Quina Espanya vol el PSOE?

Ja no hi ha ning¨² que dubti que el model auton¨°mic de la transici¨® est¨¤ en crisi. La q¨¹esti¨® catalana nom¨¦s ¨¦s la punta de l¡¯iceberg d¡¯una problem¨¤tica m¨¦s ¨¤mplia. Val un exemple: Mireia Grau (Institut d¡¯Estudis Auton¨°mics) va ensenyar en una confer¨¨ncia a la Universitat de Girona com el consens al voltant de l¡¯estat auton¨°mic s¡¯ha debilitat. Mentre que, segons el CIS, creix a gaireb¨¦ totes les comunitats una voluntat recentralitzadora, passa el contrari al Pa¨ªs Basc i Catalunya, i nom¨¦s a Gal¨ªcia i les Balears s¡¯est¨¤ conforme majorit¨¤riament amb la situaci¨® competencial actual.

Els partits estatals ¡ªa excepci¨® de l¡¯immobilista PP¡ª estarien d¡¯acord que s¡¯han de fer transformacions. Ciutadans i Podem han posat sobre la taula, de manera m¨¦s o menys expl¨ªcita, models antag¨°nics: els primers defensen una mena de recentralitzaci¨®, aix¨ª com el debilitament de la realitat pluriling¨¹¨ªstica; mentre que els segons aposten pel reconeixement del car¨¤cter plurinacional de l¡¯Estat, el foment de la diversitat de cultures i lleng¨¹es i el dret a decidir. La proposta d¡¯un refer¨¨ndum de la formaci¨® morada, inspirada en la del programa electoral del 2012 del PSC (via article 92 de la Constituci¨®), rebria el suport de gaireb¨¦ la meitat d¡¯espanyols ¡ª43%, segons l¡¯enquesta d¡¯Acceso Election Talks.

Per¨° qu¨¨ hi diu el partit que ha rebut l¡¯enc¨¤rrec del Rei per formar govern? No gaire: ¡°reforma constitucional¡± i ¡°revisi¨® del t¨ªtol VIII i els preceptes connexos. Desenvolupar el concepte d¡¯Estat federal¡± (vegeu el document del PSOE del 8 de febrer dirigit a altres forces). En els seus malabarismes per agradar a tothom, fins ara els socialistes venen nom¨¦s procediment i forma, i no contingut. Un estat federal pot ser de moltes maneres: uninacional o plurinacional; amb diversos nivells de descentralitzaci¨®; sim¨¨tric o asim¨¨tric; amb voluntat de promocionar o debilitar les diversitats culturals i ling¨¹¨ªstiques... Un partit que aspiri a governar en aquest moment d¡¯esgotament dels principals consensos del 78 ha de concretar, tamb¨¦, el car¨¤cter de l¡¯Estat i la forma d¡¯organitzaci¨® territorial a la qual aspira ¡ªdues coses que solen barrejar-se, per¨° que s¨®n diferents¡ª, aix¨ª com plantejar la gesti¨® de la diversitat cultural, ling¨¹¨ªstica i, per a molts, tamb¨¦ nacional.

S¨®n q¨¹estions hist¨°ricament delicades que durant la transici¨® van tenir un abordatge limitat, per¨° que ara es poden afrontar de manera m¨¦s serena i profunda. En aquests 40 anys s¡¯ha consolidat una cultura democr¨¤tica m¨¦s consistent, aix¨ª com un augment de la polititzaci¨® d¡¯amplis sectors ciutadans preocupats per la cosa p¨²blica. La q¨¹esti¨® nacional ha deixat de ser tab¨².

Sense anar m¨¦s lluny, a Podem el fet de parlar clar no li ha suposat un desgast electoral, al contrari; amb nom¨¦s dos anys de vida va estar a punt de passar davant del centenari PSOE. A Catalunya i el Pa¨ªs Basc (i al Pa¨ªs Valenci¨¤, les Balears i Gal¨ªcia) la valentia el va beneficiar. Tampoc no va pagar cap cost a la resta de l¡¯Estat. Cada vegada s¨®n m¨¦s els que pensen que la sacrosanta unitat d¡¯Espanya nom¨¦s t¨¦ sentit si les parts que la formen estan d¡¯acord a continuar vivint juntes; en democr¨¤cia nom¨¦s des de la fraternitat i l¡¯empatia es pot construir un projecte com¨². I que la pluralitat i la diversitat s¡¯han d¡¯entendre com a riquesa. Per¨° no nom¨¦s aix¨°, una aposta s¨°lida com la que ha fet la formaci¨® morada ha modificat l¡¯imaginari dels mateixos votants. En pol¨ªtica els lideratges tamb¨¦ construeixen i reconstrueixen projectes de pa¨ªs. Aix¨ª doncs, i segons l¡¯enquesta esmentada abans, un 86% de votants de Podem d¨®na suport avui al refer¨¨ndum.

Sembla que la ¡°reforma constitucional¡± ¨¦s per al PSOE la nova versi¨® d¡¯un vell estratagema en pol¨ªtica: crear una comissi¨® partint d¡¯una q¨¹esti¨® sobre la qual no hi ha voluntat o capacitat de posicionar-se. Ara b¨¦, els grans debats pendents que t¨¦ Espanya necessiten que els actors pol¨ªtics principals aportin propostes substantives. No n¡¯hi ha prou amb marcar medi¨¤tiques l¨ªnies vermelles. En aquest sentit, i sabent que l¡¯¡°acord de govern¡± firmat entre el PSOE i Ciutadans ¨¦s previsiblement de curt recorregut, el tema que es tracta en aquest article no s¡¯ha desenvolupat de cap manera en el document signat pels dos partits. Per¨° passada la investidura de la setmana vinent, que s¡¯aventura fallida, si els socialistes volen ser partit de govern han de respondre a un dels reptes que t¨¦ Espanya. Nom¨¦s a partir d¡¯una proposta real i expl¨ªcita de model de pa¨ªs es pot comen?ar a treballar, discutir, negociar, transaccionar. I en aix¨°, el PSC potser hi t¨¦ coses a dir.

Gemma Ubasart ¨¦s professora de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica a la UdG