De Tarradellas a Puigdemont

El contrast entre l¡¯abund¨¤ncia de prove?dors de soluci¨® per a la q¨¹esti¨® catalana i el ritme al qual varien les circumst¨¤ncies podria considerar-se un altre fet diferencial entre punts diagn¨°stics mutants. El retorn de Tarradellas i la restauraci¨® de la Generalitat havien de ser el llindar d¡¯una suma positiva, i en aquell moment ho van semblar. Van arribar la Constituci¨® i l¡¯Estatut, amb una ¨¤mplia redistribuci¨® dels poders territorials de l¡¯Estat que responia a les aspiracions del catalanisme. A continuaci¨®, Jordi Pujol va esdevenir l¡¯home fort de la situaci¨®, va reforular el m¨¨tode de la transacci¨® com per intervenir en la pol¨ªtica d¡¯Espanya. Donava per sobreent¨¨s que l¡¯Estat espanyol es retirava de Catalunya. Van ser anys de pactes, des de l¡¯UCD, passant pel felipisme, fins als del Majestic amb el PP. En aquells temps, Pujol va manar molt a Espanya i aquesta ¨¦s una dada que el nacionalisme victimista prefereix no recordar. Per¨° la veritat ¨¦s que per molts, Pujol era una garantia d¡¯estabilitat, mereixia la seva confian?a tot i que no la seva compenetraci¨®. Finalment, ha passat el que ha passat.

Despr¨¦s va venir el maragallisme. Qui m¨¦s qui menys va pensar que Pasqual Maragall, que reclamava el llegat de la Instituci¨® Lliure d¡¯Ensenyament, protagonitzaria un catalanisme laic, davant de la fusi¨® misticopol¨ªtica del pujolisme preandorr¨¤. Per¨° Maragall va pactar amb Esquerra Republicana i li va donar m¨¤niga ampla fins a l¨ªmits impensables: fins i tot el seu vicepresident, Carod Rovira, va anar pel seu compte a parlar les coses amb ETA.

Maragall va cedir ¨¤mplies porcions de poder al sectarisme. I finalment, esperonat per Rodr¨ªguez Zapatero, va plantejar l¡¯opci¨® d¡¯un nou Estatut d¡¯Autonomia, una cosa que no desitjaven ni els nacionalistes. De fet, ERC va votar-hi en contra. Per alguns analistes en aquest moment va comen?ar tot, encara que, ja que la hist¨°ria ¨¦s la pol¨ªtica acumulada, segurament hauran de ser els historiadors els qui ho esclareixin. A continuaci¨®, va arribar a la Generalitat Jos¨¦ Montilla, pol¨ªtic de s¨°lida execut¨°ria municipal i ali¨¨ a l¡¯essencialisme de la naci¨® irredempta, un castellanoparlant de qui s¡¯esperava un nou rumb. Tot i aix¨ª, Montilla va quedar abdu?t pel pes de la mitologia montserratina i no va haver-hi reorientaci¨® ni alleugeriment del llast nacionalista. De manera que res va resultar ser s¡¯havia esperat, segons els successius escenaris de la Catalunya auton¨°mica.

Amb aquest escenari es va arribar fins a Artur Mas, el m¨¦s mutant de tots, un gestor de propulsi¨® tecnocr¨¤tica menor que es declarava partidari de pol¨ªtiques anomenades business friendly. Va gestionar l¡¯impacte de la crisi de 2008 fent retallades en mat¨¨ria de pol¨ªtica social. I el poble va respondre-hi sortint al carrer. Un bon dia, el president de la Generalitat, assetjat pels protestants quan anava cap al Parlament, va haver d¡¯utilitzar un helic¨°pter. I llavors tot va confluir al carrer: protesta contra les retallades, bulliment d¡¯autodeterminaci¨® sense fonament legal, descontentament amb les austeritats imposades per la crisi, populisme antisistema, populisme nacionalista, i un d¡¯aquests malestars indefinits que torben la vida d¡¯una societat de forma transit¨°ria. Per aquest motiu Mas es va fer independentista i va pujar a l¡¯onada de les nodrides manifestacions ¨Cencara no quantificades¨C de l¡¯11 de setembre. Despr¨¦s va haver-hi les urnes i m¨¦s endavant va haver d¡¯apartar-se. Ja es veia en unes noves eleccions auton¨°miques quan a l¡¯hora vint-i-cinc va apar¨¨ixer la figura de Carles Puigdemont, de naturalesa pol¨ªtica fr¨¨vola, afavorida per ERC i la CUP. Ara, amb la situaci¨® pol¨ªtica d¡¯Espanya, el sobiranisme est¨¤ flaquejant ostensiblement i sembla que nom¨¦s confia en la mobilitzaci¨® sect¨¤ria per part de TV3 i Catalunya R¨¤dio. ?s l¡¯il¡¤lusionisme barroer de la desconnexi¨®.

En aquest panorama de la vida pol¨ªtica catalana, el que es percep ¨¦s que van fallar els diagn¨°stics i van fallar les solucions. Per descomptat, no va haver-hi grans solucions, omnicomprensives, definitives. Per¨° ¨¦s que no existeixen. En realitat, no s¨®n pocs els conflictes que poden anar-se diluint sense obtenir una gran soluci¨®, tal com ha estat passant amb el secessionisme al Quebec. S¨®n cicles tant emocionals com de reactivitat social. La independ¨¨ncia ha estat, per alguns sectors de la societat catalana cada vegada menys entusiastes, especialment en les classes mitjanes, una d¡¯aquelles grans solucions que o no solucionen res o ho empitjoren tot. En realitat, en qualsevol societat occidental considerar algunes solucions prov¨¦ del pluralisme cr¨ªtic. Vist amb la perspectiva del temps, la independ¨¨ncia ¨¦s el que hi ha entre la presid¨¨ncia de Josep Tarradellas i la de Carles Puigdemont. ?s la difer¨¨ncia que hi ha entre ¡°Visca Catalunya!¡± i ¡°Visca Catalunya lliure!¡±.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.