Fotre-li m¨¤ a la tradici¨®

Com moltes altres, aquesta hist¨°ria s¡¯inicia d¡¯una forma casual: ¡°Vaig estudiar un any d¡¯antropologia i estava fent l¡¯arbre geneal¨°gic de la meva fam¨ªlia. Vaig descobrir que tenia una bes¨¤via nascuda a Or¨¤ i avantpassats d¡¯Andalusia, Arag¨®... Aix¨° va portar-me a la m¨²sica d¡¯aquests llocs i aix¨ª...¡±. Ho diu Maria Arnal, nascuda fa 29 anys a Badalona i Marcel Bag¨¦s, guitarra nascut fa 35 anys a Flix. Junts presenten el seu segon elap¨¦, Verbena, una col¡¤lecci¨® de can?ons que beuen del riu de la tradici¨® entenent que com el mateix riu, aquesta tradici¨® es mou, no ¨¦s immutable.

¡°Nosaltres diem que fem un remix¡±, diu la Maria somrient, una cosa que fa amb molta facilitat. ¡°La tradici¨® ¨¦s un riu en moviment: si la respectes molt i no la toques ¨¦s com si s'atur¨¦s el riu, ho deixes est¨¤tic. No pots acostar-te a la tradici¨® com fa 100 anys¡±, diu Marcel, qui poques vegades obre la boca, parapetat en la riallera loquacitat de la seva companya. Ella va m¨¦s enll¨¤: ¡°No ens interessa un respecte tot¨¨mic a la tradici¨®. Ara b¨¦, com que la respectem molt, volem que sigui nostra, la fem nostra¡±. Per a la Maria i en Marcel fer-se seva la tradici¨® significa que partint d¡¯ella, de can?ons descobertes a fonoteques, a llibres o a qualsevol altre lloc, les recreen potser fins i tot canviant la lletra o la m¨²sica. En realitat, ¨¦s una reinterpretaci¨® en la seva clau d¡¯un llegat com¨². ¡°Pep Gimeno, Botifarra, un artista de m¨²sica tradicional de X¨¤tiva que admirem molt, ens va dir que el Ball del vetlatori, una pe?a tradicional que es cantava als funerals dels nens menors de tres anys, t¨¦ la lletra d¡¯un bolero¡±, recorda la Maria. En altres paraules, les lletres que de vegades pensem que tenen 150 anys no han estat sempre iguals i la versi¨® que ara sentim potser va ser alterada per un pag¨¨s abans d¡¯ahir.

Aix¨ª, la cultura popular ¨¦s com una mena de matal¨¤s mil vegades recosit en el que cada generaci¨® pot fer una puntada, o dues o tres-centes. Per¨° la Maria i en Marcel van m¨¦s enll¨¤, ja que no instrumenten tampoc com s¡¯instrumenta la can?¨® popular: "Som un duet en escena, guitarra i veu nom¨¦s, per¨° ten¨ªem molt clar que havia de ser guitarra i el¨¨ctrica, ja que hi afegeix tensi¨®. No m¡¯agraden les coses boniques i punt, les can?ons han de dir-me quelcom m¨¦s i, de vegades, un entorn suau no s¡¯av¨¦ amb el que la can?¨® explica¡±, diu la Maria abans que en Marcel marqui perfil dient que a ell s¨ª que li agraden algunes coses boniques tal qual.

De totes maneres, que ning¨² no es pensi que la guitarra d'en Marcel ¨¦s una distorsi¨® constant, un apropament al free jazz m¨¦s fil¨®s o una aclucada d¡¯ull al heavy metal, sin¨® que es cargola, ara suau i paisatgista, m¨¦s enll¨¤ turbulenta i retor?ada, donant el suport a l'excel¡¤lent veu de la Maria, una veu que no va descobrir ella mateixa: ¡°Mai havia pensat en ser cantant¡±, diu. ¡°Va ser quan vaig entrar en contacte amb Compartir D¨®na Gustet, un col¡¤lectiu que estudia les connexions entre la tradici¨® oral i les noves tecnologies, quan vaig con¨¨ixer en Marc Sempere i ell va ser qui em va dir que prov¨¦s a cantar. Despr¨¨s vaig entrar en contacte amb Marcel i...¡±.

Ja porten dos elap¨¦s, el primer titulat Remescles, acoples i melismes. Al segon, Verbena, presenten cinc can?ons i, per exemple, La can?¨® del taxista, t¨¦ una primera part vinculada al seu origen, la Guerra Civil, per¨° la segona part ja ¨¦s lletra de la Maria:? ¡°Ens agrada jugar amb l¡¯ambig¨¹itat i desmitificar aquestes m¨²siques. La forma de relacionar-nos normalment amb aquest material ¨¦s de nost¨¤lgia, un m¨®n que s¡¯ha perdut... i nosaltres no nom¨¦s volem acostar-nos-hi aix¨ª. ?s l¡¯actitud del flamenc una mica¡±. La hist¨°ria d¡¯una altra de les peces ¨¦s meravellosa. Es tracta de?La can?¨® de Maria Ginest¨¤, la miliciana retratada al terrat de l¡¯hotel Col¨®n durant la Guerra Civil. Maria Arnal explica l¡¯origen de la can?¨®: ¡°Tinc una amiga, la Maria Zafra, que est¨¤ fent un documental sobre Maria Ginest¨¤ i va entrevistar-la abans de morir a casa seva. Va trobar una cr¨°nica d¡¯un viatge entre Bordeus i la Rep¨²blica Dominicana, un viatge que Maria Ginest¨¤ va fer, i explica que hi havia una actriu que inventa una cobla i la canta a la tripulaci¨®. La lletra d¡¯aquella cobla ¨¦s la que hem fet servir, i la melodia ¨¦s meva¡±.

Certament, compartir d¨®na gust.