Josep Maria ?lvarez, un partidari del dret a decidir al capdavant de la UGT

A punt de fer 60 anys, Josep Mar¨ªa ?lvarez, l'extreballador d¡¯Alstom que ha liderat el sindicat UGT a Catalunya durant l'¨²ltim quart de segle, ser¨¤ qui succeeixi C¨¢ndido M¨¦ndez al capdavant de l'organitzaci¨® amb un programa renovador que promou la democr¨¤cia interna i la transpar¨¨ncia. El nou secretari general, triat per 306 vots enfront dels 289 de Miguel ?ngel Cilleros, despertava alguns rebutjos, entre ells el del mateix M¨¦ndez, per la seva defensa del dret a decidir dels catalans.

La seva candidatura ha tingut l'aval de diversos secretaris generals auton¨°mics i les principals federacions de la UGT, com la del Metall o la de Serveis P¨²blics, per¨° tamb¨¦ hi ha qui l¡¯ha criticat per no encarnar el relleu generacional que molts reclamen per al sindicat.

En efecte, Josep Mar¨ªa ?lvarez fa molts anys ¡ªgaireb¨¦ 26¡ª que ¨¦s secretari general de la UGT a Catalunya, sindicat al qual es va afiliar el 1975, poc despr¨¦s de traslladar-se a viure a Barcelona i comen?ar a treballar a l'empresa Maquinista Terrestre i Mar¨ªtima (actualment Alstom).

?lvarez va n¨¦ixer el 20 de mar? de 1956 a Belmonte (Ast¨²ries) i va cursar estudis de Formaci¨® Professional al Consell de Nore?a, tot i que amb 19 anys va deixar la seva terra natal per anar a treballar a una capital catalana en plena expansi¨® industrial. El 1976 va ser triat responsable d¡¯Acci¨® Sindical de la UGT a la seva empresa, dedicada a la fabricaci¨® de trens, i el 1980 es va convertir en secretari d¡¯Organitzaci¨® de la Federaci¨® del Metall. A partir d'aquest any va assumir diversos c¨¤rrecs al sindicat, fins que el maig del 1990 va ser triat secretari general en el VIII Congr¨¦s de la UGT de Catalunya.

Al capdavant de l'organitzaci¨® auton¨°mica, ?lvarez ha destacat per la seva defensa de la llengua i la cultura catalana, la qual cosa el 2003 li va valer el premi d¡¯Honor Llu¨ªs Carulla, i ha treballat per construir un marc catal¨¤ de relacions laborals aut¨°nom. En els ¨²ltims anys, i davant el proc¨¦s sobiranista catal¨¤, ?lvarez ha defensat el dret a decidir dels catalans, una postura que li ha comportat algunes cr¨ªtiques en el mateix sindicat, com la d'un afiliat canari que ha presentat una den¨²ncia davant la comissi¨® de garanties confederal per presumpta vulneraci¨® dels estatuts sindicals pel seu suposat suport al proc¨¦s independentista.

?lvarez, que ja ha deixat clar que seguir¨¤ a favor del dret a decidir de Catalunya tot i liderar la UGT, ha hagut de fer front en l'¨²ltima d¨¨cada a una de les etapes m¨¦s dif¨ªcils que ha viscut el sindicat de Catalunya a causa de la crisi econ¨°mica i, per tant, tamb¨¦ social i laboral. La central ha vist com queia la seva afiliaci¨® a la regi¨® per l'augment de l'atur i la mateixa direcci¨® va haver de presentar un expedient de regulaci¨® d'ocupaci¨® (ERO) temporal que va afectar m¨¦s del 60% de la seva plantilla per fer front a la caiguda de les subvencions i dels ingressos per quotes.

L'agost del 2014, el mateix ?lvarez va ser prejubilat a Alstom, en el marc de l'acord aconseguit entre la plantilla i la representaci¨® sindical per reduir l'afectaci¨® de l¡¯ERO.

Ferm defensor de les noves tecnologies com a instrument de comunicaci¨® ¡ªva ser el primer dirigent sindical que va crear el seu propi blog¡ª, ?lvarez era el candidat m¨¦s ben posicionat per succeir un altre hist¨°ric de la UGT, C¨¢ndido M¨¦ndez, com a secretari general.

Una vegada assolida la seva aspiraci¨®, el sindicalista catal¨¤ es proposa escometre una profunda renovaci¨® al sindicat, adaptar-lo a la nova realitat econ¨°mica i social, retallar despeses perqu¨¨ els recursos recaiguin en els afiliats i dotar l'organitzaci¨® de "m¨¦s democr¨¤cia i transpar¨¨ncia".