Confusi¨® i vergonya

Em trobo entre aquells que, a m¨¦s d'haver cregut honestament en Europa, encara seguim conven?uts que ni Catalunya, ni Espanya, ni cap altre pa¨ªs europeu tenen un futur clar sense l'exist¨¨ncia d'algun tipus d¡¯Uni¨® Europea. Per aix¨° crec que per a tots nosaltres, o en tot cas per a mi, les dues ¨²ltimes reunions del Consell Europeu han estat dos cops baixos dif¨ªcils de resistir.

Abans d'entrar en aix¨°, per compensar aquests cops, faig voltes amb satisfacci¨® a uns comentaris privats que vaig sentir dilluns passat a Barcelona a l'anterior primer ministre itali¨¤ Enrico Letta, i que despr¨¦s va resumir en p¨²blic amb aquestes paraules: ¡°A Europa hi ha en aquests moments nom¨¦s dos tipus de pa?sos: els petits i els que encara no s'han adonat que s¨®n petits per tenir un futur per si sols¡±. No sabeu fins a quin punt ho comparteixo! Seria bo que l'escoltessin els del Reich, els de la grandeur, els del Kingdom i fins i tot els de l'Imperi...

Torno als sentiments que he condensat en el t¨ªtol. Els caps de Govern dels 28 pa?sos s'han reunit dues vegades en menys d'un mes per tractar dos temes fonamentals per al futur de la UE: la possible sortida del Regne Unit i la crisi dels refugiats. En els dos casos la reuni¨® ha finalitzat amb un acord, i de la seva lectura es despr¨¨n una mateixa conclusi¨®: Cameron ha pressionat els 27 amb l'amena?a de marxar, i els ha guanyat. Erdogan ha aprofitat la debilitat dels 28 i els ha fet passar per on mai no haurien volgut. En tots dos casos s'han acceptat coses que contradiuen els compromisos que contenen els tractats, i s'ha renunciat a alguns principis sobre els quals s'ha constru?t la UE. En el segon, de forma molt m¨¦s greu, s'han tancat els ulls i s'han conculcat valors universals, dels quals se suposava que Europa era defensora i mirall per a la resta del m¨®n.

Tant en un cas com en l'altre es fa dif¨ªcil entendre que els l¨ªders de tots els pa?sos de la UE hagin pogut subscriure el que reflecteix l'acord, encara que s'hagi volgut emmascarar amb jocs de paraules i frases ambig¨¹es. He utilitzat la paraula vergonya. No crec necessari justificar-la, perqu¨¨ aquests dies han abundat les observacions en aquest sentit, tant d'entitats o organitzacions de la mateixa Europa com d'altres de car¨¤cter internacional. ?s cert que tamb¨¦ hi ha hagut una mica de populisme i de demag¨°gia, per¨° amb un fons de ra¨®.

Vull explicar els motius de la meva confusi¨®, que tamb¨¦ podria qualificar d'incredulitat davant del resultat. No entenc qu¨¨ ha passat, o qu¨¨ est¨¤ passant, i per aix¨° formulo algunes hip¨°tesis. Crec que el que ha passat ¨¦s per una barreja de por, d'impot¨¨ncia i de falta de cohesi¨®.

Por, no davant dels refugiats, sin¨® davant les possibles reaccions d'algunes societats europees davant la seva arribada. Si els que dirigeixen el que passa als seus pa?sos i ho coneixen b¨¦ han preferit sucumbir a aquesta por i prendre unes mesures contr¨¤ries a les seves conviccions i als seus principis, cal concloure que les diferents organitzacions xen¨°fobes estan aconseguint crear uns estats d'opini¨® molt m¨¦s estesos del que semblava. Si ¨¦s aix¨ª, hi ha motius per preocupar-se, ja que es troba a faltar la valentia de molts dirigents per liderar un discurs que, a partir de la solidaritat obligada, afegeixi rigor i realisme a la seva acci¨® pol¨ªtica.

Impot¨¨ncia, ja que la UE no t¨¦ ni les compet¨¨ncies jur¨ªdiques ni els mitjans necessaris per gestionar amb efic¨¤cia i rapidesa el proc¨¦s d'arribada i d'acollida, mentre que els estats que es troben en les vies d'entrada, malgrat que tenen les compet¨¨ncies, no tenen la capacitat per fer-ho sols. Una vegada m¨¦s, com en la crisi de l'euro, la situaci¨® d'una UE a mig construir passa factura i obliga a accelerar el proc¨¦s.

Finalment, falta de cohesi¨®. Les cr¨°niques no oficials sembla que indiquen que en les reunions hi va haver una especial diversitat d'opinions entre els integrants, molts enfrontaments de tipus bilateral, i bastants silencis inexplicables. No ¨¦s estrany que en una situaci¨® aix¨ª, fallin els mecanismes de decisi¨® que, a m¨¦s, no preveuen una rendici¨® de comptes democr¨¤tica. Aix¨ª s'acaba cedint a pressions que gaireb¨¦ es podrien dir xantatges. Mals presagis per a Europa si no hi ha un cop de tim¨®.

Joan Maj¨®, enginyer i exministre.