Les claus del ¡®cas Petrobras¡¯

L¡¯¨²ltim episodi del gran esc¨¤ndol que sacseja Petrobras, una de les empreses estatals m¨¦s grans de l¡¯Am¨¨rica Llatina, s¡¯ha saldat amb el relleu de tota la c¨²pula directiva de l¡¯empresa. S¡¯estima que l¡¯esquema de corrupci¨® i suborns a alts c¨¤rrecs de l¡¯empresa entre el 2004 i el 2012 va desviar aproximadament 10.000 milions de reals (uns 3.200 milions d¡¯euros). L¡¯esc¨¤ndol tamb¨¦ ha esquitxat empresaris de grans constructores brasileres, com Odebrecht, i pol¨ªtics de tots els partits.

Aquestes s¨®n les claus principals d¡¯un cas enorme en qu¨¨ ¨¦s f¨¤cil perdre¡¯s:

Qu¨¨ ¨¦s Petrobras?

?s l¡¯empresa m¨¦s gran del Brasil i l¡¯empresa estatal m¨¦s important de Llatinoam¨¨rica. Fundada el 1953, ha estat durant d¨¨cades l¡¯orgull del pa¨ªs. D¨®na feina a 87.000 treballadors i produeix dos milions i mig de barrils de cru al dia. Tant l¡¯expresident Lula da Silva com la presidenta, Dilma Rousseff, van dipositar en la petroliera ¡°el futur del Brasil¡± despr¨¦s del descobriment de nous jaciments el 2006.

Qui va comen?ar la investigaci¨® i quan?

L¡¯operaci¨® Lava Jato va arribar al gran p¨²blic el mar? de 2014, amb la detenci¨® de 24 persones en diversos estats del Brasil, per¨° havia comen?at el juliol de 2013, quan la Policia Federal de Curitiba (Paran¨¤) va descobrir una xarxa de blanqueig de diners de mida mitjana que operava des de Bras¨ªlia i S?o Paulo. Despr¨¦s de mesos d¡¯investigaci¨®, el fil va acabar portant la policia de tornada a l¡¯Estat de Paran¨¤, on vivia el canvista Alberto Youseff, expert en blanqueig de diners, vell conegut de la Policia Federal i un personatge fonamental en l¡¯engranatge descobert. Despr¨¦s que fos detingut, al mar?, va arribar a un acord de delaci¨® premiada amb la policia: els seus testimonis i els d¡¯un altre ¡°col¡¤laborador¡± amb la just¨ªcia, Paulo Roberto Costa, exdirector de Prove?ment de Petrobras, van fer explotar el cas, que ha esquitxat pol¨ªtics brasilers.

Quants diners es van desviar?

La Fiscalia calcula que la quantitat total desviada entre el 2004 i el 2012 puja a 8.000 milions de d¨°lars (20.000 milions de reals): l¡¯esc¨¤ndol de corrupci¨® m¨¦s gran de la democr¨¤cia brasilera.

Com funcionava la xarxa corrupta?

Petrobras licitava les grans obres a empreses constructores i d¡¯enginyeria brasileres, en aplicaci¨® de la pol¨ªtica ¡°Compreu nacional¡±, implementada per Dilma Rousseff com a ministra d¡¯Energia per estimular la creaci¨® d¡¯ocupaci¨®. Dels pressupostos de milers de milions de reals es desviava sistem¨¤ticament en suborns un percentatge prop del 3% per a empresaris i pol¨ªtics. Posteriorment, els diners blanquejats es reintrodu?en en el sistema mitjan?ant negocis de benzineres, bugaderies o hotels. Els presumptes delinq¨¹ents transferien sumes elevades de diners a l¡¯estranger, a trav¨¦s d¡¯una xarxa de m¨¦s de cent empreses fa?ana i centenars de comptes bancaris que despatxaven milions de d¨°lars cap a la Xina o Hong Kong. Les companyies, pura cosm¨¨tica financera, simulaven importacions i exportacions amb l¡¯¨²nic prop¨°sit de rebre o enviar diners, sense cap comer? de productes o serveis.

Quins partits pol¨ªtics se¡¯n van beneficiar?

La trama de finan?ament irregular de partits pol¨ªtics afecta en principi tot l¡¯arc parlamentari, tot i que de manera clara el Partit dels Treballadors (PT), que governa; el Partit del Moviment Democr¨¤tic Brasiler (PMDB) i el Partit Progressista (PP). El cas ha destapat pr¨¤ctiques corruptes esteses des de fa lustres entre l¡¯elit del pa¨ªs.

Quatre expresidents esquitxats pel cas de corrupci¨®

Els expresidents Fernando Henrique Cardoso (del Partit de la Socialdemocr¨¤cia Brasilera, PSDB), Luiz In¨¢cio Lula da Silva (del Partit dels Treballadors, PT, al poder), Fernando Collor de Melo (actual senador del Partit del Treball del Brasil, PTB, d¡¯Alagoas, que ja est¨¤ sent processat al Suprem Tribunal Federal) i l¡¯actual dirigent, Dilma Rousseff (PT), han estat esmentats en les interlocut¨°ries del cas.

T¨¦ ramificacions internacionals?

Les connexions estrangeres del cas Petrobras s¨®n abundants. Als Estats Units, on les accions de l¡¯empresa cotitzen a la Borsa de Wall Street, ¨¦s investigada per la Securities and Exchange Comission (SEC). A m¨¦s, la policia va trobar a casa d¡¯Alberto Yousseff una llista de 750 obres, entre les quals figuraven desenes de projectes duts a terme a Llatinoam¨¨rica. Les ramificacions de la Lava Jato arriben tamb¨¦ a l¡¯altra banda de l¡¯Atl¨¤ntic: concretament a Su?ssa, on s¡¯han despla?at investigadors del cas per col¡¤laborar en el rastreig d¡¯actius il¡¤legals.

En quina mesura afecta la Lava Jato el Govern brasiler?

La presidenta del Govern, Dilma Rousseff, va presidir el Consell d¡¯Administraci¨® entre el 2003 i el 2010, quan es van aprovar i es van executar algunes de les operacions m¨¦s escandaloses del cas (entre les quals hi ha la m¨¦s greu: la compra de la refineria de Pasadena, als Estats Units, per un preu 47 vegades superior del que havia desemborsat dos anys abans, el 2004, l¡¯empresa belga Astra Oil).El ¨²ltim episodi del gran esc¨¤ndol que assota a Petrobras, una de les majors empreses estatals d'Am¨¨rica Latina, s'ha saldat amb el relleu de tota la c¨²pula directiva de l'empresa. S'estima que l'esquema de corrupci¨® i suborns a alts c¨¤rrecs de l'empresa entre 2004 i 2012 va desviar almenys 10.000 milions de reals (uns 2.400 milions d'euros). L'esc¨¤ndol tamb¨¦ ha tacat a empresaris de grans constructores brasileres, com Odebrecht, i a pol¨ªtics de tots els partits.

Aquestes s¨®n les principals claus d'un cas enorme en el qual ¨¦s f¨¤cil perdre's:

Qu¨¦ ¨¦s Petrobras?

?s la major empresa de Brasil i la major empresa estatal de Llatinoam¨¨rica. Fundada en 1953, ha estat durant d¨¨cades l'orgull del pa¨ªs. Empra a 87.000 persones i produeix dos milions i mitj¨¤ de barrils de cru al dia. Tant l'expresident Lula da Silva com la presidenta Dilma Rousseff van dipositar en la petroliera ¡°el futur de Brasil¡± despr¨¦s del descobriment de nous jaciments en 2006.

Qui¨¦n i quan va comen?ar la investigaci¨®?

La Operaci¨®n Lava Jato va arribar al gran p¨²blic al mar? de 2014, amb la detenci¨® de 24 persones en diversos Estats de Brasil, per¨° havia comen?at al juliol de 2013, quan la Polic¨ªa Federal de Curitiba (Paran¨¢) va descobrir una xarxa de rentat de diners de grand¨¤ria mitjana que operava des de Bras¨ªlia i S?o Paulo. Despr¨¦s de mesos d'investigaci¨®, el fil va acabar portant-los de tornada a el Estado de Paran¨¢, on vivia el cambista Alberto Youseff, expert en blanqueig de diners, vell conegut de la Polic¨ªa Federal i un personatge fonamental en l'engranatge descobert. Despr¨¦s de la seva detenci¨® al mar?, va arribar a un acord de delaci¨® premiada amb la Policia: els seus testimonis i els de un altre ¡®col¡¤laborador¡¯ amb la Just¨ªcia, Paulo Roberto Costa, exdirector de Abastecimiento de Petrobras, van fer explotar el cas, que ha esquitxat a pol¨ªtics brasilers.

Cu¨¢nto diners va ser desviat?

La Fiscalia calcula que la quantitat total desviada entre 2004 i 2012 ascendeix a 2.400 milions d'euros (10.000 milions de reals): el major esc¨¤ndol de corrupci¨® de la democr¨¤cia brasilera. Les xifres poden ser molt m¨¦s altes.

C¨®mo funcionava la xarxa corrupta?

Petrobras licitava les seves grans obres a empreses constructores i d'enginyeria brasileres, en aplicaci¨® de la pol¨ªtica ¡®Compre Nacional¡¯ implementada per Dilma Rousseff com a ministra de Energ¨ªa per estimular la creaci¨® d'ocupaci¨®. Dels pressupostos de milers de milions de reals es desviava sistem¨¤ticament en suborns un percentatge proper al 3% per a empresaris i pol¨ªtics. Posteriorment, els diners blanquejats es reintroduc¨ªa en el sistema mitjan?ant negocis de gasolineres, bugaderies o hotels. Els presumptes delinq¨¹ents transferien sumeixis elevades de diners a l'estranger, a trav¨¦s d'una xarxa de m¨¦s de cent empreses ¡®fa?ana¡¯ i centenars de comptes bancaris que despatxaven milions de d¨°lars cap a Xina o Hong Kong. Les companyies, pura cosm¨¨tica financera, simulaven importacions i exportacions amb l'¨²nic prop¨°sit de rebre o manar diners, sense comer? algun de productes o serveis.

Qu¨¦ partits pol¨ªtics van ser beneficiats?

La trama de finan?ament irregular de partits pol¨ªtics afecta en principi a tot l'arc parlamentari, encara que se?aladamente al governant Partido de los Trabajadores (PT), a el Partido del Movimiento Democr¨¢tico Brasile?o (PMDB) i a el Partido Progresista (PP). El cas ha destapat pr¨¤ctiques corruptes esteses des de fa lustres entre l'elit del pa¨ªs.

Quatre expresidents esquitxats pel cas de corrupci¨®

Los expresidents Fernando Henrique Cardoso (de el Partido de la Socialdemocracia Brasile?a, PSDB), Luiz In¨¢cio Lula da Silva (del governant Partido de los Trabajadores, PT), Fernando Collor de Melo (actual senador de el Partido del Trabajo de Brasil, PTB, de Alagoas, que ja est¨¤ sent processat en el Supremo Tribunal Federal) i l'actual dirigent, Dilma Rousseff (PT), han estat esmentats en les interlocut¨°ries del cas.

Tiene ramificacions internacionals?

Les connexions estrangeres del cas Petrobras s¨®n abundants. A Estats Units, on les seves accions cotitzen en la Borsa de Wall Street, ¨¦s investigada per la Securities and Exchange Comission (SEC). A m¨¦s, la policia va trobar a casa de Alberto Yousseff un llistat de 750 obres entre les quals figuraven desenes de projectes realitzats a Llatinoam¨¨rica. Les ramificacions de la Lava Jato arriben tamb¨¦ a l'altre costat de l'Atl¨¢ntico: concretament a Su?ssa, on s'han despla?at investigadors del cas per col¡¤laborar en el rastreig d'actius il¡¤legals.

En quina mesura afecta la Lava Jato a el Gobierno brasiler?

La presidenta de el Gobierno, Dilma Rousseff, va presidir el Consell de Administraci¨®n entre 2003 i 2010, quan es van aprovar i van executar algunes de les operacions m¨¦s escandaloses del cas (entre elles la m¨¦s greu: la compra de la refineria de Pasadena, a Estats Units, per un preu 47 vegades superior a la qual havia desemborsat dos anys abans, en 2004, l'empresa belga Astra Oil)