Colau assaja el seu model urban¨ªstic amb una pla?a que ser¨¤ pati

L'urbanisme de Barcelona est¨¤ canviant i el millor exemple est¨¤ enganxat a l'antiga muralla de la ciutat, al carrer del Sotstinent Navarro, paral¡¤lel a la Via Laietana, al barri G¨°tic. Pares i mares de l'escola ?ngel Baixeras van aprofitar el canvi de Govern per desenterrar una vella reivindicaci¨® que l'anterior alcalde havia rebutjat: es tracta de transformar el solar que queda entre l¡¯escola i l'antiga muralla per convertir-lo en una pla?a que els matins funcioni com a pati, ja que l'escola, constru?da el 1922 i una de les m¨¦s antigues de la ciutat, no t¨¦ esbarjo al descobert. A les tardes, l'espai ser¨¤ una pla?a oberta a tota la ciutadania.

Despr¨¦s d'escoltar la proposta, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va activar la maquin¨¤ria i el projecte, que ja est¨¤ tancat, ha servit com a prova per engegar l'urbanisme que desitja aplicar el nou Govern municipal. ¡°Ha estat una experi¨¨ncia molt positiva¡±, valora Pin i al contrari del que acostuma a passar en aquests casos.

Per dissenyar la futura pla?a, s'ha comptat amb la participaci¨® de ve?ns, pares i mares de l'escola, professors, comerciants i, com no podia ser d¡¯una altra manera, amb els nens de l¡¯escola, que seran els encarregats de posar a prova la primera experi¨¨ncia de l'urbanisme que el nou Govern vol aplicar a tota la ciutat. Tots ells es mostren ¡°satisfets¡±. ¡°La veritat ¨¦s que se'ls ha deixat decidir molt¡±, reconeix Carles Baiges, membre de la cooperativa d'arquitectes LaCol, que s'ha encarregat de dinamitzar el proc¨¦s de participaci¨®. I el cert ¨¦s que no era f¨¤cil. Una de les poques limitacions que va posar l'Administraci¨® era que la pla?a-pati ¡°no qued¨¦s privatitzada nom¨¦s per a l'escola¡±, segons explica Pin, ¨¦s a dir, que no tingu¨¦s una tanca per impedir el pas de la resta de ciutadans. Aquesta condici¨® no va agradar a part dels pares, que entenien el criteri per¨° anteposaven la protecci¨® dels nens durant l¡¯hora del pati. Finalment, i despr¨¦s de nombroses discussions, s'ha acordat que s'instal¡¤lar¨¤ una petita tanca de nom¨¦s un metre d'altura, de manera que els nens no podran sortir de l'espai durant l'hora de l'esbarjo, per¨° a la tarda, quan funcioni com a pla?a p¨²blica, l¡¯espai quedar¨¤ obert.

La pla?a ser¨¤ de sorra gruixuda en comptes d'asfalt, una cosa que encanta als m¨¦s petits i que a m¨¦s serveix per frenar un dels invents de l'home m¨¦s temuts al G¨°tic: el Segway.¡±Ens estan traient a cops del barri¡±, lamenta Teresa Roca, mare d'una alumna i vinculada a l¡¯Associaci¨® de Fam¨ªlies d¡¯Alumnes. Roca, que forma part de la Comissi¨® Groga, tamb¨¦ t¨¦ bones sensacions del proc¨¦s participatiu.

La pla?a t¨¦ un desnivell de 2,5 metres. Per salvar-lo s'ha previst la instal¡¤laci¨® de graderies i diferents desnivells. A petici¨® dels nens tamb¨¦ s'ha acceptat instal¡¤lar-hi banys, taquilles per guardar les joguines i ¡°un espai m¨¦s recollit perqu¨¨ puguin estar asseguts i tranquils, explica Baiges de LaCol.

Totes aquestes conclusions ja estan en mans de l'arquitecte Josep Llin¨¢s. El responsable de plasmar tot aquest proc¨¦s en un pl¨¤nol destaca que una altra dificultat afegida ¨¦s la muralla, que est¨¤ protegida i sobre la qual s'ha de treballar amb pinces. Aix¨ª i tot, la soluci¨® de les graderies refor?ar¨¤ la pres¨¨ncia de la muralla. ¡°El degradat ¨¦s una manera m¨¦s suau d'apropar-se a la muralla¡±, va resumir Llin¨¢s.

La nova pla?a, que ja t¨¦ una partida econ¨°mica reservada, costar¨¤ 770.000 euros i les obres es licitaran en breu per comen?ar-les a final d'any. La inauguraci¨® est¨¤ prevista entre 2017 i 2018. Pin va explicar que hi haur¨¤ un refor? dels serveis de neteja i de la Gu¨¤rdia Urbana per garantir que la pla?a de nit no deixi brut el pati de dia. Aix¨ª i tot, est¨¤ conven?uda que ser¨¤ un dels espais m¨¦s ben cuidats del districte, perqu¨¨ ¡°tota la gent que hi ha participat el sentir¨¤ com a propi i estar¨¤ m¨¦s cuidat que qualsevol altre¡±.

Malgrat l'¨¨xit del proc¨¦s, hi ha hagut diverses peticions que han quedat apartades. I ¨¦s que perforar la muralla de la ciutat per instal¡¤lar un tirolina era massa complicat.