Les noves dones de la Rep¨²blica

Aquest 2016 fa 85 anys que la pol¨ªtica Clara Campoamor es va enfrontar en seu parlament¨¤ria a l¡¯advocada i tamb¨¦ defensora dels drets de les dones Victoria Kent pel sufragi femen¨ª, en la redacci¨® de la Constituci¨® de 1931. En aquell text legal es van aprovar la no-discriminaci¨® per q¨¹esti¨® de sexe, el dret al divorci i la igualtat jur¨ªdica dels fills engendrats fora i dins del matrimoni. Tanmateix, el vot de les dones es va haver de discutir a les Corts. Les dues ¨²niques diputades d¡¯aquella assemblea van defensar, curiosament, postures enfrontades: Kent argumentava (com va fer bona part de l¡¯esquerra) que les dones encara no estaven preparades per exercir el vot de manera independent dels sacerdots i els marits; Campoamor deia, en sentit contrari, que el de votar era un dret fonamental irrenunciable. La paradoxa era que ambdues representants escollides democr¨¤ticament no podien votar pas. Finalment van guanyar les tesis favorables al sufragi femen¨ª, i aquell debat es va convertir en un s¨ªmbol dels canvis que va suposar el r¨¨gim republic¨¤ per a les dones, que van poder exercir aquest dret per primer cop a Espanya en les eleccions generals de 1933.

Era la punta de l¡¯iceberg d¡¯un canvi en el paper de les dones a Espanya en tots els ¨¤mbits de la vida que feia uns anys que s¡¯anava gestant, per¨° que va esclatar a principis del segle XX. En els darrers mesos, una s¨¨rie de llibres han rescatat les biografies d¡¯aquelles dones que, especialment durant la Segona Rep¨²blica, van protagonitzar una nova forma d¡¯entendre la feminitat.

LES PRECURSORES

Clotilde Cerd¨¤ i Bosch, de nom art¨ªstic Esmeralda Cervantes, era filla d¡¯Ildefons Cerd¨¤, per b¨¦ que ell no n¡¯era el pare. Va ser una arpista de fama internacional que va viure a Par¨ªs i despr¨¦s a Viena, on va triomfar a l¡¯orquestra de Strauss, i va fer gires per tot el m¨®n. Anys m¨¦s tard, de tornada a Barcelona, va obrir l¡¯Acad¨¨mia de Ci¨¨ncies, Arts i Oficis de la Dona, que es va inaugurar a la Rambla el 1885. Aix¨° li va comportar l¡¯animadversi¨® de la monarquia espanyola, que veia amb recel la seva relaci¨® amb el feminisme, la classe obrera i la lluita contra l¡¯esclavisme, q¨¹esti¨® que la va obligar a exiliar-se a Turquia. Per saber-ne m¨¦s, cal parlar amb la historiadora i escriptora Isabel Segura, autora del llibre Els viatges de Clotilde Cerd¨¤ i Bosch (Tres i Quatre, 2013). ¡°Tota l¡¯efervesc¨¨ncia que es va viure durant la Segona Rep¨²blica ja venia d¡¯abans¡±, apunta Segura. ¡°Aquesta imatge que les dones del segle XIX estaven tot el dia cosint i tocant el piano ¨¦s falsa, la filla d¡¯en Cerd¨¤ n¡¯¨¦s un exemple¡±.

El feminisme a Catalunya neix a mitjan segle XIX, i ja comen?a d¡¯una manera transversal. D¡¯una banda hi ha tota una s¨¨rie d¡¯iniciatives filantr¨°piques per part de la burgesia, a fi de millorar les condicions de vida de les treballadores, amb figures com Dolors Monserd¨¤, Carmen Karr o Francesca Bonnemaison. A l¡¯altre costat es troben els grups republicans i llibertaris que reivindicaven el dret a l¡¯educaci¨® i al treball, aix¨ª com a la igualtat pol¨ªtica. Com diu Segura: ¡°La revoluci¨® industrial a Catalunya es fa gr¨¤cies a l¡¯esfor? femen¨ª, que en la ind¨²stria t¨¨xtil representava un 80% dels operaris. Aquestes dones aviat es van organitzar, com en la vaga de teixidores d¡¯Igualada el 1881. I a finals d¡¯aquella d¨¨cada naixia la primera organitzaci¨® feminista, que va ser la Societat Aut¨°noma de Dones de Barcelona, fundada per l¡¯espiritista Am¨¤lia Domingo, l¡¯anarquista Teresa Claramunt i la ma?ona ?ngeles L¨®pez de Ayala¡±.

Pel que fa a l¡¯acc¨¦s al m¨®n acad¨¨mic, Segura cita el cas de Dolors Aleu, la primera dona llicenciada a Catalunya en Medicina, el 1882. Gr¨¤cies a pioneres com ella, el 1910 es va aprovar la llei d¡¯educaci¨®, que els permetia l¡¯acc¨¦s a estudis superiors. El juliol d¡¯aquell mateix any es produ?a la primera manifestaci¨® multitudin¨¤ria de dones, a la Rambla barcelonina.

Tot i no poder votar, el pas seg¨¹ent va ser l¡¯aprovaci¨® de l¡¯Estatut Municipal de 1924, que els va permetre accedir a c¨¤rrecs pol¨ªtics, com el cas de Rosario L¨®pez Sagredo, que va ser la primera regidora de l¡¯Ajuntament barcelon¨ª, el 1926. Segura recorda que ¡°hi ha una narrativa que parla de la import¨¤ncia de les esquerres en aquest proc¨¦s, per¨° no ¨¦s del tot veritat. Aquell estatut va ser redactat durant la dictadura del general Primo de Rivera¡±.

Malgrat aix¨°, va ser a la Segona Rep¨²blica quan es va normalitzar la pres¨¨ncia femenina en l¡¯administraci¨®. El cas m¨¦s evident seria el de l¡¯anarquista Federica Montseny, filla de Juan Montseny (Federico Urales) i Teresa Ma?¨¦ (Soledad Gustavo), dues figures cabdals del moviment llibertari catal¨¤. Montseny arribaria a ser la primera ministra d¡¯un govern espanyol, i una de les primeres dones amb un c¨¤rrec d¡¯aquesta import¨¤ncia a tot el m¨®n, el novembre de 1936. ¡°Teresa Claramunt, Teresa Ma?¨¦ i Federica Montseny ¡ªafirma Isabel Segura¡ª van fer una feina extraordin¨¤ria en filosofia pol¨ªtica que no ha estat reconeguda com es mereix¡±.

LES POL?TIQUES

Natividad Yarza Planas era una mestra rural que, despr¨¦s de treballar en diverses poblacions catalanes, el 1930 va ser enviada a l¡¯escola de Bellprat. All¨¤ es va afiliar al Partit Republic¨¤ Radical Socialista i posteriorment a Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual es va presentar a les eleccions municipals de 1934. Va ser la primera alcaldessa a Catalunya, i en acabar la Guerra Civil es va haver d¡¯exiliar a Fran?a. Ho explica l¡¯editora i escriptora Elisenda Albert¨ª: ¡°A Catalunya, les mestres ja tenien un reconeixement social des de feia molt de temps, com les bibliotec¨¤ries. Formaven part de les noves oportunitats laborals que havien sorgit en acabar la Primera Guerra Mundial¡±. Al seu darrer treball, Compromeses (Albert¨ª, 2015), recull les vides de vuit figures femenines de la d¨¨cada de 1930. ¡°El meu pare, l¡¯editor Santiago Albert¨ª, va fer el Diccionari biogr¨¤fic. Jo el llegia de petita i sempre hi trobava a faltar vides femenines. El nomencl¨¤tor de Barcelona nom¨¦s recull un 9% de noms de dones, i la majoria s¨®n a interiors d¡¯illes de l¡¯Eixample. Sembla mentida, per¨° encara estem donant a con¨¨ixer qui eren¡±, apunta per explicar el perqu¨¨ del seu llibre.

El moviment sufragista va generar diversos canvis en la percepci¨® de la societat: ¡°A l¡¯Exposici¨® Universal de 1888 es contracten dones joves per estar als aparadors de les fires¡±, diu Albert¨ª; ¡°ja es veu com normal, no genera cap cr¨ªtica. Durant la Gran Guerra, les f¨¤briques es van quedar buides, i hi van entrar treballadores. ?s en l¡¯¨¤mbit fabril on es veuen a la mateixa altura de l¡¯home, i reivindiquen els mateixos drets. Per¨° la societat catalana encara era molt masclista, el debat es va retardar i es va haver de fer a corre-cuita durant la Segona Rep¨²blica¡±.

LES ESPORTISTES

Maria Pepa Colomer va ser la primera aviadora catalana de la hist¨°ria: va obtenir el t¨ªtol de pilot el 1931. Hauria arribat a ser una gran aeronauta comercial, per¨° va esclatar la Guerra Civil i ella es va dedicar a formar pilots per a l¡¯aviaci¨® militar. En acabar el conflicte es va haver d¡¯exiliar a Fran?a i a Anglaterra, on mai m¨¦s no va tornar a pilotar. Com diu Albert¨ª: ¡°L¡¯aviaci¨® era una excentricitat, per¨° en els anys trenta les dones ja comen?aven a ocupar el seu lloc tamb¨¦ en els esports¡±.

L¡¯augment de la pr¨¤ctica esportiva per part de les dones va ser un altre motor de canvi: una esportista era una dona moderna que vestia roba masculina i practicava exercicis reservats fins llavors als homes. Com expliquen Xavier Torrebadella i Fernando Arrechea al llibre Los or¨ªgenes de una ciudad ol¨ªmpica (CIHEFE, 2015), els primers rastres d¡¯aquest proc¨¦s daten de 1862, quan una escola de senyoretes va provar d¡¯obrir un gimn¨¤s enmig de la riota general. Nom¨¦s un any m¨¦s tard el col¡¤legi de les Germanes Gombau, al carrer del Pi, ja oferia gimn¨¤stica entre les seves activitats.

A partir d¡¯aquell instant, moltes escoles les van imitar. Aqu¨ª despunta la pedagoga Pilar Pascual de San Juan, directora de l¡¯Escola Pr¨¤ctica Agregada a la Normal de Mestres de Barcelona, que entre 1870 i 1871 va escriure sobre l¡¯educaci¨® f¨ªsica de les nenes. En la mateixa ¨¨poca, diversos gimnasos de la capital catalana van obrir seccions femenines, amb activitats com el ciclisme, l¡¯excursionisme, l¡¯equitaci¨®, l¡¯esgrima o el tir al blanc.

Durant les Festes de la Merc¨¨ de 1891 es va organitzar la primera cursa femenina, en la qual van participar vuit ciclistes. Altres esports com la pilota basca van desfermar molta afici¨®: el Front¨® Condal va organitzar entre 1897 i 1898 un equip de vuit esportistes, amb Elvira Biosca, La Chiquita de Sans, Antonia Clotet, La Peque?a de Gracia, o Josefa Colomer, La Catalana. D¡¯aquest auge van sortir clubs com el Femenina Nataci¨®n Club de 1912, o el Club Femen¨ª d¡¯Esports de 1928, que va ser un dels espais feministes m¨¦s populars de Barcelona fins a la Guerra Civil, i on es barrejava la pr¨¤ctica esportiva amb la formaci¨® cultural i pol¨ªtica de les associades.

LES ARTISTES

?ngeles Santos Torroella va ser una pintora i il¡¤lustradora catalana, propera a moviments com l¡¯expressionisme o el surrealisme. El 1931 va fer una exposici¨® individual a Par¨ªs, aix¨ª com diverses mostres a Barcelona, per les quals va rebre elogis d¡¯escriptors com Ram¨®n G¨®mez de la Serna o Juan Ram¨®n Jim¨¦nez. Ella ¨¦s una de les deu artistes de la Generaci¨® del 27 que, juntament amb Concha M¨¦ndez, Mar¨ªa Zambrano o Mar¨ªa Teresa Le¨®n, van cridar l¡¯atenci¨® de la directora de cinema Tania Ball¨®, que ha recollit les seves vides en un documental i en el llibre Las Sinsombrero (Espasa, 2016). Com diu la publicitat del seu treball: ¡°Sense elles, la hist¨°ria no ¨¦s completa¡±. T¨¦ clar que els canvis durant la Segona Rep¨²blica van ser cabdals per a les dones: ¡°Durant les d¨¨cades de 1920 i 1930, a Espanya hi va haver manifestacions de car¨¤cter obrer protagonitzades per dones, com per exemple de les treballadores de la Tabacalera de Madrid, que van aconseguir una millora de sou al principi de 1930. Una altra cosa ¨¦s que, com tamb¨¦ va passar en el cas d¡¯ells, la irrupci¨® en l¡¯espai p¨²blic de les dones fos protagonitzada pels sectors m¨¦s adinerats de la societat, que podien dedicar-se a temps complet a l¡¯art, la intel¡¤lectualitat en qualsevol de les seves disciplines i els afers pol¨ªtics. Tot i aix¨ª, la Rep¨²blica va significar un canvi de percepci¨® envers la dona. La igualtat en els drets civils i jur¨ªdics li van permetre assentar la seva participaci¨® social, cultural, professional i pol¨ªtica¡±.

El nom de Sinsombrero surt d¡¯una an¨¨cdota protagonitzada per les pintores Maruja Mallo i Margarita Manso, acompanyades per Federico Garc¨ªa Lorca i Salvador Dal¨ª, que van decidir prescindir dels seus barrets a la Puerta del Sol de Madrid, i els vianants els van tirar pedres. ¡°La utilitzaci¨® de la imatge com a pretext per mostrar un canvi intern de concepte no ¨¦s nova ¡ªdiu Ball¨®¡ª, elles van iniciar una transformaci¨® en el look, com una mostra m¨¦s de la seva ruptura i la seva condici¨® avantguardista¡±.

Maruja Mallo havia estudiat Belles Arts a Madrid, on va con¨¨ixer els membres de la Generaci¨® del 27. Va ser parella de Rafael Alberti fins que aquest va con¨¨ixer Mar¨ªa Teresa Le¨®n, i posteriorment va tenir una relaci¨® amb el poeta Miguel Hern¨¢ndez. La primera exposici¨® li va organitzar Ortega y Gasset en els salons de la Revista de Occidente, i va participar en les Misiones Pedag¨®gicas. Margarita Manso tamb¨¦ va estudiar Belles Arts, era una artista transgressora que es va vestir d¡¯home per visitar el convent mascul¨ª de Silos, i ¡ªsegons Dal¨ª¡ª va ser l¡¯¨²nica dona que va mantenir contacte sexual amb Lorca. Com explica Ball¨®: ¡°Aquestes dones van ser sexualment alliberades, molt m¨¦s que ells en alguns casos. Van decidir viure la vida que desitjaven, enfrontant-se a totes les normes morals i culturals que les predestinaven a ser ¨¤ngels de la llar. No estaven disposades a no protagonitzar un temps que sabien que era decisiu per al canvi¡±. Malauradament, en el franquisme ¡ªenemic alhora de la cultura i de les dones independents¡ª serien doblement marginades.

LES PERIODISTES

Rosa Maria Arquimbau fou una escriptora i periodista que va col¡¤laborar en gaireb¨¦ tots els diaris i setmanaris d¡¯esquerres en la d¨¨cada de 1930. Va ser especialment coneguda per la secci¨® Films & Soda que publicava al diari La Rambla, on comentava les modes femenines. L¡¯escriptor i cr¨ªtic literari Juli¨¤ Guillamon acaba de rescatar de l¡¯oblit aquesta autora descarada i gamberra a L¡¯enigma Arquimbau (Comanegra, 2016), on en fa un extens perfil i s¡¯hi afegeix Hist¨°ria d¡¯una noia i vint bra?alets, una edici¨® en facs¨ªmil d¡¯una de les novel¡¤les que va escriure Arquimbau, que reflecteix molt b¨¦ el seu tarann¨¤ i el de moltes joves din¨¤miques de l¡¯¨¨poca: les seves conveni¨¨ncies per sobre dels estereotips socials i morals. ¡°El m¨®n f¨°ssil de les dones de la Segona Rep¨²blica ¡ªcomenta Guillamon¡ª sembla que sigui un per¨ªode feli?, per¨° sovint s¡¯oblida que els republicans van guanyar les eleccions per molt poc marge sobre els mon¨¤rquics. En la Rep¨²blica, quasi la meitat de la poblaci¨® era gent de dretes. Les dones no eren un grup, cadascuna tenia la seva hist¨°ria. Estaven des de les feministes del moviment ¨¤crata fins al feminisme ranci d¡¯una Llucieta Cany¨¤, passant pel m¨®n femen¨ª folkl¨°ric tret de Folch i Torres¡±.

Arquimbau, creu el seu estudi¨®s, ¡°defensava un feminisme liberal, radical i dem¨°crata. En alguna ocasi¨® l¡¯han equiparada amb la tamb¨¦ periodista Mar¨ªa Luz Morales, per¨° no hi t¨¦ res a veure. Tot i que Morales va ser nomenada directora de La Vanguardia en esclatar la Guerra Civil i es va mantenir en el c¨¤rrec fins al final, el seu comprom¨ªs pol¨ªtic era molt m¨¦s tebi¡±.

Com explica Guillamon, m¨¦s que un canvi pol¨ªtic va ser un canvi de costums. De manera similar a les gar?onnes que adoptaven una imatge andr¨°gina o les atrevides flappers dels anys vint, les dones republicanes tamb¨¦ van fer servir la moda, la perruqueria o el cinema com a motor per accelerar els processos de transformaci¨® social. Els cocktails, la descoberta de les platges, les dietes o el nudisme formaven part d¡¯una revoluci¨® trivial per¨° profunda; un m¨®n en evoluci¨® que van explicar un seguit de periodistes com Ana Mar¨ªa Mart¨ªnez Sagi, Regina Opisso, Josefina Carabias o Irene Polo. Aquesta darrera, segons Guillamon, ¡°va ser la primera a ser rescatada de la pila del greix perqu¨¨ potser ¨¦s la m¨¦s interessant, el prototip de reportera moderna¡±. Polo va ser una de les primeres dones de la premsa catalana, va tocar totes les tecles, des d¡¯articles de cinema o de moda a reportatges de den¨²ncia, o cr¨°nica pol¨ªtica. En esclatar la Guerra Civil era a Buenos Aires com a representant de la companyia de Margarita Xirgu. Es va su?cidar als 32 anys, a l¡¯Argentina.

Tot i les novetats que va suposar l¡¯acc¨¦s de la dona al m¨®n p¨²blic, les relacions personals no van canviar. Com defensa Guillamon, ¡°el masclisme va resultar igual de transversal que el feminisme, tant li feia si era de dretes o d¡¯esquerres. Una noia que intent¨¦s viure com viu avui en dia qualsevol noia ho tenia fotut. L¡¯estigma de la puta sobre les dones sexualment alliberades era molt fort, i aix¨° va ser una de les acusacions que a haver de suportar Arquimbau. Per¨° vistes des d¡¯ara, representaven la modernitat. Jo tenia una tieta que fumava, casada pel civil amb un fot¨°graf de la pla?a de Catalunya, sense prejudicis sexuals, molt m¨¦s lliure que la meva ¨¤via i que la meva mare. Tothom ha tingut una tieta aix¨ª, tietes modernes que van ser el pont entre el per¨ªode republic¨¤ i els nostres dies¡±.