Populismes per a tothom

"Si em pregunten qu¨¨ ¨¦s, no ho s¨¦. Si no m'ho pregunten, ho s¨¦¡±, sembla que va dir Sant Agust¨ª, referint-se a D¨¦u i a la fe. La cita serveix a un expert en populismes, l'itali¨¤ Loris Zanatta, per referir-se a la dificultat d'exposar un concepte de moda utilitzat per tiris i troians. Populisme ¨¦s una arma llanc¨ªvola que serveix contra Podem i contra Le Pen, contra Evo Morales i contra els governs de Pol¨°nia o Hongria, contra el catalanisme independentista i contra el republic¨¤ milionari Trump. Un altre expert en el tema, Ernesto Laclau, suposadament inspirador dels l¨ªders de Podem, desenvolupa una sofisticada argumentaci¨® per distingir la democr¨¤cia liberal representativa individualitzada (molt sartriana) i la democr¨¤cia del poble mitjan?ant la seva hegemonia organitzada. Zanatta, contrari al populisme, simplifica molt la q¨¹esti¨® per negar qualsevol populisme com a contrari a una democr¨¤cia formal mitificada. Per la seva banda, Laclau elabora un concepte metaf¨ªsic de poble que evita concretar una f¨®rmula democr¨¤tica alternativa.

En resum, el populisme ¨¦s una arma que serveix per a una cosa i per a la contr¨¤ria. Mateo Renzi, cap del Govern itali¨¤ i l¨ªder del Partit Democr¨¤tic (en teoria d'esquerra, continuaci¨® perversa del PCI), exalta la vict¨°ria de Mauricio Macri, dreta radical neoliberal contra el kichnerisme ¡°populista¡±. El PSOE denuncia aquest ¡°populisme d'esquerra¡±, que aplica tamb¨¦ a Podem. No obstant aix¨°, Felipe Gonz¨¢lez, quan va perdre les eleccions (1996), se¡¯n va anar immediatament a l¡¯Argentina a passar unes vacances en iot amb el president Menem, un altre populista oposat, esperp¨¨ntic i corrupte, que va vendre patrimoni p¨²blic i va aplicar pol¨ªtiques privatitzadores neoliberals.

S'acusa de populistes els nacionalistes bascos (democristians) i catalans (liberals socials o viceversa), per¨° el populisme desenfrenat i etnicista de la l¨ªder socialista andalusa ¨¦s considerat pel PSOE el seu discurs seri¨®s i democr¨¤tic. L'espanyolisme ranci i visceralment anticatal¨¤ de gran part del PP pot catalogar-se de populisme precisament com ells ho entenen, ja que exacerben emocions col¡¤lectives contra comunitats diferents. Alguna cosa similar passa amb Ciutadans, la seva metaf¨ªsica visi¨® d'Espanya es complementa amb la negaci¨® d'un sentiment nacional catal¨¤ que, agradi o no, existeix i es comprova sortint al carrer.

Aquesta visi¨® es recolza en un sup¨°sit: nom¨¦s existeix l'estat-naci¨®, la resta s¨®n ciutadans-¨¤tom, no existeix una societat catalana o basca. La refer¨¨ncia al ¡°poble¡± ¨¦s una manipulaci¨®, no ¨¦s un ser real i menys encara un subjecte pol¨ªtic. No obstant aix¨°, el ¡°poble¡± ¨¦s una realitat hist¨°rica i pol¨ªtica, l'expressi¨® activa d'una gran part dels ciutadans, o que volen ser-ho, que reivindiquen els seus drets. La revoluci¨® francesa va tenir com a protagonista el poble constitu?t en naci¨® i en Estat. Els arist¨°crates que no renunciaven als seus privilegis eren considerats ¡°el partit dels estrangers¡±. Quan es nega a un poble la seva identitat i el seu autogovern, el repressor passa a ser considerat estranger. L¡¯Estat espanyol i la seva classe pol¨ªtica (PP, C¡¯s i PSOE) exerceixen ara com a for?a separadora, en realitat pretenen independitzar-se de Catalunya, encara que sigui en el seu subconscient.

Com podeu veure, l'¨²s i l¡¯ab¨²s del terme populisme nom¨¦s provoca confusi¨®, aguditza els conflictes i dificulta el di¨¤leg. Seria millor analitzar els anomenats populismes a partir de les seves caracter¨ªstiques espec¨ªfiques. Per exemple, el populisme d'esquerra a l¡¯Am¨¨rica Llatina no ¨¦s gaire diferent del que van ser les esquerres europees fa unes d¨¨cades. Es van crear lideratges carism¨¤tics i futurs m¨ªtics que van mobilitzar sectors molt heterogenis exclosos de la pol¨ªtica i dels drets ciutadans. S¨®n una expressi¨® de les grans desigualtats. A mesura que les conquestes populars fan m¨¦s social l¡¯Estat, les desigualtats es redueixen i es poden exercir els drets, el poble s'estructura pol¨ªticament, el populisme es racionalitza. Per¨° sense fases populistes la democr¨¤cia no es democratitza. A l¡¯Argentina, el kichnerisme, amb tots els seus defectes, ha desenvolupat importants pol¨ªtiques socials i de recuperaci¨® de drets humans. Ara, el macrisme ultraneoliberal practica un populisme cosmopolita orientat a les classes mitjanes que suposar¨¤ una regressi¨® social i pol¨ªtica. En conclusi¨®: els anomenats populismes han d'avaluar-se pels seus compromisos previs i els seus resultats posteriors.

Jordi Borja ¨¦s urbanista