Mai saps qu¨¨ et tocar¨¤ viure

Diu la llegenda que a Ramon Llull la visi¨® d'una teta el va impulsar a convertir-se. Concretament, la d'una dona que, cansada de ser perseguida pel jove Llull enamorat, li va mostrar el seu pit afectat per un c¨¤ncer. ¡°Es va adonar llavors que la bellesa terrenal era ef¨ªmera, i es va bolcar en l'inter¨¨s per D¨¦u i all¨° div¨ª¡±, explica Anna Gudayol, comiss¨¤ria juntament amb Joan Santanach d'una mostra d'obres lul¡¤lianes a la Biblioteca de Catalunya. En aquesta mostra es troba l'exemplar que tanca l'exposici¨®, oberta al p¨²blic fins al 27 d'abril: una traducci¨® al catal¨¤ d'un relat d¡¯Aldous Huxley sobre Llull, A death of Lully, en qu¨¨ l'escriptor brit¨¤nic va ficcionar aquest i altres mites relacionats amb el pensador medieval, mort fa 700 anys.

L'exposici¨® porta per t¨ªtol Ha mester paraules i llibres. ¡°?s una citaci¨® de la Doctrina Pueril, obra catequ¨¨tica de Llull en qu¨¨ instava a revelar les veritats de la religi¨® als nens. Per¨° ens quedem amb el concepte que els llibres i les paraules s¨®n necessaris¡±, puntualitza Santanach, comissari tamb¨¦ de l¡¯Any Llull, qui va insistir en la import¨¤ncia del fons lul¡¤li¨¤ de la biblioteca. Dels 108 documents exposats, 31 s¨®n manuscrits i 77 impresos, que van des de l¡¯edat mitjana fins a edicions cr¨ªtiques del XIX.

El primer apartat reprodueix tant manuscrits de Llull com testimonis i textos medievals sobre la seva figura i obra, que van proliferar amb rapidesa despr¨¦s de la seva mort, a m¨¦s d'un retaule del 1503, de Joan Des¨ª, que mostra un Llull il¡¤luminat treballant a la llum d'una espelma. Santanach destaca en aquest apartat ¡°un manuscrit en pergam¨ª de la Doctrina Pueril de la primera meitat del XIV, dels m¨¦s antics que es coneixen¡±. En aquesta secci¨®, i al llarg de l'exposici¨®, els textos originals es barregen amb obres ap¨°crifes (alquim¨ªstiques, cabal¨ªstiques, etc.), que van arribar a ser el doble de nombroses que les aut¨¨ntiques obres lul¡¤lianes.

Poc despr¨¦s de la seva defunci¨®, la Inquisici¨® va acusar Llull i els seus seguidors d'heterod¨°xia, sospita que va prevaler fins que es va recuperar l'inter¨¨s pel pensament filos¨°fic i teol¨°gic lul¡¤li¨¤ a partir del XV. D'aquestes ¨¨poques daten algunes de les perles de l'exposici¨®, com una edici¨® veneciana del 1480 de l'Ars generali ultima, una traducci¨® llatina del Llibre de contemplaci¨® del 1505 o una impressi¨® valenciana de Blanquerna, del 1521. Va caldre esperar al XIX perqu¨¨ es revaloritz¨¦s el Llull literat i sorgissin estudis cr¨ªtics; la biblioteca exposa alguns dels m¨¦s rellevants, com el Raimundi Lulli Opera Latina o la Nova Edici¨® de les Obres Lulianes.

La inauguraci¨® de la mostra va tenir lloc tres dies despr¨¦s que l'artista Miquel Barcel¨® homenatg¨¦s Llull a la Biblioteca Nacional de Fran?a decorant-ne els finestrals. ¡°Demostra que estem sintonitzats i alineats amb els signes dels temps¡±, va proclamar euf¨°ric el conseller de Cultura, Santi Vila.