¡®La Masia¡¯ de Mir¨® i de Hemingway

Si Plutarc visqu¨¦s podria escriure una de les seves famoses Vides paral¡¤leles amb dues de les icones culturals del segle XX com s¨®n el pintor Joan Mir¨® i l'escriptor Ernest Hemingway. En abs¨¨ncia de l'historiador grec, el periodista i professor ?lex Fern¨¢ndez de Castro sembla haver agafat el testimoni en el seu llibre La Mas¨ªa. Un Mir¨® para Mrs. Hemingway publicat per la Universitat de Val¨¨ncia, en el qual, a m¨¦s d'aportar un bon nombre de dades biogr¨¤fiques d'aquests creadors, reconstrueix la seva relaci¨® a partir de La Masia, una obra mestra del catal¨¤ que va comen?ar el 1921 a Mont-roig, Tarragona, a la casa d'estiueig familiar i va acabar a Par¨ªs l'any seg¨¹ent. ¡°Han estat nou mesos de treball constant i pesat... Patia terriblement, b¨¤rbarament, com un condemnat¡±, va assegurar Mir¨®. Una obra que despr¨¦s de veure-la Hemingway a l'estudi parisenc del pintor a la Rue Blomet, no va parar fins a aconseguir-la el 1925 i no se¡¯n va separar mai, convertint-se en el seu quadre preferit, malgrat que l'autor de Fiesta va reunir una important col¡¤lecci¨® d'art, amb obres de Paul Klee, Juan Gris i Andr¨¦ Masson, entre d¡¯altres. ¡°No va ser una amistat profunda, per¨° si duradora, malgrat que Hemingway no va destacar per ser molt fidel a les dones i als seus amics¡±, assegura l'autor, que ha dedicat m¨¦s de cinc anys a escriure el llibre, despr¨¦s de consultar fons personals del pintor i l'escriptor, aqu¨ª i a l'altre costat de l'Atl¨¤ntic.

Trossejar-la per vendre-la

En l'exhaustiu llibre apareixen infinitat d'hist¨°ries. Una d'elles recull el relat de Hemingway de la nit en qu¨¨ va comprar la pintura el setembre de 1925 en la qual, juntament amb John Dos Passos i Evan Shipman, va rec¨®rrer bars i restaurants de Par¨ªs amb la intenci¨® de demanar diners als amics i coneguts. Despr¨¦s de reunir els 3.500 francs, Hemingway es va endur la tela en un taxi descobert. ¡°El vent va inflar el gran llen? com si fos una vela¡±, va escriure el 1934 l'autor de Per qui toquen les campanes. ¡°El vam penjar a casa i Mir¨® va venir, ho va veure i va dir ¡®Estic molt content que siguis tu qui tingui La Masia¡±. No era d'estranyar. El representant del pintor, L¨¦once Rosenberg no veia cap altra sortida per vendre-la que ¡°trossejar la pintura en vuit trossos, perqu¨¨ era molt gran, i vendre-la al detall¡±.

Segons Fern¨¢ndez de Castro l'obra representa l'ess¨¨ncia del que ¨¦s Catalunya per Mir¨®, un pintor enamorat del camp i els seus valors per sobre d¡¯all¨° urb¨¤; alguna cosa en la qual coincideix amb Hemingway que va escriure que l'obra ¡°cont¨¦ tot el que sents per Espanya quan hi ets i tot el que sents quan est¨¤s lluny i no pots anar-hi¡±. La cita la va escriure el 1934, el mateix any en qu¨¨ va recuperar el quadre despr¨¦s d'haver-se separat de la primera de les seves quatre dones, Hadley Richardson, en el seu 37¨¨ aniversari. ¡°Hemingway l'hi va demanar prestat una temporada, per¨° mai l'hi va retornar¡±, explica l'autor del llibre que ha recopilat la correspond¨¨ncia entre els dos creadors: ¡°Unes 20 missives, entre cartes, telegrames i postals¡±.

La relaci¨® entre ¡°aquests artistes tan diferents, f¨ªsicament; un d'alt i fort; l'altre baixet, encara que sempre li agradava l'activitat f¨ªsica; tamb¨¦ de car¨¤cter, ja que Hemingway era extravertit, fanfarr¨®, amb un ego espaterrant, descurat en el vestir, bevedor incansable i viatger; i l'altre era t¨ªmid, sedentari, polit i bevedor moderat¡± van tenir punts d'uni¨®, segons Fern¨¢ndez de Castro: ¡°Els dos eren esperits turmentats, compartien un sentiment tr¨¤gic de la vida; Hemingway es va su?cidar el 1961, mentre que Mir¨® va trobar l'equilibri gr¨¤cies a l'estabilitat familiar i es va protegir molt m¨¦s, per¨° era un home molt pessimista, m¨¦s enll¨¤ del seu aspecte ser¨¨¡±. El llibre recull coincid¨¨ncies curioses, com que als dos els agradava boxejar i que Mir¨® va fer d'esp¨¤rring de Hemingway tal com recordava anys m¨¦s tard: ¡°Ens v¨¨iem sovint, no nom¨¦s com a amics. De vegades, ens v¨¨iem cara a cara al quadril¨¤ter, on tots dos assist¨ªem a classes de boxa. Ell era un gegant, un col¨®s i jo molt baixet. Era bastant c¨°mic¡±, va escriure el pintor.

El quadre es va fer inseparable del premi Nobel, tal com recullen les fotografies que acompanyen el text, i el va acompanyar a tot arreu on va viure: Chicago, Florida i Cuba. ¡°No va ser una relaci¨® intima entre ells, per¨° si llarga en el temps. El 1959 Mir¨® li va escriure una carta demanant-li perm¨ªs per restaurar l'obra de forma exhaustiva, despr¨¦s de prestar-la per a l'exposici¨® antol¨°gica del pintor al MoMA. Hemingway li va fer cas i va ampliar el termini de pr¨¦stec de l'obra al museu; per aix¨°, despr¨¦s d'esclatar la revoluci¨® cubana l'obra ja estava fora del pa¨ªs en mans de la seva quarta esposa Mary Welsh¡±. Va ser ella la que el 1986 la va cedir a la National Gallery de Washington, on ¨¦s una de les obres mestres.