L¡¯entrevista que va canviar la hist¨°ria del cinema

A principis dels seixanta, quan ja era un gran cineasta malgrat que nom¨¦s tenia 30 anys i tot just havia rodat tres pel¡¤l¨ªcules, Fran?ois Truffaut va tornar amb un mal regust de boca d'un viatge a Nova York, on acabava de presentar Jules y Jim. ¡°Cada periodista em feia la mateixa pregunta: ¡®Per qu¨¨ els cr¨ªtics de Cahiers du Cin¨¦ma es prenen Hitchcock tan seriosament? ?s ric i il¡¤lustre, per¨° les seves pel¡¤l¨ªcules no tenen subst¨¤ncia¡¯¡±, va deixar escrit el director franc¨¨s. Truffaut idolatrava el mestre del suspens des que el va entrevistar juntament amb?Claude Chabrol durant el rodatge d'Atrapa a un ladr¨®n?a la Costa Blava. Segons la seva pr¨°pia confessi¨®, van sortir extasiats per la seva intel¡¤lig¨¨ncia.

Des del 1955, Truffaut s'havia esfor?at a revaluar el nom de Hitchcock, enfrontant-se fins i tot a la vella gu¨¤rdia d'aquella publicaci¨®, encarnada pel seu pare putatiu, el cr¨ªtic Andr¨¦ Bazin, per aconseguir ¡°situar-lo entre els grans noms del cinema, al mateix nivell que Bergman o Fellini¡±, segons sost¨¦ el cr¨ªtic i programador Kent Jones, responsable del documental Hitchcock / Truffaut, que arriba divendres a la cartellera espanyola. La pel¡¤l¨ªcula ha comptat amb la participaci¨® de directors com Martin Scorsese, David Fincher, Wes Anderson, James Gray, Richard Linklater, Peter Bogdanovich, Olivier Assayas o Arnaud Desplechin, que donen el seu punt de vista sobre com la trobada entre dos homes de generacions i nacionalitats diferents va acabar alterant el rumb de la hist¨°ria del cinema.

Truffaut va ser qui va tenir la idea d'escriure una llarga carta a Hitchcock perqu¨¨ acced¨ªs a concedir-li una extensa entrevista que acabaria convertida en llibre ¨CEl cine seg¨²n Alfred Hitchcock, reeditat recentment per Alianza¨C, amb la missi¨® de deixar clar a aquests desorientats nord-americans que el cineasta brit¨¤nic era ¡°el millor director del m¨®n¡±. ¡°Des que em vaig convertir en cineasta, l'admiraci¨® que sento per vost¨¨ no ha disminu?t; a l'inrev¨¦s, s'ha fet m¨¦s forta i ha canviat de naturalesa. Hi ha molts directors que estimen el cinema, per¨° vost¨¨ estima el cel¡¤luloide i tot¡±, li va escriure. Malgrat la seva fama de hier¨¤tic, Hitchcock es va commoure i va acceptar: ¡°Estimat senyor Truffaut, la seva carta m'ha omplert els ulls de ll¨¤grimes, i em sentir¨¦ honrat de rebre aquest homenatge de part seva¡±.

L'agost del 1962, van acordar citar-se durant vuit dies en una saleta dels estudis Universal a Los Angeles, amb dos micros de corbata, una int¨¨rpret ¨CHelen Scott, que treballava a l'oficina novaiorquesa de l'organisme per a la promoci¨® del cinema franc¨¨s¨C i un fot¨°graf, Philippe Halsman, que va documentar la trobada en una s¨¨rie de famoses instant¨¤nies. Durant 27 hores i al llarg de 500 preguntes, Hitchcock va detallar com havia constru?t totes i cadascuna de les seves pel¡¤l¨ªcules. L'entrevista no es va filmar, sin¨® que ¨²nicament es va enregistrar en ¨¤udio. Per¨° aquesta gravaci¨® no es va descobrir fins al 1993, quan el cr¨ªtic i historiador del cinema Serge Toubiana, gran expert en Truffaut i exdirector de la Cinemateca Francesa, les va trobar en una caixa de cartr¨® perduda en l'antiga productora del director franc¨¨s. Toubiana va difondre l'entrevista en una s¨¨rie radiof¨°nica de 25 cap¨ªtols el 1999.

L'entrevista que va canviar la hist¨°ria del cinema

¡°La seva conversa va determinar el que era una posada en escena, el control sobre una obra i la direcci¨® d'actors. Va ser la primera vegada que Hitchcock es lliurava a aquest exercici¡±, afirma Toubiana, coguionista del documental, en el qual s'analitzen seq¨¹¨¨ncies de Vertigen, Psicosi?o L'home que sabia massa fotograma a fotograma, tal com feia el llibre que va recollir l'entrevista. En un moment en qu¨¨ els cineastes eren simples peons al servei dels estudis de Hollywood, Truffaut va donar a entendre que Hitchcock no nom¨¦s fabricava entretingudes pel¡¤l¨ªcules de suspens, sin¨® grans obres travessades per preocupacions personals, que responien a la visi¨® d'un autor, segons la teoria impulsada als Cahiers du Cin¨¦ma. ¡°La trobada es va produir en un moment en qu¨¨ el cinema va prendre consci¨¨ncia de si mateix, quan Truffaut afirma: ¡®El cinema ¨¦s un art i nosaltres som artistes¡¯¡±, afirma Assayas al documental.

Al jove cineasta li interessava entendre quin era el secret de l'inimitable estil hitchcocki¨¤. ¡°Va acabar entenent que procedia de la seva experi¨¨ncia en el cinema mut en l'etapa anglesa, quan va practicar solucions de dramat¨²rgia que no sorgien del di¨¤leg, sin¨® directament de la posada en escena. Truffaut va aconseguir que parl¨¦s dels aspectes formals, per¨° tamb¨¦ de q¨¹estions m¨¦s profundes¡±, apunta Toubiana. Per exemple, el pes del catolicisme en l'imaginari del cineasta, educat pels jesu?tes i en la filmografia del qual s¨®n habituals conceptes com la culpabilitat, l'omnisci¨¨ncia o el pecat original, com va apuntar Truffaut. Sense comptar amb els seus postulats sobre el treball amb els int¨¨rprets: ¡°Els actors s¨®n com bestiar¡±, va arribar a dir Hitchcock amb la seva coneguda flegma. Malgrat el seu car¨¤cter t¨¨cnic, en els enregistraments recollits pel documental es descobreix tamb¨¦ un to m¨¦s lleuger i menys solemne que el que reflecteix la versi¨® escrita de l'entrevista. ¡°Moltes coses es van perdre en la traducci¨®. El mateix Hitchcock en va quedar una mica descontent, perqu¨¨ la seva espontane?tat i sentit de l'humor havien desaparegut al llibre. Fins i tot vaig descobrir una carta que va escriure al seu editor franc¨¨s per queixar-se, tot i que mai ho va dir a Truffaut, perqu¨¨ no volia ferir els seus sentiments¡±, revela Jones.

El llibre de Truffaut va aconseguir alterar la percepci¨® cr¨ªtica que Hitchcock tenia als Estats Units i va legitimar les ¨ªnfules d'autor de les generacions posteriors al cinema nord-americ¨¤. En canvi, qu¨¨ va guanyar Truffaut en aquest intercanvi? ¡°L'amistat de Hitchcock, que duraria fins a la seva mort. Es van enviar guions i pel¡¤l¨ªcules durant la resta de les seves carreres. Cada vegada que Hitchcock anava a Par¨ªs, Truffaut li organitzava un sopar amb Jeanne Moreau, Claude Jade o Catherine Deneuve, amb qui va estar a punt de rodar un projecte¡±, respon Toubiana. En el fons, Truffaut va buscar una mena de progenitor al cinema, tal vegada per contrarestar a l'abs¨¨ncia del seu pare biol¨°gic, que el va abandonar en un centre per a menors? ¡°S¨ª, Truffaut sempre s'estava buscant un pare. El mateix va fer amb Renoir, Oph¨¹ls, Cocteau o Rossellini. Va perseguir constantment el reconeixement d'un mestre¡±, conclou el guionista.