Europa crea tend¨¨ncia

Als Erasmus morts dissabte en accident. In memoriam.

Quines ¨¨poques aquelles en qu¨¨ Europa creava tend¨¨ncies. Ho feia en la filosofia, la moda i el disseny. Estic parlant, clar, de fets rellevants que van tenir lloc despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial. Despr¨¦s dels milions de morts en nom¨¦s quatre anys. I despr¨¦s de l¡¯Holocaust. I dels atro?os silencis que ho van permetre. I les veus que ho van encoratjar. Per¨° Europa es va rearmar. Alemanya va comen?ar de zero, va intentar suportar de la millor manera possible la seva responsabilitat en la mis¨¨ria hist¨°rica en qu¨¨ va quedar sumida; i va crear una literatura incisiva que es va comen?ar a fer preguntes compromeses. Fran?a va ajustar alguns comptes molt selectius amb el col¡¤laboracionisme. I va fundar un cos de pensament que va fer furor interrogant-se pel sentit de les nostres exist¨¨ncies. La lluita descolonitzadora d¡¯Alg¨¨ria va deixar a la metr¨°poli algunes vergonyes m¨¦s: manifestants algerians llan?ats al Sena, aquest riu que tots els enamorats del m¨®n confien que un dia travessaran pels seus ponts m¨ªtics. El maig del 68 va reparar una mica la ferida lucidesa hist¨°rica dels francesos. A It¨¤lia el disseny va crear marques en la ind¨²stria automotriu i en la moda. I en el cinema va arribar a cotes insuperables de bellesa i veritat. Per no posar-nos massa seriosos, diguem que el pa¨ªs alp¨ª va crear tamb¨¦ una de les figures futbol¨ªstiques m¨¦s ¨²niques, el lliure, a m¨¦s del mesqu¨ª catenaccio. A Espanya ning¨² l¡¯anunciava, ni l¡¯esperava. Europa, en resum, en menys de cinquanta anys havia venut l¡¯¨¤nima al diable per ordir amb incomprensible ceguesa dues matances amb vint anys de treva pel mig. En els cinquanta anys seg¨¹ents, va semblar redre?ar el seu agre dest¨ª (amb uns quants diners nord-americans, tot sigui dit), amb governs d¡¯esquerres, altres de liberals, per¨° sempre basats en el respecte al benestar i la dignitat de les persones.

Despr¨¦s d¡¯aquest rec¨¦s de pau i benestar social, les guerres balc¨¤niques van anunciar fantasmes del passat. I el nefast remake de l¡¯escola de Chicago via senyora Thatcher. Va arribar despr¨¦s la crisi del 2008. La divis¨°ria entre pa?sos de primera i pa?sos de segona. Nord i sud. I ara la crisi dels refugiats. Europa hi torna. Tamb¨¦ continua temptant el diable, com va fer la primera meitat del segle passat. Li ofereix mercaderia a preu de saldo, per¨° descobrim que aquesta vegada el diable no li vol comprar. Aix¨° del diable ho va dir un escriptor itali¨¤ cap a les funestes d¨¨cades del segle vint. Per alguna cosa devia ser. Ara veiem com a Europa se li va encongint l¡¯¨¤nima a cop d¡¯implacable austeritat, desigualtat i mis¨¨ria espiritual.

Fa uns dies, amb motiu d¡¯un partit de futbol, uns joves de nacionalitat holandesa es van dedicar a una humiliant sessi¨® de denigraci¨® humana. Els fan¨¤tics holandesos consumien les dosis habituals de cervesa en plena Plaza Mayor de Madrid. L¡¯entreteniment consistia a tirar monedes a unes captaires que rondaven per la pla?a. Llan?ar-los les monedes com a insult i riure-se¡¯n. Les captaires no s¨¦ si van arribar a desxifrar la baixesa moral dels ofensors. Per¨° s¨ª que probablement es van adonar que es tractava d¡¯un acte ins¨°lit. Estaven en pres¨¨ncia d¡¯un fet repugnant amb totes les aparences de crear tend¨¨ncia a tot Europa. Potser aquests nois ja estaven practicant o assajant maneres diverses i imaginatives d¡¯escarni per infligir als refugiats que aconsegueixin penetrar l¡¯espessa malla de legalitats ordides a ¨²ltima hora amb nocturnitat al cor de la nostra Europa. Al cap de poques hores a Barcelona uns altres seguidors de futbol, aquesta vegada anglesos, van ofendre tot el que van poder i m¨¦s la disminuci¨® f¨ªsica d¡¯un altre captaire.

Quines ¨¨poques aquelles en qu¨¨ Europa creava l¡¯Existencialisme, el noveau roman, l¡¯antipsiquiatria. I que poc temps ha passat des de la creaci¨® de l¡¯espai Schengen (a punt d¡¯evaporar-se amb l¡¯excusa del terrorisme isl¨¤mic), i d¡¯una moneda comuna (que comen?a a ser un llast per a alguns pa?sos perif¨¨rics). Si una flor no fa estiu, un eixelebrat que desfoga el seu buit moral en unes captaires no fa el feixisme. Per¨° els feixismes comencen aix¨ª d¡¯imperceptibles. Nois a l¡¯atur, segurament la carn de can¨® d¡¯una Europa dividida entre els que no saben com reaccionar davant de la desorientaci¨® i els que creuen saber-ho perqu¨¨ ja ho van experimentar una vegada, amb les devastadores conseq¨¹¨¨ncies que tots coneixem.

Per sort ens queda Sir John Eliot Gardiner per mostrar-nos la plet¨°rica bellesa de la m¨²sica de Bach. Les hist¨°ries de Modiano. I la frescor esperan?adora de la joventut Erasmus.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.