Robar a l¡¯hospital

La setmana passada va ser per a mi d¡¯hospitals, per¨° no van ser les vagues del transport les que van fer inoblidable la visita a l¡¯hospital en un dels turons de Barcelona. Vaig veure aspectes insospitats de la crisi. La sanitat p¨²blica est¨¤ coneixent uns efectes indirectes de les retallades sanit¨¤ries que encara no tenen estad¨ªstiques. Els robatoris. No em refereixo a robatoris en sentit metaf¨°ric, del tipus ¡°les retallades ens roben infermers i doctores, per culpa seva ara n¡¯hi ha menys¡±, que, sens dubte, encara que sigui metaf¨°ricament parlant, ¨¦s cert: hi ha menys metges i menys infermeres. Aix¨ª com tamb¨¦ hi ha menys lliteres, menys sales d¡¯operacions en funcionament i menys llits disponibles. Parlo d¡¯altres robatoris: delinq¨¹ents que roben a les habitacions, pispen els efectes personals dels pacients i si poden tamb¨¦ els dels acompanyants.

Vaig anar a visitar una amiga que s¡¯havia sotm¨¨s a una intervenci¨® delicada, de cinc hores i mitja. Feia dos dies que era en una habitaci¨® compartida, despr¨¦s d¡¯haver-ne passat uns altres dos a la sala de reanimaci¨® despr¨¦s de sortir de la sala d¡¯operacions. Quan la vaig visitar estava desperta i animada, per¨° no era aquest l¡¯estat d¡¯¨¤nim ni la condici¨® f¨ªsica que tenia quan hi havia arribat dos dies abans. Li vaig preguntar si a partir d¡¯aquell moment ja podia escriure-li missatges de m¨°bil, i llavors ho vaig saber: li havien robat el tel¨¨fon. Abans d¡¯ingressar?, li vaig preguntar, conven?uda que hauria estat aix¨ª. No, aqu¨ª mateix, en aquesta habitaci¨®, va respondre.

El mateix dia, un diumenge a la tarda, que la van traslladar a l¡¯habitaci¨®, l¡¯hi van robar. Tenia l¡¯aparell al costat, al llit, encara estava for?a atordida per l¡¯operaci¨®. El seu marit havia sortit de l¡¯habitaci¨® per acompanyar un familiar que els havia visitat. I res, quan hi va tornar, i ella es va despertar de l¡¯atordiment, el m¨°bil ja no hi era.

Aquell mateix diumenge van detenir, al mateix hospital, vuit persones per robar, segons els va explicar m¨¦s tard el gu¨¤rdia de seguretat de la planta. Imagineu la xifra dels que van aconseguir no ser descoberts ni detinguts. I multipliqueu-la pels centres m¨¨dics de la ciutat, p¨²blics i privats... A cada planta d¡¯hospital, on abans hi havia unes set infermeres, ara n¡¯hi ha tres a tot estirar. ?s dif¨ªcil per a les infermeres adonar-se dels moviments estranys i esmunyedissos. Ho ha estat sempre, controlar qu¨¨ passa amb les visites en un hospital. ?s en gran manera una de les virtuts, almenys per a mi, de l¡¯hospital p¨²blic, que permet visitar els malalts amb tranquil¡¤litat i a les hores que cadasc¨² pot. Per¨° aix¨° d¡¯ara ¨¦s diferent.

?s el que han pensat tamb¨¦ els lladres, han decidit que s¡¯ha acabat considerar el pacient d¡¯hospital com alg¨² que ja t¨¦ prou pena i a qui no s¡¯ha de robar. Sempre hi ha hagut algun robatori a l¡¯hospital, per¨° no com ara. Si abans intentaven robar material m¨¨dic i potser en algun despatx dels directius, ara qualsevol cosa els va b¨¦. M¨¦s enll¨¤ dels pocs diners de butxaca i d¡¯alguna targeta de cr¨¨dit, el bot¨ª ara ¨¦s gaireb¨¦ sempre el mateix: tel¨¨fons m¨°bils i tauletes digitals. Aquests dos grans invents que tanta companyia fan, a qualsevol lloc i en qualsevol circumst¨¤ncia. M¨¦s encara quan resulta que est¨¤s malalt, sol i sovint desconcertat pel diagn¨°stic, al llit d¡¯hospital. Et poses els cascos i escoltes m¨²sica o parles amb qui sigui o veus qualsevol programa de tele o de YouTube, i el temps passa una miqueta millor, fins que alg¨² et ve a fer companyia o el metge o la infermera t¡¯atenen. Fins ara la crisi i les retallades es notaven en el menjar cada vegada m¨¦s dolent. Ara, a m¨¦s, et roben.

Si que estan desesperats, o del tot descerebrats, els lladres, que no se¡¯ls ocorre res m¨¦s que saquejar pacients d¡¯hospital. Qualsevol cosa ¨¦s efecte i conseq¨¹¨¨ncia i resultat de la crisi, clar que s¨ª, naturalment que s¨ª, nom¨¦s faltaria. El cervell progressivament m¨¦s petit dels delinq¨¹ents, tamb¨¦.

Em vaig quedar tan estupefacta que, l¡¯endem¨¤, pensant en tot aix¨°, em vaig tallar un dit mentre fregava els plats. Vaig anar al CAP, al centre d¡¯atenci¨® prim¨¤ria, on em va atendre molt b¨¦, com sempre, la meva competent doctora. Amb bon humor, em va respondre, quan li vaig preguntar com porten les retallades. ¡°Tenim dues baixes. Esperem que ning¨² m¨¦s no es trenqui un peu o un bra?, amb les retallades no hi ha substitucions i no donem l¡¯abast¡±. Per sort, no tenen ning¨² internat i no s¡¯han de preocupar pels lladres.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.