Tancs per la Diagonal

La primera vegada que em van fer unes proves d¡¯al¡¤l¨¨rgia (llarga hist¨°ria d¡¯amor, la meva amb les al¡¤l¨¨rgies) va ser en una infermeria militar, a Osca. ¡°No ens faran reacci¨®¡±, va aventurar un dels nois mentre ens mir¨¤vem els avantbra?os i esper¨¤vem que alguna d¡¯aquelles gotetes es convert¨ªs en butllofa. ¡°N¡¯he vist la data, van caducar fa sis anys¡±, va concloure.

La segona vegada va ser a l¡¯hospital militar de Saragossa. Era la definitiva, i una altra vegada les punxades i les gotetes. Durant la mitja hora que hav¨ªem d¡¯esperar per veure si hi havia reacci¨® ens van deixar sols i va passar de tot. Ens vam rascar els uns als altres i alg¨² va treure un aplicador amb no s¨¦ quina potinga, solidaritat de tropa. Pocs mesos despr¨¦s vaig rebre una carta plena d¡¯amor en qu¨¨ se¡¯m declarava in¨²til per totes aquelles butllofes. El qualificatiu, com us podeu imaginar, era rec¨ªproc i fins aqu¨ª arriben les meves hist¨°ries de la mili.

No puc fer m¨¦s que compartir el sentiment d¡¯Ada Colau envers l¡¯Ex¨¨rcit. ?s un sentiment heretat, acumulat durant decennis i generacions, una desconfian?a que no cal ensenyar perqu¨¨ s¡¯apr¨¨n sola. Pura epidermis, veure l¡¯Ex¨¨rcit espanyol al Sal¨® de l¡¯Ensenyament em produeix la reacci¨® al¡¤l¨¨rgica que les gotes caducades no van poder provocar.

Discrepo en moltes coses de Colau i no em crec el pacifisme na?f de la flor al can¨® del fusell. Hi ha guerres, molt poques, que serveixen per corregir injust¨ªcies pitjors i no ¨¦s f¨¤cil descriure la complexitat d¡¯alguns afectes, ja que hi ha herois que han servit en ex¨¨rcits que han provocat aut¨¨ntiques atrocitats. Un cl¨¤ssic: de Normandia o Midway al Vietnam o Xile, les contradiccions de l¡¯ex¨¨rcit dels Estats Units s¨®n evidents. Que els ex¨¨rcits s¨®n necessaris ¨¦s inq¨¹estionable, per¨° veient el dolor causat sense cap possibilitat de reparaci¨®, la frivolitat bel¡¤licista ¨¦s incomparable a la pacifista.

Vist aix¨°, que l¡¯Ex¨¨rcit espanyol encara provoqui un rebuig profund en ¨¤mplies capes de la poblaci¨® i que aquest rebuig s¡¯accentu? en algunes comunitats ¨¦s el m¨¦s normal del m¨®n. Cada partit espanyol ha dut a terme la seva tasca d¡¯emblanquiment i civilitzaci¨® de les forces armades. Els darrers, una altra vegada l¡¯esquerra: el PSOE, amb una dona embarassada manant que els militants es posessin ferms afectadament, i Podem, que no sabien on es ficaven i van presentar un general que, l¨°gicament, no va sortir elegit. El va presentar per Saragossa, ni m¨¦s ni menys, a l¡¯altra riba de l¡¯Ebre, de les batalles i dels records. On la gent se les pensa totes per no anar a la mili.

No, el problema no s¨®n els ex¨¨rcits. O almenys, referent a l¡¯Ex¨¨rcit espanyol. El problema ¨¦s que la pot¨¨ncia ic¨°nica del General¨ªsimo encara est¨¤ viva. El problema ¨¦s que encara es criden presents en dates assenyalades; que un president de la Lliga de Futbol Professional (d¡¯Osca, ves per on), ve de Falange i declara que troba a faltar tenir una Le Pen p¨¤tria; que encara hi ha milers de familiars desapareguts en cunetes que els successius governs miren d¡¯amagar sota de la catifa; que Moren¨¦s ens recorda temps passats que nom¨¦s per a gent com ell van ser millors; que l¡¯Ex¨¨rcit ¨¦s, en ¨²ltima inst¨¤ncia, el garant de la integritat territorial, a trav¨¦s dels Bono, Serra i Trillo...

El problema ¨¦s que encara som molts els que entenem que l¡¯Ex¨¨rcit espanyol forma part destacada de la llista d¡¯aquells retrocessos excessius amb qu¨¨ es defineix la hist¨°ria d¡¯Espanya. I que, precisament, el Sal¨® de l¡¯Ensenyament, en un pa¨ªs que arrossega el frac¨¤s escolar end¨¨mic, no hauria d¡¯exhibir aquests frens. Entre altres coses, ens rasquem les ferides a la pell per no perdre el temps que dediquem a la universitat.

Per menys del que diu aquest article, durant el segle passat l¡¯Ex¨¨rcit va assaltar revistes i va empresonar escriptors. Contra l¡¯opini¨® que aqu¨ª s¡¯expressa, no nom¨¦s va iniciar una guerra civil: va mantenir una dictadura terrible i va tutelar una democr¨¤cia, cop d¡¯estat incl¨°s, la fragilitat de la qual arriba fins avui. Encara no hem sentit un mea culpa a l¡¯altura de les calamitats provocades. Un mea culpa cre?ble, no un par¨¤graf del BOE o una declaraci¨® ministerial.

Mentrestant, continuarem recordant que existeixen vacunes per a les al¡¤l¨¨rgies, per¨° que al final els metges sempre recomanen evitar l¡¯al¡¤lergogen.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.