In¨²tils

Robert Falcon Scott va morir congelat quan tan sols era a 17 quil¨°metres d¡¯un dip¨°sit de queviures. Es va obligar, amb els companys d¡¯expedici¨® a l¡¯Ant¨¤rtida, a pesar al mil¡¤ligram estris i menjar per reduir la c¨¤rrega; ell que es va emportar una voluminosa selecci¨® de novel¡¤les poloneses i russes, ell que durant les g¨¨lides hores a la tenda, mentre esperava que amainessin els temporals de neu, organitzava en ple desert blanc debats culturals (Universitas Antartica, en deia) i que, tot i que va sacrificar fins i tot alguns ponis que li entorpien la marxa, va arrossegar durant 643 quil¨°metres uns 16 quilos de f¨°ssils del paleozoic tard¨¤ per a la Royal Geographical Society. Quin in¨²til, oi?

Covard a la vida, davant la impossibilitat d¡¯assemblar-me moralment en res m¨¦s, em vaig sentir fa poc solidari amb l¡¯explorador despr¨¦s d¡¯un trasllat de biblioteca: vaig llen?ar de tot abans de desprendre¡¯m d¡¯un sol volum. Va ser impossible. Cada llibre s¡¯obria per un cap¨ªtol de la meva vida: de quan el vaig llegir i per qu¨¨, d¡¯on el vaig comprar o qui me¡¯l va regalar, del sentiment identificat o de qui me l¡¯havia deixat, que vaig ser molt estimat per¨° mai no vaig estar a l¡¯altura, que vaig encarnar feli? altres vides per¨° que s¨®c, en definitiva, menys del que vaig somiar.

El transvasament i la purga fallida van fer aflorar un Nouveau Dictionnaire Illustr¨¦ de Pierre Larousse del 1894 i l¡¯Enciclopedia C¨ªclico-Pedag¨®gica de Grado Medio, ¡°per Don Jos¨¦ Dalmau Carles¡±, aleshores tamb¨¦ editor a Girona i Madrid, del 1936, que el meu pare va fer servir com a ¨²nic llibre de text ¡ªaqu¨ª, conjugacions; despr¨¦s, pol¨ªedres; m¨¦s enll¨¤, reis gots. Totalment inservibles; molt deteriorats. Pur paleozoic tard¨¤. R¨¨mora improductiva per al trineu de la vida moderna... Moment Scott: v¨¦nen amb mi i amb honors perqu¨¨ els portar¨¦ a enquadernar.

Mai no vaig creure que un llibre pogu¨¦s ser tractat a cops de martell; un so sec, apagat. ¡°El llom, per fer-lo corb, es forma aix¨ª¡±, diu Mar¨ªa Lucas despr¨¦s de clavar cops de manera contundent i precisa al plec gros. No ho sembla, per¨° l¡¯exemplar est¨¤ en un bon lloc i en les millors mans possibles: a l¡¯aula taller d¡¯enquadernaci¨® de l¡¯Escola Superior de Disseny i Art de la Llotja, amb la professora al capdavant. No va ser gens f¨¤cil trobar-los. Funcionaris restats de les fotoc¨°pies amb grapes o canonet, artistes de la cartolina i la cola blanca i asos del paper doblegat com si es tract¨¦s d¡¯origamis, resulta que no es troben enquadernadors art¨ªstics a la Barcelona capital de l¡¯edici¨®, flamant ciutat liter¨¤ria de la Unesco. Quines coses.

I menys que n¡¯hi hauran: hi ha 12 alumnes oficials entre els dos cursos de l¡¯especialitat, per¨° com que aquest any nom¨¦s se n¡¯han inscrit dos a primer, la Generalitat vol fusionar-los amb els de gravat, pack educatiu d¡¯aquests que s¨®n pre¨¤mbul i argument (no-queda-altre-remei-ja-se-sap-els-temps-la-rendibilitat-no-s¡¯han-sabut-adaptar) de la inevitable supressi¨® de l¡¯especialitzaci¨®. ¡°No es comptabilitzen els que fan els cursos monogr¨¤fics i no es treballa la titulaci¨®: sembla que nom¨¦s interessa un tipus de formaci¨® molt enfocada a la ind¨²stria¡±, lamenta Lucas. Avui ¨¦s l¡¯¨²nica professora, interina des de fa 22 anys, que enyora el Conservatori de les Arts del Llibre primigeni, del 1950, en un claustre g¨°tic al costat de la Biblioteca de Catalunya, quan hi impartien classe sis professors (caiguts de la jubilaci¨® sense substituci¨®).

Des del 1995, la secci¨® est¨¤ en una antiga f¨¤brica a Sant Andreu. La nau sembla una estepa gla?ada i els avui nou alumnes, ¡°lleopards de les neus¡±, ¡°esp¨¨cimens escassos¡±, com s¡¯autodefineixen en uns art¨ªstics fulls volants per denunciar la seva situaci¨® i en qu¨¨ Virginia Woolf o Frida Kahlo apareixen rere les reixes de la filiforme tipografia de la paraula in¨²til. ¡°Els alumnes s¨®n especials, amb una sensibilitat molt diferent: van amb iPads i m¨°bils, per¨° no hi estan enganxats¡±, defineix la professora. ¡°Cada vegada ens demanen la col¡¤laboraci¨® m¨¦s editorials; a Fran?a i Alemanya se sol¡¤liciten m¨¦s enquadernacions art¨ªstiques¡±, diu Anna Varela, editora de formaci¨®, que amb la crisi va haver de tancar el segell que va fundar amb uns amics i ara completa el cercle enquadernant. ¡°No s¨¦ si torna l¡¯ofici o no, per¨° no pot desapar¨¨ixer perqu¨¨, si ho fa, no tornar¨¤ a n¨¦ixer¡±, intueix Lola Querol mentre rebaixa un tros de pell amb una ganiveta. Treballa amb un col¡¤lectiu que fa agendes i llibres especials i tamb¨¦ enquaderna amb unes monges, ¡°amagades com si f¨®ssim ma?ons¡±, en un monestir de Sarri¨¤. ¡°Si parlem d¡¯una llengua que desapareix, aleshores a l¡¯Administraci¨® s¨ª que ho entenen, per¨° amb aquest ofici, no¡±, deixa anar Anna Comellas, professora de gravat que creua de manera fuga? el taller.

Hi ha molt llibre esbudellat. S¡¯espera aix¨ª, congelat, un Vida y muerte de las ideas, de Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde. ¡°Ara ja s¨ª que ¨¦s un llibre¡±, s¡¯alleuja despr¨¦s de la tensi¨® Nuria Maya, que culmina un proc¨¦s de setmanes gravant en daurat, entre els nervis del llom corb del volum empresonat en el cavall de taula, el t¨ªtol Las olas, de Woolf. Va estudiar fotografia i ara enquadernaci¨® per acabar un projecte seu i, qui sap, treballar amb altres artistes. ¡°Volia fugir del m¨®n de la ind¨²stria, tot ¨¦s el mateix...¡±, proclama Juan Mu?oz, que gestiona estocs a l¡¯editorial Teide. S¨ª, semblen tots imbu?ts de l¡¯esperit de Scott.

No apunta que ni el pedigr¨ª (hi ha dos Erasmus de Turquia, una noia russa¡­ ¡°tenim m¨¦s prestigi a fora que no pas aqu¨ª¡±, constata Lucas) ni que no siguin una gran c¨¤rrega financera (¡°nom¨¦s costo 40.000 a l¡¯any¡±, diu la professora) donen esperances al seu futur. I, en canvi, no hi ha des¨¤nim ni retret, fins i tot es respira una felicitat serena.

¡°Les coses han anat en contra nostra i, per tant, no tenim motiu de queixa, sin¨® nom¨¦s sotmetre¡¯ns a la voluntat de la provid¨¨ncia, determinats fins i tot a fer el millor fins al final...¡±, va escriure Scott en una carta p¨°stuma. Hauria de saber explicar m¨¦s b¨¦ la resist¨¨ncia i el coratge d¡¯aquesta gent que, en el fons, ho tenen tot. B¨¦, els costa de trobar diaris, que ¡°van b¨¦ per encolar i premsar¡±. Periodistes de diaris de paper: uns altres in¨²tils¡­ Vaig abandonar el taller igual com Lawrence Oates, col¡¤lega de Scott, va deixar la tenda per allunyar-se fins a morir congelat: ¡°Surto fora, potser durant un temps¡±.