No maregeu el passatge

Els grans transatl¨¤ntics canvien de rumb amb gran lentitud. Nom¨¦s les embarcacions lleugeres poden donar grans cops de tim¨®. Al m¨®n de la pol¨ªtica passa el mateix, no es pot rectificar sobtadament el rumb d'una nau on hi navega la part m¨¦s substancial i visible d'una societat, sobretot si est¨¤ sent impulsada per la in¨¨rcia de cinc anys navegant en la mateixa direcci¨®.

El moviment independentista ja ha comen?at a rectificar o a canviar de rumb. Discretament, sense exhibicions per no perjudicar la causa per la qual es lluita, per¨° amb senyals prou clars per a qui vulgui llegir-los.

En primer lloc, s'ha produ?t un canvi en el ritme temporal, expressat per qui segueix sent el mestre d'obra, ara a l'ombra, l'expresident Artur Mas, quan ha afirmat que la independ¨¨ncia no s'obtindr¨¤ al final dels 18 mesos que va marcar el Govern de Junts pel S¨ª que presideix Carles Puigdemont. Ja no hi ha pressa. Aix¨° va per llarg.

En segon lloc, s'ha renovat l¡¯¨¨mfasi sobre el dret a decidir que reapareix despr¨¦s d¡¯haver estat eclipsat per la independ¨¨ncia. Passem de pantalla, per¨° anem cap enrere. Junts, per¨° per la consulta. Aix¨° no ¨¦s irreversible i hi caben m¨¦s retrocessos.

Hi ha raons objectives que conviden a moderar la pressa que es tenia fins ara. Unes s¨®n noves: la principal, l'eixamplament dels marges d'acci¨® i transacci¨® en la pol¨ªtica espanyola, en la qual la idea del dret a decidir es va obrint pas, fins i tot en el sindicalisme de simpaties socialistes. Per¨° hi ha altres raons inscrites en la naturalesa del proc¨¦s: la m¨¦s clara, els resultats de les eleccions del 27-S, amb dues lectures pel costat independentista, una en clau de mantenir estrictament el rumb i una altra en clau de rectificaci¨®.

La ret¨°rica lac¨°nica de Gabriel Rufi¨¢n sintetitza l¡¯esquematisme de la lectura pol¨ªticament correcta: el 27-S els catalans van exercir el dret a decidir i ho van fer a favor de la independ¨¨ncia, que va guanyar per un ampli marge, 47,8% a favor, 39% en contra i 9% indeterminats. A aquest resultat tan favorable de les eleccions plebiscit¨¤ries, s'hi afegeixen els fets ins¨°lits d'un parlament i d'un Govern independentista, de manera que nom¨¦s cal redactar la constituci¨® i ratificar-la en un refer¨¨ndum que tamb¨¦ ser¨¤ d'autodeterminaci¨® i que precedir¨¤ immediatament a la proclamaci¨® de la independ¨¨ncia .

Una versi¨® m¨¦s afinada o menys tosca, que ¨¦s la de CDC, considera que aquest 47,8% no ¨¦s la majoria que permet aconseguir la independ¨¨ncia, que necessita almenys el 7% del camp de CSQP. Cal tornar a la pantalla anterior, o fins i tot aglutinar aquell fam¨®s 80% que alguna vegada va estar a favor del dret a decidir. El refer¨¨ndum sobre el futur de Catalunya acordat amb el Govern de Madrid torna a apar¨¨ixer despr¨¦s d'un llarg eclipsi, concretament des que la constituci¨® de Junts pel S¨ª va deixar despenjats del proc¨¦s i desatesos electoralment els qui havien votat en el proc¨¦s participatiu del 9-N, per¨° no ho havien fet per la independ¨¨ncia. I per si fos poc, Artur Mas ja ens ha deixat ben clar que la Converg¨¨ncia refundada no ser¨¤ independentista, sin¨® que es quedar¨¤ en el sobiranisme, amb la vocaci¨® de recollir vots entre els que no volen la independ¨¨ncia per¨° s¨ª que estan a favor de la consulta. ?s a dir, que aviat tornarem a l'Estat propi de 2012, sigui quin sigui el seu significat, dins, fora o migpensionista respecte a Espanya.

D'aquesta doble lectura en sorgeixen m¨¦s aviat dues actituds i no pas dos programes. Els programes, realment, no s¨®n tan importants, perqu¨¨ s¨®n igual d¡¯inviables. La nova actitud dialogant i disposada a obtenir resultats que est¨¤ comen?ant a esbossar Converg¨¨ncia ¨¦s el comen?ament de la rectificaci¨®. Ara cal esperar que el temps vagi fent la seva feina: apareixer¨¤ l'oportunitat de dur a terme acords pol¨ªtics, estimulats per la necessitat, que pot ser molt intensa (un par¨¨ntesi nom¨¦s per evocar l'est¨ªmul al pacte que sorgeix de l¡¯estat p¨¨ssim en qu¨¨ es troben les finances catalanes). Tamb¨¦ hi contribuir¨¤ poderosament l'aclariment de l'escenari pol¨ªtic espanyol: si hi ha govern tot es precipitar¨¤, per¨° si hi ha noves eleccions la confusi¨® continuar¨¤ latent o s'accentuar¨¤.

En tot cas, la rectificaci¨® est¨¤ en marxa. La m¨¤ mou el tim¨® i el vaixell ja vira amb parsim¨°nia, tan lent que els passatgers amb prou feines ho poden percebre. Arribar¨¤ un moment, d¡¯aqu¨ª ben poc, en qu¨¨ s¡¯adonaran, de sobte, que la costa que era a la dreta ara ¨¦s a l'esquerra. Per¨° cal canviar de rumb lentament, no fos cas que el passatge es mareg¨¦s i despr¨¦s volgu¨¦s baixar del vaixell.