Apocal¨ªptics ¡®versus¡¯ integrats

Umberto Eco sabia tantes coses que ¨¦s potser un dels pen¨²ltims intel¡¤lectuals ajustats al model que prov¨¦ del saber medieval i arriba fins a l¡¯alta modernitat del segle XX, tot i que aix¨° no vol dir que fos un gran savi. Encara que intu¨ªs amb un olfacte admirable les q¨¹estions m¨¦s imminents, no ¨¦s demostrable que sab¨¦s interpretar les aig¨¹es m¨¦s profundes. Quan l¡¯any 1964 fa la contraposici¨® entre apocal¨ªptics i integrats a la cultura de masses, segueix el cam¨ª d¡¯un debat ja vigent als Estats Units, i l¡¯escenifica des d¡¯Europa, amb versatilitat suggestiva. No debades coneixia la precisi¨® dels m¨¨todes escol¨¤stics, que no sempre ha dut a conclusions connectades amb la realitat. A la Barcelona dels anys seixanta, aquell llibre tingu¨¦ un impacte incisiu, m¨¦s potser que Obra oberta, que era i ¨¦s una cristal¡¤litzaci¨® tan seductora d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia i alta cultura.

En definitiva, la q¨¹esti¨® era que els integrats tenien una visi¨® positiva de la cultura de masses. D¡¯aqu¨ª que la simplificaci¨® de la tesi d¡¯Eco venia a ser que qui lleg¨ªs Haza?as b¨¦licas per for?a acabaria divertint-se amb les p¨¤gines de C¨¨sar sobre la guerra de les G¨¤l¡¤lies. ?s a dir: hi ha un cam¨ª que va de l¡¯entreteniment per se a la consideraci¨® reflexiva. Per¨° una cosa ¨¦s passar de L¡¯illa del tresor a Balzac i una cosa molt distinta ¨¦s suposar que del c¨°mic anem a parar a Spinoza. En fi, va ser com si Eco ens don¨¦s perm¨ªs ¡ªun perm¨ªs condicionat¡ª per veure la televisi¨®. Com a pal¡¤liatiu, recordem que era abans de la televisi¨® berlusconiana i del reality show.

Pel contrari, els apocal¨ªptics eren de propensi¨® elitista. Sospitaven que la cultura de masses podia no tenir efectes tan positius i mantenien que l¡¯alta cultura implica una disciplina intel¡¤lectual i un esfor? que la concepci¨® pop no pot suplir. A hores d¡¯ara, en plena fissura digital i de televisi¨® a la carta, sabem que hi ha un decaure de la lectura i que el llibre, almenys de forma transit¨°ria, va sent substitu?t per la pantalla del m¨°bil. La q¨¹esti¨® ¨¦s qu¨¨ fem amb Gutenberg. Vist des d¡¯ara, no ¨¦s estrany que a la Barcelona dels seixanta ¡ªciutat alguna vegada vol¨¤til i mim¨¨tica¡ª hi hagu¨¦s tanta simpatia pels integrats, enfront del pessimisme cultural dels apocal¨ªptics. Per¨°, ?podr¨ªem assegurar que la cultura de masses ens ha fet m¨¦s cultes i m¨¦s conscients? ??s que la figura televisiva de Bel¨¦n Esteban correspon, en el m¨¦s indulgent dels casos, a les il¡¤lusions melodram¨¤tiques d¡¯Emma Bovary? Qui sap si els nous mites de la cultura de masses generen tanta complicitat que s¨®n capa?os d¡¯afavorir a la vegada el col¡¤lectivisme digital i el narcisisme del selfie.