Homes que curen

Estic empleat pel municipi i compleixo amb el meu deure fins al l¨ªmit, fins all¨¤ on ja comen?a a ser excessiu¡±, fa pensar Kafka al protagonista d¡¯Un metge rural mentre descriu l¡¯aparici¨® d¡¯un m¨®n nou, que ¨¦s una de les formes m¨¦s particulars, estranyes i emocionants que provoca la literatura. Des de la serenor aventurera del Doctor Livesey que acompanya Jim Hawkins a L¡¯illa del tresor, fins a la modernitat que s¡¯assaja a si mateixa de qu¨¨ ens parla el Semmelweiss de C¨¦line (quin altre gran llibre descatalogat), el metge havia de poder dir alguna cosa sobre tots nosaltres. Els metges ens veuen n¨¦ixer i morir i, a l¡¯entremig, entren dins de les nostres cases, de les nostres fam¨ªlies i dels nostres cossos. De metges, n¡¯hi ha hagut molts, ¨¦s clar, i podr¨ªem dir que hi ha un cert aire de fam¨ªlia, un grau d¡¯humanitat que fa inextricable la separaci¨® entre cos i ¨¤nima, entre metge i pacient, entre escriptor i lector. Era q¨¹esti¨® de temps que tamb¨¦ ens miressin des de la literatura.

La tradici¨® russa, en aquest sentit, ¨¦s rica. Les radiografies socials i familiars de Tx¨¦khov arriben fins avui tan n¨ªtides com les disseccions de Vassili Aksi¨®nov. El metge apareix com a objecte i com a subjecte, des de Doctor Givago fins al trasplantament que narra el doctor Bulg¨¤kov a Cor de gos (Club Editor) i que transforma un pobre petaner en el relator de les incongru¨¨ncies de la Uni¨® Sovi¨¨tica. Maksim ?ssipov (Moscou, 1963) ¨¦s la darrera baula d¡¯una cadena d¡¯escriptors que canvien de temps per¨° que, com a metges, continuen fent-se responsables dels homes que han de curar. Com el salvador impossible de Kafka, fins al l¨ªmit, m¨¦s enll¨¤ del que els pertocaria.

El crit de l¡¯ocell dom¨¨stic arriba per continuar una tradici¨® que torna a trobar en la gent, en el seu paisatge i la seva hist¨°ria tots els arguments que la literatura necessita per continuar explicant el m¨®n. ?ssipov, en el conte que d¨®na t¨ªtol al llibre, comen?a dient: ¡°La prov¨ªncia ¨¦s casa: bruta, c¨¤lida, teva¡±, i ens remet a aquell primer volum encara no tradu?t i que el va donar a con¨¨ixer, La meva prov¨ªncia.

Els personatges d¡¯?ssipov necessiten un metge que sigui tamb¨¦ narrador, un narrador col¡¤lectiu, que inclogui la totalitat de la prov¨ªncia, una prov¨ªncia ubiqua, perillosa i protectora alhora, plena d¡¯humanitat i de perills. El llibre comen?a amb el periple d¡¯un metge que va a un congr¨¦s, el mateix viatge que explicava les contradiccions i els problemes que es descrivien a La meva prov¨ªncia, i on ara introdueix comissaris de policia, gitanes i tot d¡¯homes i dones que aspiren a aprofitar la vida, a fer-ne alguna cosa de profit enmig de tanta desorientaci¨®.

Pels contes d¡¯?ssipov passa tota la hist¨°ria de R¨²ssia, condensada en la perplexitat dels darrers anys, d¡¯una gent que se sap hereva d¡¯una hist¨°ria tan gran com la seva geografia, ¡°una indec¨¨ncia, vistes les dimensions¡±. Els abasten territoris i personatges tan diferents com la Calif¨°rnia d¡¯un noi que malbarata el seu talent en tornejos d¡¯escacs de segona o la Col¨°nia minera Eternitat vora l¡¯?rtic, i el seu personatge principal, Aleksandr Iv¨¤novitx. Quin gran relat, aquest, que recupera Tx¨¦khov i fa teatre dins del teatre i crea personatges que pateixen i viuen tot el que la Uni¨® Sovi¨¨tica els podia fer patir i viure i que creen un m¨®n tan irreal que esdev¨¦ possible i ple de vida.

Aleksandr Iv¨¤novitx ¡ªquin nom!¡ª ?ssipov ha creat un personatge que est¨¤ destinat a fer companyia a Akaki Ak¨¤kievitx, de El capot de G¨®gol. Recorda un oncle V¨¤nia que no sap dir si ha malgastat la seva vida. La Col¨°nia minera Eternitat ¨¦s un d¡¯aquells escenaris que perdurar¨¤ en la mem¨°ria liter¨¤ria dels lectors, la major part dels quals tamb¨¦ deuen ser ocells dom¨¨stics. ?ssipov narra el gran teatre quotidi¨¤ i hist¨°ric amb l¡¯eleg¨¤ncia d¡¯aquells que saben transitar per aquestes narracions com si fossin el menjador de casa seva. De casa nostra a partir d¡¯ara, aquest conte ho t¨¦ tot per ser un cl¨¤ssic.

La traducci¨®, i sobretot l¡¯ep¨ªleg d¡¯Arnau Barios, acaba de fer just¨ªcia a aquest llibre rod¨® que ha confegit Club Editor. Aqu¨ª, en breu format de conversa hi trobem la confirmaci¨® d¡¯all¨° que sempre hem sabut, que el contacte amb la gent, que el valor d¡¯all¨° hum¨¤, precedeix i ultrapassa les premisses est¨¨tiques. Que la literatura ¨¦s una estranya combinaci¨® de necessitat, paraules i vida.