Prevenir per evitar

Durant les ¨²ltimes setmanes he participat en diverses discussions i alguns col¡¤loquis en els quals, curiosament, m¡¯he trobat amb una situaci¨® semblant. Les reunions tenien per objecte analitzar un tema actual problem¨¤tic, i davant el qual ¨¦s urgent prendre a temps mesures preventives per evitar-lo. La meva posici¨® ha estat de ple consens amb aquest tipus de mesures, per¨° afegint que, al meu entendre, s¡¯est¨¤ oblidant altres mesures de reforma necess¨¤ries per poder gestionar el problema, en el cas que la prevenci¨® tingui poc efecte. Esmento dos casos de plena actualitat, en els quals aix¨° est¨¤ passant.

1. Escalfament global. No utilitzo l¡¯expressi¨® ¡°canvi clim¨¤tic¡± perqu¨¨ canvis en el clima n¡¯hi ha hagut molts al llarg de la hist¨°ria de la Terra, i tant la seva naturalesa com les causes han estat diferents. Pot haver-se tractat d¡¯escalfament o de refredament; i les causes poden haver estat exteriors (canvis en les taques solars), naturals (erupci¨® de volcans) o humanes (increment d¡¯emissions de gasos). El problema actual ¨¦s d¡¯escalfament, i la causa principal est¨¤ relacionada amb l¡¯activitat humana. Aix¨° ¨¦s una bona not¨ªcia perqu¨¨ vol dir que es troba a les nostres mans reduir-ne les causes; qualsevol de les altres est¨¤ fora del nostre control.

La temperatura mitjana de la Terra ha augmentat des del segle XIX uns 0,7 graus i s¡¯estan fent esfor?os per evitar superar els 2 graus (alguns demanen que no es passi d¡¯1,5). L¡¯acord recent de Par¨ªs fixa l¡¯objectiu dels 2 graus, per¨° la realitat ¨¦s que encara que es compleixin tots els compromisos voluntaris assumits i es mobilitzin tots els recursos necessaris, nom¨¦s hi ha una probabilitat acceptable perqu¨¨ no s¡¯arribin a superar els 2,7 graus.

?s una irresponsabilitat no entendre que, malgrat l¡¯esfor?, la reducci¨® d¡¯emissions acordada no garanteix, ni de lluny, que s¡¯evitin la situaci¨® i els desastres derivats d¡¯aquest augment. Per tant, en paral¡¤lel amb la prevenci¨®, cal fer un altre gran esfor? d¡¯adaptaci¨® i preveure alhora els canvis en les temperatures i els nivells del mar, les desertitzacions, l¡¯escassetat d¡¯aigua potable, els canvis en la producci¨® d¡¯aliments...

Aix¨° ¨¦s encara m¨¦s greu si es t¨¦ en compte que es preveu que els qui patiran en gran manera aquests efectes s¨®n els pa?sos m¨¦s pobres i amb menys recursos p¨²blics per enfrontar-s¡¯hi, aix¨ª com les persones m¨¦s pobres dels pa?sos rics. No es tracta de salvar el planeta; es tracta d¡¯assegurar un futur equilibrat de la humanitat i evitar un enorme increment de les desigualtats que destruiria tots els esfor?os fets l¡¯¨²ltim segle per reduir-les.

2. Refugiats i asil. Una situaci¨® encara m¨¦s complexa ¨¦s la que es deriva de l¡¯actual pol¨ªtica europea respecte als refugiats. Em refereixo a la pol¨ªtica dels Estats, no a la de la UE, ja que les compet¨¨ncies d¡¯immigraci¨® i d¡¯asil corresponen als Estats, i no s¡¯han transferit. Sembla que la preocupaci¨® principal est¨¤ sent reduir-ne l¡¯allau, intentant que les persones amb dret a asil no puguin arribar als nostres pa?sos o, en el millor dels casos, quedin retingudes i acollides en pa?sos externs a la UE (en el cas de Turquia ¨¦s molt expl¨ªcit), encara que sigui ¡°pagant-ne els costos¡±.

Per¨° una mirada racional a les perspectives demogr¨¤fiques de la zona sud i est del Mediterrani i a la seva complicada evoluci¨®, tant econ¨°mica com pol¨ªtica, fa preveure que aquests fluxos no disminuiran i que la pressi¨® ser¨¤ m¨¦s gran. Si s¡¯hi afegeix la saturaci¨® creixent que s¡¯est¨¤ creant en alguns pa?sos d¡¯aquella zona que ja estan acollint molts refugiats, no hi ha dubte que Europa ¨¦s, i ser¨¤, l¡¯¨²nica esperan?a per a ells. Ni pol¨ªticament ni psicol¨°gicament Europa no s¡¯est¨¤ preparant per a aquest futur, i aix¨° pot provocar molts conflictes, tant interns com externs. Ja han comen?at...

?s imprescindible fer tots els esfor?os possibles per intentar evitar els problemes, atacant-ne les causes. Per¨°, a m¨¦s, cal tenir preparats els mecanismes que permetin gestionar-ne les conseq¨¹¨¨ncies, si no s¡¯eviten. En els dos casos que he esmentat, sembla molt clar que fa falta aquesta doble acci¨®. La medicina preventiva ¨¦s la ideal, per¨° cal tenir-ne preparada des d¡¯ara la curativa, o caldr¨¤ c¨®rrer.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre.