Europa, unida contra el desafiament terrorista

L'autoanomenat Estat Isl¨¤mic (ISIS, en les seves sigles en angl¨¨s) va tornar a perpetrar ahir un cop dur¨ªssim al cor d'Europa. El doble atemptat gihadista de Brussel¡¤les, que ha causat almenys 30 morts i desenes de ferits, no suposa un atemptat m¨¦s en una de les capitals europees (com els de Par¨ªs, Londres o Madrid), sin¨® un aut¨¨ntic desafiament a les institucions de la Uni¨® Europea i, per tant, a tots els seus ciutadans, que poden ser v¨ªctimes de la viol¨¨ncia en qualsevol moment.

Aquest repte exigeix una resposta comuna de tots els Estats membres, que inclogui mesures de car¨¤cter pol¨ªtic, militar, policial i d'intel¡¤lig¨¨ncia. Si el Vell Continent vol guanyar la guerra al terrorisme gihadista ha de superar les actuacions nacionals i engegar un aut¨¨ntic pla europeu que abordi el desafiament m¨¦s important ¡ªa m¨¦s del de la immigraci¨®¡ª que ha d'encarar. No cal oblidar, a m¨¦s, que els refugiats que arriben a Europa fugen dels mateixos terroristes que ataquen les nostres ciutats.

El novembre passat, despr¨¦s de la matan?a de Par¨ªs, el Govern franc¨¨s va renunciar a sol¡¤licitar l'activaci¨® de la cl¨¤usula de solidaritat prevista a l'article 222 del Tractat de la UE, que hauria implicat una resposta col¡¤lectiva i coordinada per part de la Uni¨®. Per contra, va preferir actuar en solitari, emparant-se en l'article 42, que situava la resposta en l'¨¤mbit intergovernamental i fora de les institucions europees.

Quatre mesos despr¨¦s aquesta decisi¨® s'ha demostrat err¨°nia, tenint en compte que ¨¦s probable que els terroristes que van actuar a Brussel¡¤les formessin part dels mateixos comandos que van assassinar a Par¨ªs. Ni un atemptat ni l'altre buscaven atacar una ciutat o un pa¨ªs, sin¨® un grup d'Estats que han creat un model de civilitzaci¨® lliure, pr¨°sper, solidari i tolerant amb totes les cultures.

No estem parlant de llops solitaris ni de grups marginals, sin¨® de joves europeus radicalitzats que odien aquest model i estan disposats a matar i morir en una guerra sense caserna. S¨®n comandos ben organitzats, amb suports locals i formaci¨® en la guerra a S¨ªria o en alguns pa?sos d'?frica.

La inseguretat, la crisi d¡¯asil i refugi i l¡¯auge populista poden destruir l¡¯esperit europeu

Europa s'enfronta a un desafiament immens i molt delicat, que els Estats membres no poden afrontar de forma individual. Cal abordar-lo en com¨² per evitar que els errors clars en la intel¡¤lig¨¨ncia de determinats pa?sos permetin m¨¦s atemptats d'aquest tipus.

La resposta exigeix, en primer lloc, un gran acord pol¨ªtic de les institucions i de tots els pa?sos per actuar de forma coordinada. Fa temps que la UE no t¨¦ fronteres internes (encara que en els ¨²ltims mesos s'hagin tancat per la crisi dels refugiats) i ¨¦s imprescindible buscar respostes europees, perqu¨¨ la inseguretat terrorista, combinada amb la crisi d'asil i refugi ¡ªi l'auge dels populismes¡ª, pot carregar-se l'esperit que va fer gran Europa.

El desafiament requereix tamb¨¦ mesures comunes en el terreny militar, policial i d'intel¡¤lig¨¨ncia. Cal actuar militarment contra l'ISIS, quan i com es pugui (i amb el suport de les altres pot¨¨ncies mundials i dels pa?sos ¨¤rabs afectats), i policialment contra els comandos que esperen el seu moment per matar. Per¨°, sobretot, cal perfeccionar els sistemes d'intel¡¤lig¨¨ncia i definir les regles del joc a la UE per investigar els milers de ciutadans potencialment perillosos: sense violar el principi de presumpci¨® d'innoc¨¨ncia, per¨° sense pecar d'innocents i lligar-nos les mans a l'esquena quan tot Europa s'enfronta a una amena?a clara i rotunda.

Gr¨¤cies al projecte europeu d'integraci¨®, diverses generacions de ciutadans no han conegut la guerra. Per¨° s¨ª que han conegut i patit el terrorisme, i hauran de viure sota la seva terrible amena?a durant molt de temps. ?s el signe de la nostra era. No es tracta d'obrir un debat nominalista sobre si estem en guerra o no: l'important ¨¦s tenir clar que davant d'un nou model de terrorisme, salvatge i i indiscriminat, no s¨®n suficients les velles respostes militars ni policials.

A Espanya, la pr¨¤ctica totalitat dels partits ha sabut respondre amb unitat, deixant de banda les lluites ideol¨°giques o preelectorals, en l¨ªnia amb els acords contra el terrorisme gihadista signats en els ¨²ltims mesos. Podem est¨¤ al marge d'aquest gran pacte i hauria d'adonar-se que no serveixen de res els missatges de solidaritat quan es mant¨¦ com a simple observador en una lluita en la qual cal comprometre's.