncia de model. Pintors i escultors, que abans tenien la missi¨® de ser lecorbusianament ¡°m¨¤quines de mirar¡±, lliuren avui la seva batalla a cops de colze per tenir uns pocs metres quadrats de verticalitat des d¡¯on treure els seus egos, com si aquesta ciutat fos una Nova York de categoria. S¡¯enfilen sobre ella com Godzillas, tot miniaturitzant-la. Per¨° si els discursos muse¨ªstics han desaparegut pr¨¤cticament del museu ¡ªOh, Am¨¦rica S¨¢nchez al MNAC!¡ª, ?com desxifrar el que amb desvergonyiment art¨ªstic apareix com un impost vergony¨®s a la ciutadania?

El cas de la intervenci¨® art¨ªstica a la fa?ana del Liceu d¨®na per a un petit conte de Balzac, una com¨¨dia humana en qu¨¨ artistes, urbanistes, consellers neoliberals i altres pol¨ªtics del com¨² es retraten rotundament: un artista, Frederic Amat, que al seu compte i risc fa una proposta per al teatre d¡¯¨°pera barcelon¨ª; un ne¨°fit conseller de Cultura que diu que s¨ª a tot; un representant del consistori que no sap o no s¡¯assabenta de res; articles a la premsa que generen un t¨ªmid debat i fins un cert ca?nisme, com el d¡¯Antoni Llena, artista que compta amb almenys dues escultures de cert nivell a la ciutat, una a la Vila Ol¨ªmpica i una altra darrere de l¡¯Ajuntament. Fa exactament un mes, en un article publicat al diari Ara, Llena es va permetre aconsellar Amat sobre com millorar la seva intervenci¨®. Va escriure, no sense mala bava, que el projecte li recordava ¡°la nansa d¡¯una gibrelleta vermella que feia servir de nen¡± (afirmaci¨® que sense voler emparentava l¡¯obra d¡¯Amat amb el fam¨®s urinari de Duchamp), i afegia m¨¦s endavant: ¡°Hi falla la pell, el material elegit. Ho dic sense voler entrar a discernir si els elements ornamentals triats s¨®n d¨°nuts, p¨ªrcings, arracades, anelles de cortina o nanses¡±.

Si fem cas de les imatges infogr¨¤fiques difoses, la intervenci¨® d¡¯Amat ¨¦s tan poc afortunada com la cortina d¡¯ulls que va col¡¤locar en un hotel de Via Laietana o la ¡°pluja de sang¡± del Lliure de Gr¨¤cia. Per¨° aquesta no ¨¦s la q¨¹esti¨®, sin¨® com i qui decideix el que ¨¦s o no art¨ªsticament oport¨² en l¡¯espai p¨²blic. En aquest sentit, va b¨¦ recordar la controv¨¨rsia que va generar a Par¨ªs la pir¨¤mide d¡¯I. M. Pei a la pla?a del Louvre. La claraboia serviria d¡¯entrada al museu en un entorn summament venerat pels parisencs, que al principi es van oposar a la reforma. Abans de la seva aprovaci¨® ¡ªel prestigi¨®s arquitecte xin¨¨s-nord-americ¨¤ havia estat triat a dit per Mitterrand¡ª, el projecte es va sotmetre al criteri d¡¯un jurat, el Comit¨¨ Colbert, integrat per empresaris del sector del luxe, mecenes, arquitectes, dissenyadors i editors. Despr¨¦s de fer pedagogia i consultar la ciutadania, la pir¨¤mide que articularia els nous accessos al museu m¨¦s visitat del m¨®n es va posar en marxa. Es va inaugurar el 1988 i va acabar servint d¡¯inspiraci¨® per a models d¡¯ampliacions de molts altres museus.

L¡¯exemple franc¨¨s ¨¦s un argument m¨¦s per entendre que nom¨¦s a partir del debat entre experts i ciutadania serem capa?os de veure el retrat de la ciutat des de la l¨ªnia visual del com¨². La pregunta ¨¦s si aquesta ciutadania, que volem m¨¦s emancipada, ¨¦s capa? d¡¯edificar un teatre de l¡¯observaci¨® social sobre els fonaments de la transpar¨¨ncia i no sobre vergonyants casos com el del Palau, del qual encara s¡¯espera que s¡¯aclareixin, sense veladures, la responsabilitat de pol¨ªtics i arquitectes. L¡¯exemple del roc¨°drom del Liceu ¨¦s revelador del mal h¨¤bit que ¨¦s reciclar consensos. I aix¨° que el cap que prepara Jaume Plensa encara no ha emergit de les aig¨¹es de la Barceloneta.

Els artistes van a cops