La nova Sala Beckett

La Sala Beckett de Barcelona es trasllada des de la seva seu de Gr¨¤cia a l¡¯antic edifici de la cooperativa Pau i Just¨ªcia, constru?t el 1926, al carrer Pere IV del Poblenou. La transformaci¨® de l¡¯antic edifici per acollir la nova instituci¨® havia estat motiu d¡¯un concurs d¡¯arquitectura, on una s¨¨rie de projectes amb plantejaments diversos van aportar diferents solucions. El projecte guanyador, amb un planteig molt m¨¦s visible que d¡¯altres, ha resultat modificat per la realitat pressupost¨¤ria, i aquesta reducci¨® dr¨¤stica ha tingut com a conseq¨¹¨¨ncia un edifici millor que el guanyador del concurs.

De fet, el plantejament de quasi no fer res ja havia estat el leitmotiv d¡¯un altre dels projectes seleccionats, per¨° va ser descartat, imagino perqu¨¨ van pensar que es podria fer una cosa m¨¦s ambiciosa, i finalment el resultat sembla donar la ra¨® als que havien proposat una intervenci¨® m¨¦s de cuina de mercat. Tamb¨¦ ¨¦s cert que la soluci¨® final millora fins i tot aquelles propostes m¨¦s realistes. Per exemple, el projecte actual no fa una q¨¹esti¨® dels acabats i no intenta altra cosa que admetre que l¡¯aspecte final pot ser l¡¯aspecte actual, amb les ferides de les reformes successives patides per l¡¯edifici, amb els seus revestiments i els defectes de la pintura despr¨¦s de sofrir una reforma. T¨¦ un aspecte, veient aquests dies fotos de l¡¯Havana revisitada, d¡¯acabat cub¨¤.

Part de l¡¯efecte que produeix la visi¨® de la versi¨® final s¡¯origina en veure-la al costat de la proposada pels mateixos projectistes al concurs. Aquella, amb la seva coberta sobresortint del volum del vell edifici, semblava, com molts projectes contemporanis, prendre l¡¯arquitectura existent com quelcom per assajar una mena de collage brutal, una excusa per tornar a posar en escena, con cop m¨¦s, una representaci¨® del conflicte ¡ªinventat¡ª entre el vell i el nou. Doncs no ha estat aix¨ª, i el resultat ¨¦s un senzill exemple que el que importa ¨¦s l¡¯acci¨® que es duu a terme en els espais. No podia ser millor l¡¯exemple tractant-se d¡¯una sala de teatre.

A l¡¯interior, que ¨¦s una sorpresa absoluta, es veu, a m¨¦s de les ferides del temps, les manipulacions per ajustar els espais als nous usos i observar la barreja d¡¯elements nous amb els aprofitats. Els canvis han estat molts: una nova gran sala a la planta baixa, un caf¨¨ restaurant a la cantonada on abans hi havia hagut el colmado de la cooperativa, aules diverses, sales d¡¯assaigs, oficines, camerinos i un gran vest¨ªbul d¡¯acc¨¦s amb l¡¯escala principal. Aquest darrer espai ¨¦s el que permet imaginar la reforma de l¡¯edifici, amb les lluernes semicorbes practicades al sostre, les fusteries que permeten veure la recepci¨® i el bar i deixen entrar llum del pati al fons. La modificaci¨® no sembla gaire, i crec que ¨¦s per la utilitzaci¨® del mateix material de l¡¯edifici per refer-lo. En aquest sentit, les fusteries, que van ser inventariades amb molta cura abans de la reforma, han estat recol¡¤locades, reparades o completades amb peces noves, per¨° no han sortit de l¡¯edifici. El mateix passa amb el paviment hidr¨¤ulic o amb els rosetons d¡¯escaiola dels sostres traslladats decorativament a les parets. Tot plegat, un espl¨¨ndid exemple de cuina de sobres i un ant¨ªdot contra la nova arquitectura desmemoriada que ha estat la cara de la corrupci¨® immobili¨¤ria i pol¨ªtica d¡¯aquest pa¨ªs.

L¡¯espai esc¨¨nic

Per¨° si aquests elements aprofitats s¨®n importants, no ho s¨®n menys les filigranes de la distribuci¨®, degudes principalment a reunir i combinar, per¨° tamb¨¦ separar i independitzar, els diferents actors d¡¯aquest edifici aprofitat. La distribuci¨® ¨¦s tot el contrari de la simplificaci¨® funcional banal, el teatre necessita tot all¨° que succeeix entre bastidors i no en renuncia, i aqu¨ª l¡¯arquitectura ho estimula. L¡¯edifici, en aquest sentit, est¨¤ ple d¡¯antostes, d¡¯espais de pas tortuosos que no es veuen, finestres interiors, escales estretes, amples, mitjanes i secretes.

El que ha acabat succeint ha estat com si una gran companyia de teatre, abans de l¡¯estrena d¡¯una obra, no tingu¨¦s ni vestuari ni decorats, i fossin els actors, amb l¡¯ajut de quatre llums, estris arreplegats i els seus gestos i entonacions, els que convertissin l¡¯escenari en el lloc m¨¦s fant¨¤stic. Aix¨ª tamb¨¦ hauria de ser l¡¯arquitectura en un moment depuratiu com el que vivim, i aix¨ª ¨¦s aquest nou espai teatral. I si no, de qu¨¨ ens serveix el moment actual? Gran ¨¨xit a aquesta vella nouvinguda sala!