Llu¨ªs Pasqual, tota una vida amb Lorca

Molt probablement ¨Cell ho deu saber¨C?Llu¨ªs Pasqual ha escrit?De la mano de Federico (Arpa Editores) com qui pasta un pa encara sense forma. Saps que la mat¨¨ria ¨¦s all¨¤, sobre la taula, desbordant i inacabable, i que has de processar-la i donar-li forma. ?Es pot processar Lorca, sistematitzar un esclat salvatge, convertir en relat lineal la sinuosa corba d'un geni turmentat? Molt probablement, llavors, el director del Lliure es va espolsar la temptaci¨® de la solemnitat i els excessos del bagatge i es va arremangar. Va trigar menys de tres mesos. Despr¨¦s de llegir aquest llibre que alguns han qualificat de ¡°debut narratiu¡±, un diria m¨¦s aviat que el g¨¨nere escollit ¨¦s el del v¨°mit confessional.

A Pasqual, l'editor Joaquim Palau li va demanar un llibre de mem¨°ries i ell va donar a les planxes el retrat d'un poeta assassinat. Que ¨¦s el seu retrat, el de Pasqual. Explicar-te explicant la vida d'un altre, per¨° amb tu al fons. El truc de sempre. Aix¨° pot sortir malament per exc¨¦s o per defecte, o pot sortir b¨¦, com ¨¦s el cas: una embriagadora flor de ru?na com a homenatge al poeta i a l'home de teatre per¨°, sobretot, a ¡°un cuerpo herido que busca las cosas del otro lado¡± (les cometes s¨®n l'autoretrat que va pintar Lorca d'ell mateix).

Llu¨ªs Pasqual (Reus, 1951) contempla avui aquest llibre de 160 p¨¤gines amb una barreja de diversi¨® i desconcert, i gaireb¨¦ demanant perd¨® per haver-lo fet. Interromp els assajos d'A teatro con Eduardo i al seu despatx del Lliure de Montju?c parla d'aquest llibre estrany i de la seva g¨¨nesi: ¡°Gonzalo Canedo, la meva parella, que va morir, era editor. I quan Joaquim Palau em va demanar que escrigu¨¦s unes mem¨°ries, era una mica com si estigu¨¦s recollint el testimoni de Gonzalo, que em deia que un dia hauria d'escriure alguna cosa sobre Lorca. I s¨ª que en certa manera sembla un v¨°mit. Les hores davant de l'ordinador eren hores fora del temps normal, els records venien sols i n¨ªtids, i tal com el vaig comen?ar el vaig acabar¡±.

Explicant Lorca ¡ªen detall i amb detalls¡ª Llu¨ªs Pasqual s'explica a ell mateix. Tamb¨¦ hi apareixen els actors i les actrius que un dia van posar carn i so als clarobscurs terribles d'El p¨²blico, de Yerma, de La casa de Bernarda Alba, de Comedia sin t¨ªtulo, d'El di¨¢logo del amargo... ¡°En aquest llibre¡±, comenta l'autor, ¡°hi ha un gran sentiment de gratitud cap a la gent que m'he anat trobant a la vida¡­ els actors, per exemple¡­ els actors ho donen tot en els assajos, s'obren, es despullen, i dir¨¤s, ¨¦s que ¨¦s la seva feina, i ¨¦s clar que ho ¨¦s, per¨° ¨¦s que els actors tamb¨¦ tenen vergonya, tamb¨¦ tenen pudor¡±.

I en efecte, De la mano de Federico ¨¦s un llibre de teatre. Pasqual sembla que se situa en algun lloc proper a aquest tros d'ombra on s'asseia Tom Courtena i en la meravellosa pel¡¤l¨ªcula La sombra del actor?(Peter Yates, 1983). El teatre amb maj¨²scules era Albert Finney ¡ªl'actor¡ª i l'ajudant de c¨¤mera, l'observador i l'home dels enc¨¤rrecs, Courtenay. Aqu¨ª Pasqual evoca i rememora, reconstrueix, recorda Alfredo Alc¨®n i N¨²ria Espert, i Juan Echanove i Rosa Maria Sard¨¤, visita en el temps Giorgio Strehler i Peter Brook i ret tribut a un art de m¨¦s de 2.000 anys. Per qu¨¨? ¡°Segurament perqu¨¨ un fa aquest ofici perqu¨¨ est¨¤ malalt, ens falta algun cargol i necessitem que alg¨² ens l'ajusti. Jo poso la meva vida en la meva relaci¨® amb els autors, aix¨ª que aquestes vides s'havien de barrejar. En el teatre em dono sencer, per¨° es nota menys perqu¨¨ ho faig per poders; per¨° jo, si faig El rei Lear, l'haig d'interioritzar, el dolor me l'haig de trobar si vull ajudar els actors a trobar el seu. La difer¨¨ncia ¨¦s que el teatre ¨¦s un filtre, parles a trav¨¦s de Shakespeare, i aqu¨ª no, aix¨° ¨¦s un llibre escrit en primera persona¡­¡±

M¨®n multipolar

La mort com a ficci¨® i, per desgr¨¤cia, la mort prematura com a realitat marquen l'esdevenir de Lorca, l'autor, i de Lorca, el ciutad¨¤. Tots dos se'n van anar entre les bales d'uns quants cuatreros de correaje feixista i aquest llibre ¨¦s, al cap i a la fi, un recordatori d'aquell personatge que m¨¦s tard, despr¨¦s de ser aniquilat en vida, va ser manipulat en mort i convertit en ninot de pl¨¤stic del pitjor folklorisme franquista. I no nom¨¦s franquista. ¡°S¨ª, surt Lorca i molts hi veuen una guitarra, un gu¨¤rdia civil i uns volants. ?s com si pens¨¦ssim que Picasso nom¨¦s t¨¦ l'¨¨poca blava. Em ve al cap Picasso quan penso en Federico. S¨®n multipolars, tenen moltes cares i les exploten a fons¡±.

El llibre de Pasqual, aquesta indagaci¨®/confessi¨® entorn de Garc¨ªa Lorca i ell mateix, est¨¤ vertebrat per una muni¨® de t¨ªtols, per¨° sobretot dos: El p¨²blico, estrenada per Pasqual el 1986, i Yerma, que va veure el 1971 en la versi¨® de V¨ªctor Garc¨ªa i N¨²ria Espert, que el va obsessionar i que ja no el deixaria, fins al punt de no muntar-la mai ¡ª¡°per qu¨¨, si era perfecta... estava aqu¨ª tota la poesia, i tota la brutalitat, i tota la pl¨¤stica, i tota la veu¡±.

Aix¨° d'El p¨²blico?¨¦s m¨¦s complex: ¡°No ¨¦s una casualitat que sigui al centre del llibre, perqu¨¨ El p¨²blico?¨¦s¡­ com tocar La passi¨® segons Sant Mateu. ?s al mateix temps el principi d'alguna cosa i l'arribada a algun lloc, ning¨² passa per aquesta obra i en surt indemne si ho fa honestament, perqu¨¨ no es pot portar a escena sense una implicaci¨® personal; si no, al cap de deu minuts ¨¦s un joc de paraules incomprensible. El p¨²blico?s¨ª que ¨¦s un v¨°mit de deb¨°. Quan hi has passat ja no mires res de la mateixa manera, perqu¨¨ has buscat en zones on no havies estat. A aquests indrets no s'hi va¡±.