Podem i l¡¯alcova

Quan Podem va efectuar el desembarcament pol¨ªtic a Catalunya (diguem que amb els comicis europeus de maig del 2014, per¨° sobretot arran del fam¨®s m¨ªting al poliesportiu de la Vall d¡¯Hebron, el 21 de desembre d¡¯aquell mateix any), no van ser pocs els que van veure en Pablo Iglesias Turri¨®n un Alejandro Lerroux amb cua i estudis. Uns el veien amb temor, per¨° molts altres amb esperan?a. Per fi hi havia un projecte d¡¯esquerres genu?nament espanyol, amb un lideratge personal potent, que carregava de cara contra l¡¯independentisme burg¨¨s i corrupte (¡°a mi no em veureu mai abra?ar-me amb Mas...¡±) sense les conniv¨¨ncies habituals de la pseudoesquerra local. S¨ª, Podem era susceptible d¡¯erigir-se en el dic capa? d¡¯aturar la marea sobiranista...

Encara no un any i mig despr¨¦s, alguns dels m¨¦s esperan?ats i fins i tot compromesos d¡¯aleshores ¡ªl¡¯exfiscal Carlos Jim¨¦nez Villarejo en seria un exemple il¡¤lustre¡ª s¡¯han apartat amb disgust del projecte d¡¯Iglesias. I, significativament, articulistes molt connotats per la seva inveterada hostilitat envers el nacionalisme catal¨¤ figuren avui, alhora, entre els cr¨ªtics m¨¦s ferotges de Podem. Qu¨¨ deu haver passat que expliqui aquest canvi de percepcions i actituds?

Doncs que s¡¯ha imposat en el v¨¨rtex podemita el sentit de la realitat. ?s ben plausible ¡ªno tinc dades per afirmar-ho¡ª que Pablo Iglesias i el seu entorn irrompessin en la pol¨ªtica electoral amb els plantejaments jacobins i el culte al centralisme democr¨¤tic tan propis de l¡¯esquerra espanyola tradicional. De fet, ¨¦s f¨¤cil recordar afirmacions del tipus ¡°totes les candidatures que avalem s¡¯hauran de presentar amb la nostra marca¡±, i en la seva contribuci¨® a la campanya de Catalunya S¨ª que es Pot al setembre, el mateix Iglesias va fer algunes refer¨¨ncies als votants d¡¯origen immigrant que haurien pogut sortir de la boca de Carme Chac¨®n o fins i tot de Jos¨¦ Bono.

Malgrat tot, all¨° no va funcionar gens b¨¦ (8,9% dels vots, malgrat la participaci¨® r¨¨cord) i la c¨²pula de Podem va respondre, de cara al 20-D, amb una rectificaci¨® tan r¨¤pida com acusada: de la marca ¨²nica a les conflu¨¨ncies; de carregar contra el cupaire David Fern¨¢ndez a presentar candidats que exhibien haver votat un doble s¨ª el 9-N del 2014; d¡¯insinuar-se com a barrera antiindependentista a posar al capdavant del programa ¡ªi de les negociacions posteriors¡ª la celebraci¨® d¡¯una consulta legal d¡¯autodeterminaci¨® a Catalunya.

Tot aix¨° per oportunisme? Digueu-n¡¯hi com vulgueu. Segons el meu parer, Iglesias i companyia han compr¨¨s que, per disputar l¡¯hegemonia pol¨ªtica a Catalunya o a Euskadi, nom¨¦s es pot fer des de dins del frame, del marc cultural hegem¨°nic, i en tots dos territoris aquest frame est¨¤ definit des de fa d¨¨cades ¡ªper no dir m¨¦s d¡¯un segle¡ª pels respectius nacionalismes; o, per matisar, pels moviments i discursos que defensen i reafirmen una identitat espec¨ªfica i reivindiquen el m¨¤xim grau possible d¡¯autogovern. S¨ª, esclar que hi ha espai fora del marc descrit, per¨° es troba ja s¨°lidament ocupat pel Partit Popular, per Ciutadans ¡ªalmenys, a Catalunya¡ª, pel PSE-PSOE i, darrerament, tamb¨¦ pel PSC-PSOE.

Potser aquesta an¨¤lisi converteix en menys sorprenents algunes not¨ªcies arribades del Pa¨ªs Basc el cap de setmana passat. Podem, tot i que afirma que no ¨¦s ni nacionalista ni independentista, va decidir celebrar aquest diumenge de Pasqua l¡¯Aberri Eguna, ¨¦s a dir, el m¨ªtic aniversari de la ¡°revelaci¨®¡± de Sabino Arana! I, sens dubte, el partit d¡¯Iglesias es presentar¨¤ a les eleccions al Parlament de Vit¨°ria, d¡¯aqu¨ª a uns mesos, enarborant la defensa d¡¯un refer¨¨ndum a l¡¯escocesa sobre la independ¨¨ncia d¡¯Euskadi.

El 4 de mar? del 2006 va tenir lloc al Teatre T¨ªvoli de Barcelona l¡¯acte p¨²blic de catapulta d¡¯all¨° que, al cap d¡¯uns mesos, havia de ser el nou partit pol¨ªtic anomenat Ciutadans. En el seu transcurs, el periodista Arcadi Espada ¡ªpotser, llavors, el m¨¦s determinant dels pares intel¡¤lectuals del projecte¡ª va cridar a ¡°expulsar el nacionalisme de l¡¯espai p¨²blic i tornar-lo a l¡¯alcova, al costat del crucifix, d¡¯on no hauria hagut de sortir-ne mai¡±.

Una d¨¨cada m¨¦s tard, aquell projecte embrionari ha triomfat espectacularment en molts aspectes, per¨° no en el de donar compliment al desig del senyor Espada. Lluny de recloure's en alguna alcova, els plantejaments nacionalistes segueixen omplint l'espai i el debat p¨²blic: a Catalunya, a Euskadi... i, per descomptat, a Espanya. Paci¨¨ncia, i a perseverar.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.