Encara anal¨°gics

La successi¨® d¡¯invents tecnol¨°gics va determinar el cam¨ª de l¡¯expressi¨® fotogr¨¤fica i tamb¨¦ va anar obrint camps per poder veure m¨¦s enll¨¤ i amb m¨¦s profunditat la realitat i la natura. Sembla que avui els nous invents infogr¨¤fics han fet trontollar la definici¨® de fotografia. De fet, amb els ordinadors s¡¯ha trencat l¡¯evoluci¨®. Ja existeix la primera generaci¨® que no ent¨¦n com es que s¡¯emmagatzemaven les imatges en un rodet. La ind¨²stria ha tornat a despla?ar un llenguatge i, igual que en altres moments de la hist¨°ria de la fotografia, les marques comercials es reinventen. Vet aqu¨ª Kodak que s¡¯obre pas amb la fabricaci¨® d¡¯un m¨°bil...

Per¨° no ¨¦s tan cert, tot aix¨° que s¡¯hagi apagat l¡¯era anal¨°gica. A l¡¯ADN de la nostra afici¨® per les imatges s¨®n encara molt presents les sals de plata, de la mateixa manera que, asseguren els cient¨ªfics de l¡¯evoluci¨® humana, es d¨®na la pres¨¨ncia de trets cromanyons que es pensaven extingits. L¡¯experi¨¨ncia inici¨¤tica d¡¯entrar al laboratori i veure pujar una imatge en el blanc del paper ¨¦s encara present en el discurs dels estetes de la fotografia. Tanmateix, les noves generacions ho reclamen quan s¡¯acosten a la pr¨¤ctica fotogr¨¤fica. Els processos anal¨°gics encara s¨®n necessaris, i no nom¨¦s com un fet nost¨¤lgic, sin¨® en la consci¨¨ncia de la seva especificitat com a mitj¨¤ d¡¯expressi¨®. Davant l¡¯escassetat de materials (pel¡¤l¨ªcules, papers, l¨ªquids de laboratori), ha proliferat la venda per internet. ?s veritat que alguns laboratoris s¡¯han desmantellat, per¨° d¡¯altres han renascut, refor?ats com el f¨¨nix, de les cendres d¡¯aquelles cases comercials que van tancar el laboratori fotoqu¨ªmic davant l¡¯empenta de la impressi¨® digital. A Barcelona s¨®n diversos els que aposten per la qualitat de les c¨°pies directes de negatiu, com el petit taller Revel-lab de Jaume Figueras i Jordi Lafitte, al barri de Gr¨¤cia. Per¨° el m¨¦s significatiu ¨¦s l¡¯aparici¨® de festivals com el Revela-T, que se celebra cada primavera a Vilassar de Dalt des del 2013, desplegant aquesta fotografia en exposicions i relacionant els aficionats.

A Barcelona coincideixen dues espl¨¨ndides exposicions en qu¨¨ s¡¯exigeix comprendre la realitat a trav¨¦s del temps d¡¯exposici¨® de la c¨¤mera i el c¨¤lcul de reacci¨® dels materials a la llum. Hiroshi Sujimoto, a la Fundaci¨® Mapfre, presenta grans c¨°pies en blanc i negre fetes per ell. Per qu¨¨ gasta el temps en l¡¯artesania de la imatge? ¡°?s m¨¦s f¨¤cil fer-ho jo que haver d¡¯explicar-li a alg¨² altre com fer-ho¡±, respon. Una afirmaci¨® que recorda la c¨¨lebre cita de Lewis Hine: ¡°Si ho pogu¨¦s explicar amb paraules, no em seria necessari carregar amb una c¨¤mera¡±.

Per a la comprensi¨® del complex missatge de l¡¯obra de Sujimoto, no queda altre cam¨ª que dilucidar el proc¨¦s d¡¯elaboraci¨® de les imatges. Cal saber de fotografia per poder entendre els seus poemes metaf¨ªsics sobre el temps. Fins a tal punt ¨¦s purista amb l¡¯experimentaci¨® fotogr¨¤fica, que en el seu ¨²ltim treball, Camps de raigs, es remunta als jocs experimentals de Talbot per captar imatges sense c¨¤mera ni llum, nom¨¦s amb el fregat el¨¨ctric de les plaques. El blanc i negre resultant ¨¦s espectacular. Ha imaginat un paisatge de tempesta mai vist i l¡¯ha exposat sense calcular-ho amb els vectors de l¡¯ordinador. Una imatge sotmesa nom¨¦s a l¡¯atzar i a la m¨¨trica de la llum. Pura fotografia.

I, en paral¡¤lel, a la Pedrera hi ha l¡¯exposici¨® de Toni Catany, mestre de la fotografia entesa aix¨ª. Els comissaris Antoni Garau i Alain D¡¯Hooghe ens mostren l¡¯obra d¡¯un artista coherent en l¡¯evoluci¨® t¨¨cnica del seu treball, des dels processos primitius de la fotografia a l¡¯autoedici¨® de llibres d¡¯artista per impressi¨® digital. No ¨¦s banal la tria del calotip d¡¯homenatge a Chevreul que obre l¡¯exposici¨®, en el qual la seva carta de color queda convertida al blanc i negre. A la sala tamb¨¦ es mostren amortallades en una vitrina les c¨¤meres de plaques antigues amb qu¨¨ Catany duia a terme les seves preses en papers salats. Per¨° els ¨²ltims bodegons negres, al l¨ªmit de la foscor, obtinguts amb c¨¤mera digital i impresos amb les noves t¨¨cniques de carb¨®, insisteixen en la mateixa experi¨¨ncia pl¨¤stica de l¡¯empremta f¨ªsica de la llum sobre un paper. El plaer de tastar all¨° f¨ªsic d¡¯aquestes imatges ens demostra que encara som anal¨°gics, i en sortir de la sala exclamem conven?uts: llarga vida a la fotografia!

?