Les diputacions com a problema

Enmig del debat entre govern de canvi, govern de progr¨¦s o no govern, ha emergit un tema al qual pocs donaven import¨¤ncia: el futur de les diputacions provincials. Es tracta d'institucions sorgides amb el decret de Javier de Burgos el 1833, seguint l¡¯empremta de la l¨°gica aparentment racionalitzadora iniciada per Napole¨® amb la creaci¨® dels departaments a Fran?a. Des de llavors, mai s'ha sabut del cert si eren un problema o una soluci¨®. Hi ha llocs en qu¨¨ s¨®n decisives i resulten absolutament centrals en la vida de la gent (Pa¨ªs Basc i Navarra). En altres casos, van canviar el r¨¨tol de Diputaci¨® pel de Comunitat Aut¨°noma (M¨²rcia, Madrid, Cant¨¤bria, la Rioja, Ast¨²ries), i en van remodelar la funci¨®. I en d¡¯altres, com a Catalunya, hem anat passant del rebuig a l'acceptaci¨® depenent de les vicissituds pol¨ªtiques. Vam comen?ar amb la voluntat d¡¯eliminar-les el 1980 amb una llei per a la seva transfer¨¨ncia urgent i plena a la Generalitat, per¨° el Tribunal Constitucional va aturar aquesta possibilitat. Despr¨¦s, amb la reforma de l¡¯Estatut el 2006, s'apuntava les nonades vegueries per substituir les seves funcions i serveis. A dia d'avui, les diputacions segueixen acumulant recursos, persones i funcions, i m¨¦s que suprimir-les s'aspira a gestionar-les.

El pacte del PSOE amb C's inclou eliminar les diputacions i substituir-les per ¡°consells d'alcaldes¡±. No sembla que hagi tingut gaire bona acollida a certs territoris (Andalusia, Extremadura) on el PSOE governa, com de fet ja va passar el 2011 quan Rubalcaba va suggerir aquesta possibilitat. La defensa que fa el PP tamb¨¦ ¨¦s clara. Sembla indubtable que la seva capacitat de distribuir recursos i retribuir responsabilitats les converteixen en una preuada palanca de clientelisme pol¨ªtic.

La veritat ¨¦s que a Espanya hi ha m¨¦s de 8.000 municipis, dels quals m¨¦s de 5.000 no superen els mil habitants. Nom¨¦s poc m¨¦s de 700 superen els 10.000, grand¨¤ria que podr¨ªem considerar com a b¨¤sica per prestar molts serveis. La fragmentaci¨® institucional i territorial a Catalunya ¨¦s tamb¨¦ significativa. Tenim 4 diputacions provincials, m¨¦s de 40 consells comarcals, gaireb¨¦ 950 municipis, m¨¦s de 50 mancomunitats, gaireb¨¦ 60 entitats municipals descentralitzades, l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona i un nombre indeterminat de consorcis. Son les diputacions part del problema o part de la soluci¨®? La resposta no ¨¦s simple. ?s evident que la fragmentaci¨® municipal ¨¦s poc funcional. Per¨° sabem per experi¨¨ncia que no es poden suprimir municipis basant-se en criteris estrictament funcionals, ja que aix¨° comporta suprimir identitats, vincles de pertinen?a, implicaci¨® de la gent amb el seu lloc d'origen o de resid¨¨ncia. Nom¨¦s agregant de manera volunt¨¤ria, sense p¨¨rdues emocionals, poden aconseguir-se escales adequades per a uns serveis millors i m¨¦s eficients (la Vall d'en Bas). All¨° f¨¤cil ¨¦s desagregar, all¨° dif¨ªcil ¨¦s sumar sense restar identitat i pertinen?a.

Les diputacions s¨®n en part una resposta a aquesta fragmentaci¨®, per¨° a canvi d'aix¨°, les estructures, formes i costos de funcionament, l¡¯opacitat i falta de responsabilitat directa davant dels ciutadans, les dota de trets que no faciliten defensar-ne l¡¯exist¨¨ncia. Poden ser substitu?des per estructures m¨¦s lleugeres i igualment eficaces? Crec que la resposta ¨¦s positiva. Probablement l¨°giques m¨¦s properes als consorcis territorials, per temes, amb pres¨¨ncia directa d'alcaldes, agilitaria funcions i permetria un control m¨¦s directe de la ciutadania sobre les seves funcions i resultats.

Governar avui en qualsevol municipi requereix assumir m¨¦s interdepend¨¨ncies entre actors i nivells de govern. Les diputacions incentiven aquestes din¨¤miques o no hi aporten res? En el cas de la conurbaci¨® metropolitana, no hi ha un cert solapament de funcions i tasques? Si la societat s¡¯ha fet m¨¦s complexa, hem d'avan?ar tamb¨¦ cap a formes de govern que recullin i incorporin aquesta complexitat, des de visions m¨¦s compartides del que significa l'elaboraci¨® i posada en pr¨¤ctica de les pol¨ªtiques i de l'acci¨® de govern d¡¯all¨° com¨² i del territori. O les diputacions s¨®n capaces de repensar-se, rendir comptes, obrir-se i situar-se en un terreny m¨¦s funcional i menys autoreferencial, o la seva exist¨¨ncia ser¨¤ posada m¨¦s i m¨¦s en q¨¹esti¨®.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.