A anys llum

Les generacions han estat com els cossets van ser per a les dones: han servit per aixecar una part de la seva anatomia i asfixiar-les fins al desmai, sobretot en els ¨¤mbits espanyols disposats a aclarir la viscositat ingovernable de la vida real, on viuen barrejats i sovint en fricci¨® cont¨ªnua edats dispars i traject¨°ries diverses. Per¨° actuen alhora, escriuen i pensen i debaten alhora. La mania de les generacions ¨¦s genu?nament espanyola i ha estat un instrument ortop¨¨dic per ordenar la hist¨°ria cultural i liter¨¤ria, sense ajudar massa a entendre les etapes m¨¦s complexes.

Avui vivim un d'aquests punts en qu¨¨ la dist¨¤ncia generacional sembla un argument decisiu d'an¨¤lisi i a ning¨² no li passa pel cap dissimular-ho. Per¨° aqu¨ª comen?a el problema, perqu¨¨ les generacions no s¨®n quantitats ni qualitats homog¨¨nies ni tenen valor de pedra ni de calaix. Tot d'un plegat, Ortega y Gasset dictaminaria sense vacil¡¤lar que ell no corre pel mateix carrer que la generaci¨® de Rafael Alberti ni hi ha res substancial que pugui agrupar-los en un dibuix com¨².

Tanmateix, qualsevol identifica en totes dues fases coherents i dispars d'un mateix cicle expansiu de construcci¨® de la modernitat a la primera meitat llarga del segle, per molt que un fos comunista des de l'any 1930 i l'altre fos des d'aleshores fustigador fins i tot d'Albert Einstein per les seves simpaties republicanes. Ning¨² no rebaixa aquesta dist¨¤ncia, per¨° tots la subsumim en un proc¨¦s m¨¦s complex en el qual els dos hi aporten m¨¦s que resten per construir una modernitat irreprotxable.

A Mario Vargas Llosa li podria estar passant el que li va passar a Ortega en plena maduresa, quan no va regatejar la seva acritud contra les posicions de l'esquerra radical del seu temps. Vargas Llosa fa molt temps que no nom¨¦s practica aquesta mateixa fustigaci¨® sin¨® que edulcora i fins i tot beneeix posicions pol¨ªtiques indefensables des de la perspectiva d'una esquerra nom¨¦s socialdem¨°crata (i entre aquestes debilitats desassossegants hi ha l'elogi categ¨°ric dels m¨¨rits d'Esperanza Aguirre).

La resposta natural de l'esquerra ¨¦s el recel reconcentrat contra Vargas Llosa com a intel¡¤lectual d'una dreta pr¨°xima al neoliberalisme i al¡¤l¨¨rgica a les can?ons de l'esquerra de la redistribuci¨® de la riquesa. El que t¨¦ molt costa amunt l'esquerra socialdem¨°crata, inclosa la podemita, ¨¦s detectar el sant¨® del liberalisme a la seva obra narrativa des de fa mig segle i fins avui. ?s aqu¨ª on Vargas Llosa dissol els millors ¨¤cids de la seva intel¡¤lig¨¨ncia i on la mirada corrosiva sobre la realitat, la pol¨ªtica i la vida moral adquireix una incandesc¨¨ncia que llan?a per terra l'esquematisme dels judicis pol¨ªtics o econ¨°mics d'uns i altres.

A Cinco esquinas, tamb¨¦; no nom¨¦s en la monumental i magistral Conversaci¨®n en la Catedral, no nom¨¦s a La ciudad y los perros o fins i tot a La fiesta del chivo. En aquesta novel¡¤la d'avui, escrita en ple carrusel vital, feli? i encantat de la vida, Vargas Llosa ¨¦s tamb¨¦ el novel¡¤lista de la sospita i del recel, de la mirada subversiva i la intel¡¤lig¨¨ncia subtil, del retrat sense beateria i de la condemna amb reserves.

Ha ficat el lector en una trama que ausculta les sentines del poder quan el poder utilitza la premsa per dilapidar cr¨¨dits o difondre mentides criminals. Per¨° ha instal¡¤lat tamb¨¦ la seva mirada de novel¡¤lista immisericordiosa en les intimitats conformistes i c¨ªniques de l'alta societat, en les seves concessions i les seves confid¨¨ncies, en la toler¨¤ncia davant dels usos del poder quan aquests usos criminals no els toquen a ells i el p¨¤nic quan aquestes armes tantes vegades ¨²tils es giren contra ells, per atzar, per caprici, per un mal ¨²s o per un desencert de la fortuna. Per¨° all¨¤ continuen, impertorbablement instal¡¤lats en la mateixa classe, i amb el mateix matal¨¤s protector dels diners i del poder.

I, a m¨¦s, aquest condemnat neoliberal i genial novel¡¤lista ha gaudit com un cadell juganer amb la veta er¨°tica i dol?a, dura i sucosa d'una parella l¨¨sbica, un trio l¨¨sbic i hetero i fins i tot un quartet final. Sens dubte, sense encongir el nas ni fer f¨¤stics: el plaer i el b¨¦ de la literatura s¨®n, de vegades, a anys llum de les consignes del neoliberalisme canalla i de l'esquerra impacient.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.