Els espais de Colau

Ada Colau va tornar a demostrar al Sal¨® de l¡¯Ensenyament de Barcelona el seu esc¨¤s sentit institucional i el seu sectarisme ideol¨°gic. L'alcaldessa persevera en la pol¨ªtica de gestos de cara a la seva pr¨°pia galeria que ja la va portar a menysprear gratu?tament l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica, utilitzant els recursos de tots els barcelonins per mofar-se de les creences religioses que comparteixen centenars de milers de ciutadans amb centenars de milions a tot el m¨®n. Aquesta vegada li ha tocat el torn a l'Ex¨¨rcit, la instituci¨® m¨¦s ben valorada pels espanyols, per¨° que l'alcaldessa no vol veure al Sal¨® de l¡¯Ensenyament. Aix¨ª l'hi va fer saber als dos militars que es van apropar a saludar-la mentre ella passejava pel sal¨® acabat d¡¯inaugurar, envoltada de c¨¤meres de televisi¨®. ¡°Ja sabeu que nosaltres preferim com a Ajuntament que no hi hagi pres¨¨ncia militar al sal¨®¡±, els va advertir Colau, i va afegir: ¡°Per all¨° de separar espais¡±. Aquesta nova exhibici¨® d'aparatosa demag¨°gia de Colau mereix algunes reflexions.

L'alcaldessa ¨¦s molt lliure de defensar plantejaments ut¨°pics basats en el mite del bon salvatge, com si els barcelonins visqu¨¦ssim en l'estat de naturalesa, per¨° seria convenient que accept¨¦s que som al m¨®n imperfecte en el qual som, un m¨®n en qu¨¨ hi ha ex¨¨rcits i altres cossos i forces de seguretat perqu¨¨ no sembla ni raonable ni prudent prescindir dels instruments que tenim per garantir la nostra seguretat i la nostra llibertat com a ciutadans.

Una vegada reconeguda la utilitat de la seva exist¨¨ncia i l'abast de la seva responsabilitat, sembla l¨°gic concloure que el millor ¨¦s que els militars tinguin una formaci¨® integral de qualitat, equivalent a la universit¨¤ria. Tamb¨¦ sembla oport¨² que aquesta formaci¨® es doni a con¨¨ixer amb la m¨¤xima transpar¨¨ncia tant als futurs militars com al conjunt dels ciutadans, que tenim dret a saber quina classe de formaci¨® reben les nostres Forces Armades no nom¨¦s perqu¨¨ les paguem amb els nostres impostos, sin¨® sobretot perqu¨¨ posem la nostra seguretat a les seves mans.

L'argument que s¡¯ha de separar l'educaci¨® de les armes resulta d'all¨° m¨¦s inconsistent, primer perqu¨¨ desvirtua la naturalesa essencialment defensiva i humanit¨¤ria de les Forces Armades en un Estat democr¨¤tic de Dret com el nostre, en el qual el poder militar est¨¤ supeditat al poder civil. I segon, perqu¨¨ per ser justs, els qui defensen un argument com aquest no haurien de limitar-se a bandejar del sal¨® la formaci¨® militar, sin¨® que haurien d'estendre el seu veto tamb¨¦ a les escoles i acad¨¨mies d'altres cossos armats, inclosos els Mossos i la Gu¨¤rdia Urbana.

Qu¨¨ fem? Tanquem directament les seves escoles o nom¨¦s els impedim tornar a disposar d'un lloc en properes edicions del sal¨®, perqu¨¨ ning¨² s¨¤piga que existeixen? ?s clar que aix¨° no tindria l'espectacularitat d'injuriar l'Ex¨¨rcit espanyol, ni seria tan estimulant per a la parr¨°quia de Colau, els ¨²nics barcelonins als quals l'alcaldessa pret¨¦n acontentar amb els seus desvergonyiments. Per cert, mentre ella passejava tranquil¡¤lament pel sal¨® hi havia agents de policia uniformats (i armats) vetllant per la seva seguretat i per la de l'esdeveniment, agents que en el seu moment van passar per una escola de formaci¨® que tamb¨¦ ha tingut el seu lloc en el sal¨®. La imatge dels gu¨¤rdies urbans armats patrullant pel sal¨® contrasta amb el m¨®n de color de rosa que somia desperta la nostra alcaldessa, un m¨®n sense conflictes que no necessita de militars ni policies, ni formats ni sense formar.

En definitiva, el que resulta inadmissible ¨¦s que es comenci a expulsar professions del sal¨® per un criteri ideol¨°gic, que ¨¦s el que pretenen Colau i companyia. No els agrada l'Ex¨¨rcit ¡ªsobretot si ¨¦s espanyol¡ª i decideixen treure¡¯l del mig. Aix¨ª de f¨¤cil. Poc els importa que, de la mateixa manera que hi ha joves barcelonins que volen entrar als Mossos o a la Gu¨¤rdia Urbana, tamb¨¦ n¡¯hi ha que vulguin enrolar-se a l'Ex¨¨rcit. Aix¨° no entra en els seus esquemes mentals i, per tant, no pot entrar en els de cap barcelon¨ª. Tot ha d'encaixar amb l'ortod¨°xia antisistema, sobretot antisistema espanyol, de Podem, la CUP i altres partits d'extrema esquerra.

Curiosa manera d'entendre la democr¨¤cia, sense respecte al pluralisme i les llibertats individuals i socials, la d'aquests capdavanters de la nova pol¨ªtica que pretenen imposar-nos a tots des de les institucions la seva particular manera de veure el m¨®n, la seva arbitr¨¤ria forma de separar espais. Qualsevol diria que els espais els pertanyen. N¡¯hi diuen democr¨¤cia radical, per¨° en la pr¨¤ctica tendeix preocupantment cap a posicions cada vegada m¨¦s totalit¨¤ries.