Les modistes surten de l¡¯armari

A l¡¯artista Rosa Solano li agrada dir que aquesta exposici¨® ha tret les modistes de l¡¯armari. Una professi¨® que va arribar a tenir moltes pretendentes, que somniaven sobretot en treballar per als grans dissenyadors de l¡¯alta costura, entre els quals Crist¨®bal Balenciaga era el m¨¦s desitjat. ¡®Entred¨®s: seguint el fil¡¯, que estar¨¤ a la Fundaci¨® Setba fins al 23 d¡¯abril, ¨¦s un homenatge a l¡¯ofici de costurera, a totes aquelles que van patir i gaudir amb el fil i l¡¯agulla en els tallers d¡¯alta costura de Barcelona, per¨° tamb¨¦ ¨¦s una mostra reveladora, que explica que copiar als titans del disseny ja era una pr¨¤ctica habitual als anys cinquanta i seixanta, sota demanda de la burgesia.

Aquesta exposici¨®, que ¨¦s una seq¨¹ela d¡¯una altra, ¡®Entred¨®s 2.0¡¯, que es va inaugurar a la Fundaci¨® Setba el 2010 i es va veure al Museu Balenciaga de Getaria (Guip¨²scoa) el 2014, ja forma part de tota una hist¨°ria. Va comen?ar amb la troballa d¡¯una maleta de v¨ªmet, que va caure a les mans de la dissenyadora Fiona Capdevila, quan Pilar Ayarza, una modista que havia treballat per a Balenciaga va morir sense descend¨¨ncia en un modest pis del barri de Gr¨¤cia.

Estirant el fil d¡¯aquella casualitat, Rosa Solano i Fiona Capdevila, van anar teixint la hist¨°ria d¡¯una costurera, que els va portar fins a altres modistes jubilades i en actiu amb ganes d¡¯explicar la seva experi¨¨ncia. Amb aquell material van forjar una nova mostra ¡®Dones visibles, invisibles¡¯, a la Casa Elizalde, un homenatge a les antigues costureres, vestigi de l¡¯¨¨poca daurada de l¡¯alta costura a Barcelona, capitanejada per Balenciaga, Pertegaz, Asunci¨®n Bastida, Santa Eulalia o El Dique Flotante.

Sis anys despr¨¦s de la primera, les dues artistes presenten una nova mostra que indaga m¨¦s en la professi¨® per explicar-ne els secrets. Es tracta d¡¯una interpretaci¨® lliure d¡¯aquest m¨®n, que para l¡¯atenci¨® en el dia a dia d¡¯aquestes professionals, poc valorades per¨° imprescindibles, que guanyaven 160 pessetes a la setmana per cosir vestits que es venien a m¨¦s de 7.000 pessetes, i es quedaven castigades sense treballar ni cobrar el dia que arribaven tard a la feina.

Aquests detalls es poden llegir a l¡¯article ¡®Diari d¡¯una costurera¡¯, reprodu?t en mida gran a l¡¯exposici¨®. Datat l¡¯abril del 1951, l¡¯escrit revela com era la professi¨®, les seves penes i les alegries, i detalla com les costureres tamb¨¦ treballaven a casa seva per a les clientes de l'atelier a preus molt inferiors. Les senyores les esperaven dins dels seus luxosos autom¨°bils a la sortida de la feina, i els donaven una targeta per reclamar-los les seves prodigioses mans a preu de saldo. Aix¨ª aconseguien aquelles dames alguns vestits m¨¦s de l¡¯estil de Balenciaga per¨° que els costaven una d¨¨cima part.

Per a les modistes, joves i mal pagades, aquests enc¨¤rrecs eren ben rebuts perqu¨¨ representaven un sobresou, i els podien entregar gr¨¤cies a les seves escapades d¡¯amagatotis al lavabo, cobertes per les companyes, on r¨¤pidament copiaven els patrons dels vestits dels dissenyadors. Tenien prohibit endur-se cap tipus de material, per¨° sempre trobaven maneres d¡¯amagar-lo. Aix¨° s¨ª, si les descobrien, l¡¯acomiadament estava assegurat, sobretot si les c¨°pies eren de dissenys de les noves col¡¤leccions.

Avui s¡¯anomenaria ¡°espionatge industrial¡±, explica Rosa Solano, i confirmen que aquesta era una pr¨¤ctica habitual en diferents tallers les modistes que apareixen al documental ¡®Sense tocar la roba¡¯, una de les peces de tot aquest projecte que es projectar¨¤ el 17 de mar? als cinemes Mald¨¤. Per saber-ne m¨¦s, se celebrar¨¤ la confer¨¨ncia ¡®L¡¯alta costura a Barcelona¡¯, a c¨¤rrec de Josep Casamartina, el 7 d¡¯abril a la Fundaci¨® Setba.

Despr¨¦s de creuar una entrada que situa l¡¯espectador en l¡¯ambient dels ateliers, la pintura i el disseny dialoguen en una exposici¨® que inclou fotografies, objectes (patrons i estris de cosir), quadres, collages, escultures i representacions que recreen l¡¯ofici. Havent estirat el fil d¡¯una professi¨® per arribar fins al rodet, com si del moll de l¡¯¨®s es tract¨¦s, a Rosa Solano encara li costa parlar de final, i admet que alguna cosa m¨¦s li ronda pel cap.