Mar i muntanya, des de l¡¯oblit

Entre Art Madrid ¡ªl¡¯alternativa soft d¡¯Arco¡ª i la prestigiosa fira de Maastricht, Artur Ramon presenta a Barcelona dues exposicions, discretes i agradables, i tamb¨¦ molt pragm¨¤tiques des del punt de vista econ¨°mic pels temps de crisi que corren. L¡¯una est¨¤ dedicada als gravats i dibuixos de Mari¨¤ Fortuny, un cl¨¤ssic de la casa, i en la qual, a part de l¡¯obra sobre paper, s¡¯inclou un oli de petit format, Vista de T¨¤nger, que ¨¦s una meravella. L¡¯altra exposici¨® ¨¦s una d¡¯aquelles sorpreses que, de tant en tant, desvela la fam¨ªlia Ramon. En aquest cas ¨¦s el redescobriment del n¨¦t de Narc¨ªs Monturiol, el pintor i dibuixant, Enric Pascual Monturiol (Barcelona, 1886 - Nova York, 1934), del qual ja no es recordava ning¨²; ni tan sols figura en la imprescindible i completa Hist¨°ria de l¡¯art catal¨¤ de Francesc Fontbona i Francesc Miralles.

No ¨¦s el primer que, en marxar lluny, acabaria oblidat a casa. Al Diccionario biogr¨¢fico de Artistas de Catalu?a,l¡¯exhaustiu compendi d¡¯autors que va dirigir Josep Francesc R¨¤fols als anys cinquanta, Pascual Monturiol surt amb el nom de pila i l¡¯any de naixen?a canviats, i l¡¯entrada que hi t¨¦ conclou amb una gran inc¨°gnita: ¡°En 1917 expuso Pascual Monturiol en las Galer¨ªas Layetanas, con muy halag¨¹e?os resultados, y estuvo despu¨¦s una temporada en Nueva York. A su regreso de los Estados Unidos renov¨® aqu¨ª el ¨¦xito dos o tres a?os, en sucesivas exposiciones, despu¨¦s de las cuales volvi¨® a marchar a Nueva York, en donde la suerte le fue tambi¨¦n propicia. Desde entonces nada se sabe de su actuaci¨®n¡±.

Ara Artur Ramon posa de manifest que el 1918 l¡¯artista va contribuir amb la venda dels seus dibuixos a recaptar diners de cara a la construcci¨® del monument a Narc¨ªs Monturiol a la rambla de Figueres, obra d¡¯Enric Casanovas i una de les joies d¡¯escultura p¨²blica del Noucentisme m¨¦s genu¨ª; i tamb¨¦ que, retornat als EUA, es va dedicar als temes castissos espanyols que feien les del¨ªcies del p¨²blic i dels col¡¤leccionistes milionaris nord-americans, fins que va morir all¨¤, al seu estudi, el 1934, d¡¯un atac de cor. A Barcelona, per¨°, s¡¯havia dedicat a captar les escenes del port, seguint una mica Enric Graner i amb refer¨¨ncies a l¡¯escultor belga Constantin Meunier, que havia tingut molta predicaci¨® a la Catalunya de principis de segle. Les celebrades manoles i toreros made in USA de Pascual Monturiol resten encara del tot oblidades, qui sap si per b¨¦ de l¡¯artista; per sort, el que es pot veure al carrer de la Palla s¨®n les seves magn¨ªfiques escenes del port barcelon¨ª.

En el gran corn de l¡¯abund¨¤ncia de la Fundaci¨® Vila Casas, en la qual tot ¨¦s ben rebut, aquests dies es pot visitar la recuperaci¨®, interessant i obligada, de Jaume Mercad¨¦ (Valls, 1889 - Barcelona, 1967), pintor refinat i joier essencial del Noucentisme i l¡¯Art D¨¦co. L¡¯exposici¨® t¨¦ de curador el prestigi¨®s historiador i cr¨ªtic d¡¯art Jos¨¦ Francisco Yvars. Mercad¨¦ ha estat un dels noms destacats de l¡¯art catal¨¤ de la primera meitat del segle XX, i Enric Jard¨ª li va dedicar una completa monografia l¡¯any 1977, editada per Pol¨ªgrafa. Per¨° els temps moderns obliden de pressa. La tria d¡¯Yvars a la Vila Casas ha obviat, amb bon criteri, retrats, figures i natures mortes, per centrar-se de manera exclusiva en els paisatges, una faceta que defineix tan b¨¦ Mercad¨¦, pintor gaireb¨¦ d¡¯un sol quadre que, tanmateix, va saber anar adaptant d¡¯acord amb l¡¯evoluci¨® de l¡¯art.

Enmig del tema i de variacions sobre el camp de Tarragona, sobresurt, tamb¨¦, una obra espectacular, El zepel¨ª, una vista espl¨¨ndida de Barcelona, pintada el 1930. Nom¨¦s per contemplar aquesta obra, que pertany a una col¡¤lecci¨® privada, val la pena visitar l¡¯Espai Volart, al carrer d¡¯Ausi¨¤s March. Posats a afinar, per¨°, potser falten alguns paisatges m¨¦s dels anys vint i els primers trenta, de vistes elevades, a la manera de Marian Pidelaserra, i de pintura argentada, a la manera del Josep de Togores de l¡¯¨¨poca, i, per contra, en sobren uns quants dels quaranta, de colors plans i estridents, fets en un moment de dif¨ªcil recerca de la modernitat, quasi inexistent llavors en plena postguerra espanyola.

Per¨° quan arribem als anys cinquanta i seixanta, la paleta de Mercad¨¦ retorna als seus or¨ªgens, i s¡¯hi afegeix la destresa extraordin¨¤ria de la textura que, fins i tot, s¡¯anticipa a l¡¯eclosi¨® de l¡¯informalisme. Mercad¨¦ ¡ªcom Joaquim Sunyer, Miquel Vill¨¤ o, en menys grau, Josep Mompou¡ª va saber mantenir la fidelitat a si mateix i refermar-la a contracor del seu entorn: aquella pintura catalana que Eugeni d¡¯Ors havia posat, de manera exagerada i emf¨¤tica, al capdamunt de l¡¯art occidental, i que, prepotent, superba i autista, s¡¯anava estavellant per sucumbir, aviat, en vulgars imatges de calendari que ara ja quasi ning¨² gosa contemplar.