President des que va n¨¦ixer

Hi ha una certa mania, en els presidents de la Generalitat, de fer all¨° que s¡¯atribueix als fitxatges del Bar?a: si a la nova estrella del futbol se li d¨®na per descomptat que de petit somiava de vestir de blaugrana, al president se li intueix des de naixement estar tocat per una vareta, predestinat per manar el pa¨ªs, com si tots fossin hereus de l¡¯epifania que Jordi Pujol assegura que va tenir amb 10 anys, quan es va imaginar construint un poble en un bassal.

D¡¯aquest pecat original beuen els quatre volums que glossen la figura del president m¨¦s inesperat de l¡¯era democr¨¤tica, Carles Puigdemont: L¡¯amic president, de Carles Porta; Em dic Carles, de Josep Riera; De pedra picada, de Josep M. Flores, i Puigdemont, el president @krls, de Jordi Grau i Andreu Mas. A part d¡¯aquesta predestinaci¨®, tots comparteixen la urg¨¨ncia (el 9 de gener, dia que va ser nomenat president, ¨¦s m¨¦s adequat per entregar originals de Sant Jordi que no per encarregar-los), una amistat present o passada amb el president i una voluntat de donar a con¨¨ixer, majorit¨¤riament des de l¡¯elogi, la figura d¡¯un pol¨ªtic encara desconegut entre el gran p¨²blic.

El m¨¦s proper a Puigdemont ¨¦s Porta, curiosament citat per la resta com l¡¯¨²nic membre del seu cercle ¨ªntim que no ¨¦s de Girona. El periodista lleidat¨¤, amic de Puigdemont des que les seves respectives n¨°vies de l¡¯¨¨poca universit¨¤ria compartien pis, signa L¡¯amic Carles, t¨ªtol que ¨¦s tota una declaraci¨® d¡¯intencions: qui hi esperi trobar cr¨ªtica, que la busqui en una altra banda. Un retrat amable ¡ªper dir-ho suaument¡ª i breu ¡ªtamb¨¦ dit suaument. Porta utilitza la seva ¨²ltima conversa abans d¡¯arribar a la presid¨¨ncia ¡ªla nit de cap d¡¯any¡ª per tra?ar un lleuger relat biogr¨¤fic que t¨¦ inter¨¨s per la proximitat de l¡¯autor i la seva capacitat narrativa. Tot, com si fos una carta a Puigdemont, un amic amb qui es pren confiances: ¡°No s¨¦ si te¡¯n recordes, president ¡ªque fort, ets president, tio! I jo explicant coses teves! Em disculpar¨¤s, oi?¡±, diu en un moment.

En el cas de Porta, l¡¯aposta de l¡¯amic proper que fa una hagiografia funciona. M¨¦s dif¨ªcil ¨¦s en el cas d¡¯Em dic Carles, de Riera. El periodista, company d¡¯institut de Puigdemont, sap de la seva limitada amistat amb el protagonista i busca beure d¡¯altres fonts per tra?ar un perfil complet. L¡¯exercici es queda a mitges: la seva recerca exhaustiva del blog del president per tra?ar-ne el perfil comen?a sent interessant i acaba en l¡¯ab¨²s: la sensaci¨® del lector, en alguns trams, ¨¦s que hi ha cites buscades m¨¦s per farciment que per idone?tat. Per exemple, quan Riera copia un apunt de Puigdemont sobre el duel Obama-McCain, una pugna de fa vuit anys que no t¨¦ res a veure amb el president ni aporta cap dada que ajudi a coneixe¡¯l. La conclusi¨® no pot ser m¨¦s elogiosa: ¡°Carles Puigdemont ¨¦s molt probablement la persona m¨¦s preparada per ser president de la Generalitat en aquest moment del pa¨ªs i de la hist¨°ria¡±.

Com menys pr¨°xims al president, m¨¦s completes s¨®n les biografies. A De pedra picada, Flores ¡ªque va treballar amb Puigdemont a El Punt¡ª fa un retrat de pinzellades, sense estendre¡¯s en exc¨¦s en els trets biogr¨¤fics m¨¦s coneguts i combinant el perfil b¨¤sic amb aspectes potser m¨¦s anecd¨°tics ¡ªcom ara la seva relaci¨® amb Llu¨ªs Llach o la visi¨® que d¨®na d¡¯ell el Pol¨°nia¡ª que ajuden a fer un retrat prec¨ªs del president.

El m¨¦s complet dels quatre ¨¦s Puigdemont, el president @krls. Tot i la urg¨¨ncia, els dos autors aconsegueixen elaborar una biografia acurada, amb nombroses entrevistes i fugint de l¡¯amistat amb el president per trobar-ne un mat¨ªs cr¨ªtic. Sense exagerar, el to ¨¦s majorit¨¤riament elogi¨®s, per¨° incloure cr¨ªtiques de l¡¯oposici¨® a Girona o una frase com ¡°el mateix Puigdemont ha reconegut alguna vegada que certa gent amb qui ha treballat l¡¯ha acabat odiant¡± aporta una ombra sobre la imatge presidencial que fa el relat m¨¦s hum¨¤, m¨¦s cre?ble.

Els quatre retrats ajuden a con¨¨ixer el president des de la seva biografia oficial (fill de pastisser, alumne d¡¯internat, baixista de rock a l¡¯adolesc¨¨ncia, supervivent d¡¯un greu accident de tr¨¤nsit, periodista inquiet, inconformista, casat amb una romanesa, pare de dues filles) fins al seu vessant m¨¦s personal: els gustos musicals (ecl¨¨ctic, de Beethoven a Pink Floyd), literaris (m¨¦s d¡¯assaig que de novel¡¤la), culinaris (dels p¨¨sols congelats de l¡¯adolesc¨¨ncia a uns fideus deliciosos) o an¨¨cdotes curioses, com la que expliquen Rami¨® i Grau: per l¡¯autopista, Puigdemont passava pel cartell de ¡°peatge¡± en catal¨¤, i no el de ¡°peaje¡± en castell¨¤, per si el comptaven.

Cops amagats de quatre retrats fets a corre-cuita i amb un convenciment: la biografia del president encara est¨¤ per escriure.