El Bar?a segueix en rutina lliure

En la nataci¨® sincronitzada hi ha un exercici que es diu ¡°rutina lliure¡±, dues paraules aparentment antit¨¨tiques, per¨° que juntes adquireixen el seu sentit. Diguem que en el futbol seria fer el que sabem sense arriscar-nos a m¨¦s. Una cosa aix¨ª com comprar a la fleca de sempre, a la peixateria habitual, a la fruiteria de confian?a. I encara amb m¨¦s ra¨®, si als set minuts ja has aconseguit el descompte de bon client, com quan el Bar?a ha descobert una desatenci¨® defensiva de l¡¯Eibar, suficient perqu¨¨ Luis Su¨¢rez assist¨ªs Munir en aix¨° que es diu la boca de gol, per no dir-n¡¯hi la boca del llop. Rutina lliure. Mentre l¡¯Eibar, farcit de migcampistes destructius, intentava recon¨¨ixer la seva mirada, el Bar?a, amb Messi passejant-se per la banda, observant el paisatge, amb els bra?os fent nanses, intimidava amb la mirada. Potser Leo Messi sabia que no era un dia especial, que no calia, que ja vindran batalles que et faran millor. Que treure el cap per la finestra ¨¦s suficient perqu¨¨ s'arremolini el personal per si et venen ganes de cantar o de tocar la guitarra o de fer trigonometria, que no t¨¦ res a veure amb no mesurar el blat, sin¨® amb el mesurament dels triangles, aquesta figura geom¨¨trica tan futbol¨ªstica ¨²ltimament.

I per all¨¤ es passejava l'argent¨ª pensant en les seves coses, mesurant el camp, la velocitat dels defenses, quan a Ander Capa li ha agafat per coincidir amb all¨° que en diuen fatalitat. Era quan l¡¯Eibar jugava m¨¦s b¨¦, emprenyador com un cunyat la nit de Cap d¡¯Any, espantant Bravo amb rematades d¡¯Escalante i Capa, movent els pals amb la seva voluntat de ferro, mentre el Bar?a s'arraulia en el coixinet del seu gol matiner, que li ha passat a Capa el que deia Oscar Wilde, que ¡°sempre existeix una fatalitat en les bones resolucions, sempre es prenen massa aviat¡±. Ha triat b¨¦, cedir enrere, per¨° l¡¯ha tocat malament i per a la seva desgr¨¤cia, hi havia per all¨¤ un tal Leo, un depredador que havia abandonat l¡¯extrem avorrit per l'abs¨¨ncia. Ha rebut el robatori de pilota de Munir i l¡¯ha custodiat com si fos l'or de Moscou, enganxadet a la bota, lligat amb cordill d'or, fins a portar-lo a la caixa forta del futbol, que ¨¦s la xarxa, visible per¨° inevitable.

El partit, ferit per Munir en el primer tram, ha dit la seva ¨²ltima paraula amb Messi quan l'argent¨ª ha tret la serp que porta al cos per convertir-la en una solit¨¤ria per als defensors, que ¨¦s molt pitjor. Segurament, molts defenses han pensat fer-li un pessic de monja en aquest petit triangle que culmina la cabellera abans de la primera v¨¨rtebra, per¨° se l¡¯ha tallat, ja no existeix. Fins i tot en aix¨° regateja la pulguita, cal?ons llargs, cama curta, cuixa intensa.

Su¨¢rez signa un gol brillant

Ja no hi havia m¨¦s. L¡¯Eibar havia sortit a una altra cosa. A atrapar el Bar?a en un trapezi insegur que inhabilit¨¦s els laterals i encegu¨¦s les bandes. Per aix¨° Escalante, un ¡°cinc¡± argent¨ª cl¨¤ssic, marxava a un costat i Adri¨¢n a l'altre, a canvi d¡¯uns extrems purs que potser no baixen, que somien tant amb el gol que no veuen el gol en contra. I moria l¡¯Eibar sense alternatives, excepte els deu minuts en els quals ha atemorit la rutina lliure del Bar?a amb una dosi adequada de bona voluntat i fe que m¨¦s que ocasions creava circumst¨¤ncies de gol. Per¨° el gol, ja se sap, ¨¦s capritx¨®s, i balla amb qui vol. I el que vol. I com vol.

El Bar?a jugava a ritme de balada, que tant aviat sonava a John Denver com a Bon Jovi, encaramel¡¤lada o sorollosa, sense m¨¦s solo de guitarra que el que Messi volia tocar quan trobava la pua o la rascada de Luis Su¨¢rez a les cordes met¨¤l¡¤liques del gol. Tots dos tenen tanta dist¨¤ncia en les formes, que formen un duo perfecte. Busquets, per darrere, es bastava per mantenir el ritme i Arda posava aix¨° que en diuen la pausa, encara que no sempre se s¨¤piga molt b¨¦ qu¨¨ ¨¦s. La resta era el cor i feia pena veure Claudio Bravo en m¨¤niga curta com un esquimal en camisa esperant un vaixell en una glacera.

Messi ha fet servir de nou la trigonometria per fabricar-se un triangle de tres gustos: velocitat, imprevisibilitat i penal, per m¨¤ en la passada de la mort. I la dalla l¡¯ha tret l'argent¨ª per acabar amb la maledicci¨® dels penals: l¡¯ha tirat suau, a l¡¯estil Panenka, amb cura, millor cap al centre, perqu¨¨ no se¡¯n vagi fora. Feia temps que el partit era un respons per a l¡¯Eibar, per¨° menys dolor¨®s perqu¨¨ es tractava d'una mort anunciada. Ha insistit perqu¨¨ ho porta als gens, ha ficat dos extrems (Berj¨®n i Inui) , per¨° ja era passat. En realitat, ho era des que ha marcat Munir, quan encara llu?a un petit sol temperat. Per¨° faltava Luis Su¨¢rez, i l'uruguai¨¤ no ha volgut marcar un gol anecd¨°tic, un ep¨ªleg que mai es llegeix, sin¨® que s¡¯ha constru?t un gol propi d'un davanter ambici¨®s, voluntari¨®s, infatigable i art¨ªstic. Un manual en tota regla del que cal fer quan t'enfrontes a l'enemic: for?a i ast¨²cia. I ha fet el quart. I ha constru?t una casa de 36 partits sense perdre, com el Milan de Capello i a dos de la Reial Societat d¡¯Ormaetxea. I del futur. O de present immediat. O del que vulgui Messi, que t¨¦ a b¨¦ guiar-se per la rapidesa en les decisions. A Capa li ha suposat la fatalitat, a Messi l'¨¨xit. Hi ha fil¨°sofs per a tot.