Governar contra

Ens ho estem passant la mar de b¨¦. El rid¨ªcul, el desastre, el politiqueig, la incompet¨¨ncia i altres descripcions que fa la pol¨ªtica espanyola de la catalana s'han traslladat a la Villa y Corte. El PP no pot governar perqu¨¨ no s'ha assabentat que all¨° del bra? incorrupte nom¨¦s funcionava durant el franquisme. El pitjor PSOE de la hist¨°ria recent est¨¤ fent la millor precampanya electoral que es recorda. Iglesias va pel m¨®n dient que vol ser vicepresident i Rivera comen?a a fer-se carreg¨®s de tan servil. Com ha canviat la hist¨°ria!

S'han trencat els dos grans vectors que han perm¨¨s la governabilitat a Espanya. El primer, el progr¨¦s econ¨°mic, ha tingut una esmena a la totalitat. Aquella pau social fr¨¤gil que provenia dels seixanta, com altres tants mites del benestar desenvolupista, s'ha acabat per una crisi global que a Espanya ha trobat tants aliats com v¨ªctimes.

Governar contra les classes populars t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies de dif¨ªcil digesti¨®. Hi ha una l¨°gica que uneix els grans atracaments que han servit per pagar pensions multimilion¨¤ries als directius de banca i la cisa di¨¤ria, constant, legalitzada i quotidiana de rebuts de llum, aigua, transport o autopistes. Un acaba pensant que s¨®n vasos comunicants, que el que no es pot aconseguir d'una manera, s'aconsegueix d'una altra.

El segon vector salta de l'ab¨²s sobre les classes populars a l'ab¨²s territorial, encara que no sabem qu¨¨ va ser abans ni si al final del que es tracta ¨¦s d'escurar l'¨²nica classe popular que ha sabut articular una actuaci¨® no subordinada a l'Estat. El president en funcions Rajoy parlava de treva. El seu marc mental ¨¦s prec¨ªs i arriba de la l¨ªnia de filiaci¨® directa dels butlletins oficials de l'Estat: treva.

El centralisme no hauria de ser for?osament dolent per¨° la pr¨¤ctica quotidiana, professionalitzada i, m'atreviria a dir, impunitzada, ha provocat una veritable abstracci¨® del pa¨ªs. La construcci¨® de l'AVE, les seves estacions fantasmes, l'esquema radial i la desviaci¨® de fons que haurien d'haver servit per construir el corredor Mediterrani o la millora del servei de Rodalies ¨¦s un bon exemple de com es pot governar contra els interessos d'una gran part d'espanyols, espanyols de grau o per imperatiu legal.

D'un eix a l'altre, els quatre partits diuen que busquen un acord. S¨®n v¨ªctimes de les seves pr¨°pies paraules i actes. Al divertiment de veure el teatre de la precampanya de les noves eleccions es van sumant motius per a l'escepticisme. Ni PP, ni PSOE ni Ciutadans representen cap novetat i aqu¨ª estem tan esquilats que les promeses de Podem a Catalunya s'agafen amb pinces.

Com hem arribat aqu¨ª? ¡°Franco em va agafar la m¨¤ i em va dir: Altesa, l'¨²nica cosa que us demano ¨¦s que preserveu la unitat d'Espanya. No em va dir 'fes una cosa o una altra', no: la unitat d'Espanya, les altres coses...¡±, va declarar Joan Carles I, recentment en un documental, recordant aquest testimoni que va passant de m¨¤ en m¨¤ pels successius organismes de l'Estat. El que no li va dir ¨¦s qu¨¨ entenia per unitat, ni que aquesta unitat no podria ser l'origen d'una desigualtat tan flagrant. Unitat ¨¦s la desigualtat de voler igualar el que no ¨¦s igualable: ¡°No em va dir 'fes una cosa o una altra', no: la unitat d'Espanya, les altres coses...¡±.

Els grans organismes de l'Estat viuen per a si i a costa dels espanyols. M'atreviria a dir que viuen fins i tot contra els governs. Els monopolis de facto, siguin energ¨¨tics, de comunicacions, jur¨ªdics o culturals, sobreviuen i tutelen els governs. D'Adif al Tribunal Constitucional passant per l'Ibex, l'Institut Cervantes o la Reial Acad¨¨mia Espanyola, queda poc espai per a les altres coses. Les altres coses s¨®n tot el que pot ser gestionat o, a tot estirar, tolerat. De fet, hi ha llic¨¨ncia per governar contra les altres coses.

S¨ª, ¨¦s divertit veure com tres dels quatre partits pol¨ªtics intenten trobar una soluci¨® a la continu?tat del que els suporta. Seria injust situar Podem o Esquerra Unida en aquesta mateixa casella, per¨° no deixen de ser les excepcions que confirmen la regla i no sembla que hagin d¡¯influir en el que ¨¦s substancial. Rajoy, Rivera i S¨¢nchez s'enfronten a massa gent emprenyada, prou com per fer ingovernable el pa¨ªs.

?nims, que una altra cita electoral ¨¦s possible. Ja queda menys.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.