Dones al poder a la gran Barcelona

Barcelona, l'Hospitalet, Esplugues de Llobregat, Sant Cugat, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Badalona sumen 2,4 milions d'habitants i set alcaldesses. Per primera vegada, la gran Barcelona est¨¤ governada per dones de diferents formacions pol¨ªtiques i generacions. De totes les poblacions confrontants amb la capital nom¨¦s el Prat, Sant Just, Cerdanyola i Sant Adri¨¤ tenen alcalde. Reunides per EL PA?S, totes admeten en algun moment que una dona al capdavant de l'alcaldia ¡°no ¨¦s millor ni pitjor¡± que un home i es refereixen a Margaret Thatcher com a model de lideratge a rebutjar per autoritari. Destaquen que cada vegada hi ha ¡°m¨¦s homes que posen altres valors al centre¡±.

"El lideratge femen¨ª tindr¨¤ empremta i hi guanyar¨¤ tothom"

Creu l'alcaldessa de Barcelona i exactivista Ada Colau (1974, Barcelona en Com¨²) que ¡°no ¨¦s casual que hi hagi m¨¦s lideratges femenins i t¨¦ a veure amb la crisi econ¨°mica i pol¨ªtica¡±. ¡°S¨®n m¨¦s cooperatius i compartits com a alternativa al frac¨¤s d'un model¡±, apunta i vincula l'arribada de dones a les alcaldies als ¡°processos de conflu¨¨ncia de base ciutadana¡±. Creu que ¡°¨¦s el moment de feminitzar la pol¨ªtica i canviar les prioritats: els drets b¨¤sics i la vida al centre¡± i que l'impacte tindr¨¤ ¡°empremta a la curta i a la llarga i que hi guanyaran homes i dones¡±. Celebra la cooperaci¨® iniciada a l'eix del Bes¨°s: ¡°La ciutat ¨¦s metropolitana, els ve?ns no miren on acaba una ciutat i comen?a l'altra¡±.

"Caldr¨¤ prendre mesures per no discriminar els homes"

N¨²ria Mar¨ªn (1963, PSC), va arribar a l'alcaldia de l'Hospitalet el 2008. Portava Hisenda, poc freq¨¹ent ¡°quan a les dones se'ls assignaven les pol¨ªtiques socials o l'educaci¨®¡±. Cita el precedent de Manuela de Madre a Santa Coloma i destaca que l'arribada de dones al poder ¡°tamb¨¦ s'ha produ?t gr¨¤cies als homes que hi han cregut¡±.

Mar¨ªn subratlla com a valor la ¡°m¨¦s empatia¡± de les dones i la capacitat ¡°de fer dues coses alhora¡±. ¡°Fas grans projectes, per¨° s'enfonsa una paret i has d'actuar¡±, diu i vaticina que en el futur ¡°caldr¨¤ prendre mesures per no discriminar els homes. Veig les dones molt preparades i sense complexos¡±.

¡°Els equips paritaris ens fan m¨¦s transversals i potents¡±

D¡¯origen humil i enginyera de professi¨®, Pilar D¨ªaz (1967, PSC) ¨¦s alcaldessa d'Esplugues des de fa 10 anys. ¡°Em sento molt privilegiada¡±, diu i rebutja ¡°parlar de la mirada femenina¡±. Defensa els equips paritaris: ¡°Perqu¨¨ la suma ens fa m¨¦s transversals i potents¡±. Diu que la crisi ha fet m¨¦s visible ¡°una manera de fer que exporta a la vida p¨²blica formes de fer de l'¨¤mbit privat¡±. ¡°En canvi, som menys ambicioses perqu¨¨ mirem pel b¨¦ com¨²¡±, lamenta. D¨ªaz va tenir protagonisme el 2000 quan va ser la primera dona a acudir al Parlament amb un nad¨®. ¡°Mai he volgut renunciar a fer de mare¡±, afirma qui presumeix de sopar sempre a casa.

¡°Un lideratge participatiu per aconseguir consensos¡±

L¡¯alcaldessa de Sant Cugat, Merc¨¨ Conesa (1968, CiU), celebra que hi hagi tantes alcaldesses: ¡°Ja era hora¡±. ¡°Tenim reptes com visualitzar actituds i q¨¹estions, com la conciliaci¨®, que s¨®n de model de societat¡±. Valora ¡°la interlocuci¨® amb els ve?ns¡±, i diu que en all¨° local ¨¦s b¨¤sic exercir ¡°un lideratge participatiu per aconseguir consensos; facilitar que les coses passin¡±. ¡°?s p¨²blic i notori¡± que reserva una tarda per estar amb els seus fills, diu, i fa broma: ¡°Quan juga el Bar?a les agendes s'alliberen, per¨° anar al Carnaval de l¡¯escola est¨¤ mal vist, i que consti que m'agrada el futbol!¡±.

"Treballo en xarxa, empatia i intel¡¤lig¨¨ncia emocional"

Una moneda a l'aire, un recurs que preveu la Llei Electoral en cas d'empat (amb Ciutadans), va convertir Laura Campos (1977, ICV) en alcaldessa de Montcada. ?s filla de l'hist¨°ric alcalde Josep Maria Campos: ¡°Ell es va trobar un municipi per fer i ara els reptes s¨®n uns altres¡±. Campos celebra la pres¨¨ncia de dones en pol¨ªtica: ¡°Possiblement estiguem m¨¦s acostumades a treballar en xarxa, sense tanta jerarquia i a buscar consensos. Som m¨¦s emp¨¤tiques i utilitzem m¨¦s la intel¡¤lig¨¨ncia emocional. A m¨¦s que haver crescut pol¨ªticament en moviments socials d¨®na una altra forma de veure les coses¡±, resumeix.

"M¨¦s preocupaci¨® pel dia a dia i m¨¦s predicci¨® a invertir"

Va arribar a l'alcaldia de Santa Coloma el 2009 despr¨¦s de la detenci¨® del seu antecessor pel cas Pret¨°ria. N¨²ria Parlon (1974, PSC) descriu com ¡°molt gratificant gestionar problemes que no s¨®n estad¨ªstiques, veure qu¨¨ li importa a la gent¡±. Veu ¡°important que les dones adquireixin visibilitat en llocs de poder¡± i creu que hi ha ¡°un perfil diferent a marcar les prioritats: ens preocupen m¨¦s les petites coses del dia a dia, que en temps de crisi hem prioritzat a les grans inversions; s¨®n importants, per¨° som m¨¦s predictives a dissenyar-les¡±. Parlon va admetre sense embuts que el c¨¤rrec ¡°et porta a perdre ritme de la teva vida personal¡±. ¡°L'alcaldia comporta ren¨²ncies a la vida personal. Hi ha moments emocionalment dif¨ªcils. Et perds coses¡±, admet.

"La proced¨¨ncia dels moviments quotidians"

No en t¨¦ cap dubte, Dolors Sabater (1969, Guanyem Badalona en Com¨²) que ¡°l'emerg¨¨ncia dels moviments populars que passen a la instituci¨® porten a un augment de les dones a les alcaldies¡± i que ¡°m¨¦s dones fent pol¨ªtica provocaran un canvi en la forma de fer pol¨ªtica, perqu¨¨ la proced¨¨ncia de moviments de base que estan en l¡¯¨¤mbit quotidi¨¤ (ve?ns, sanitat, educaci¨®...) situa a un altre nivell les necessitats prim¨¤ries¡±. Afegeix el ¡°t¨°pic, cert, que les dones tenen m¨¦s experi¨¨ncia a gestionar tasques m¨²ltiples¡±, sumat a la ¡°fer des del consens¡±.