Geni i figura

Ho t¨¦ tot a favor, gaireb¨¦ sempre ho ha tingut. N¨¦ixer d'una tradici¨® amb aquesta veu, m¨¦s encara, n¨¦ixer amb aquesta manera de dir, n¨¦ixer amb aquesta estampa que sembla feta, ja de servei, per viure en un escenari i imposar la seva figura, aplana el cam¨ª que la comunica amb els seus espectadors. De fet, S¨ªlvia P¨¦rez Cruz ocupa l'escena com sense voler, com si fos una nena que s'ha escapat de casa per cantar unes coplillas?improvisades, sense m¨¦s intenci¨® que cantar-les, aix¨ª, t¨ªmidament, ofegada per la mod¨¨stia, com insegura. Res m¨¦s lluny de la realitat: Cruz ¨¦s una for?a ind¨°mita, m¨²sica total, artista segura d'ella mateixa fins al moll de l'os i poderosa, una reina, faraona?, en el sentit m¨¦s estricte de la paraula, una encantadora de multituds que captiva recorrent a la senzillesa. Ho va tornar a fer al T¨ªvoli.

Presentava Domus, un disc amb una il¡¤laci¨® que tendeix a dissipar-se quan no hi ha la pantalla per a la qual ha estat concebut. No ¨¦s, d'altra banda, un disc ali¨¨ al m¨®n de Cruz, que no ¨¦s un, sin¨® que en s¨®n diversos, tots, ¨¦s la can?¨® popular en el sentit m¨¦s ampli. Cruz canta amb un no s¨¦ qu¨¨ sobrenatural, una facilitat per trencar la veu, retenir-la, deixar-la anar en un murmuri per despr¨¦s emp¨¨nyer-la amb un crit, que desarma. ?s una cantant prodigiosa pel seu sentiment, una veu que sap dir i que s'ha adaptat a la varietat de registres de Domus i de les altres peces que va interpretar, de la cobla a la lambada, de M¨¨xic a Portugal, de Piaf a S¨¢nchez Ferlosio, de l'havanera al pop. ?s potser en aquestes peces, les cantades en angl¨¨s, on Cruz va ser m¨¦s concisa amb la veu, on la va deixar volar menys.

I ¨¦s aix¨ª la veu la seva arma principal, que utilitza fins a situar-se a la justa frontera del foc d'artifici. Cruz canta molt i b¨¦, per¨° tamb¨¦ pot semblar que canta massa, que la pirot¨¨cnia atenua l'esplendor de les can?ons. Per¨° al mateix temps, Cruz fa que tot soni a ella, m¨¦s enll¨¤ que es tracti d'un mambo o d'una cobla, i aix¨° ho poden afirmar realment molts pocs cantants, aquests que sonen a ells mateixos, aquests que tan bon punt obren la boca es reconeixen. S'ha de sumar que al T¨ªvoli els acompanyaments de corda ¡ªviolins, violoncel, contrabaix¡ª, arpa o percussi¨® van ser exemplars, un plus a afegir a un concert que va ser alguna cosa m¨¦s que m¨²sica popular de cambra.