Un manifest. I un pronunciament necessari

Un dels consensos m¨¦s forts que hi ha hagut des del restabliment de la democr¨¤cia i de l¡¯autonomia a Catalunya despr¨¦s del franquisme ha estat sobre la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica.

Un consens que va tenir plasmacions normatives diverses al llarg de les d¨¨cades, per¨° que es va basar en un acord previ, constru?t al caliu de la mobilitzaci¨® antifranquista, sobretot a partir de la segona meitat dels anys seixanta i que involucr¨¤ tant el catalanisme d¡¯arrel burgesa i cat¨°lica (nom¨¦s es pensi al paper jugat per ?mnium Cultural) com un moviment obrer hegem¨°nic gr¨¤cies al PSUC i a Comissions Obreres, que promocionaren la llengua catalana entre la immigraci¨®, considerant-la un element de cohesi¨®. La celebraci¨® del Congr¨¦s de Cultura Catalana entre el 1975 i el 1977 demostrava tota la transversalitat de la voluntat de superar el efectes d¡¯all¨° que que Josep Benet havia anomenat ¡°l¡¯intent de genocidi¡± contra la llengua i la cultura catalanes.

A nivell pol¨ªtic es pot dir que tots els partits catalans antifranquistes convergien en algunes idees b¨¤siques: la recuperaci¨® de la llengua catalana era element consubstancial a la reconstrucci¨® de la democr¨¤cia i l¡¯autogovern; el catal¨¤ i el castell¨¤ havien de ser cooficials per respectar la realitat ling¨¹¨ªstica del pa¨ªs; sobretot, amb la llengua no era perm¨¨s fer partidismes, perqu¨¨ era una q¨¹esti¨® massa important.

Els fru?ts es veurien aviat: primer durant el govern d¡¯unitat presidit per Tarradellas, quan ¨Cdins de les escasses compet¨¨ncies de les que disposava aquell organisme preauton¨°mic¨C es va tornar a introduir gradualment la llengua catalana a l¡¯espai p¨²blic i despr¨¦s en la aprovaci¨® de l¡¯Estatut de 1979. Encara m¨¦s a partir de 1980, un cop constitu?t el Parlament de Catalunya: la recuperaci¨® de la llengua es va transformar en un dels temes centrals de la primera legislatura. Val la pena aturar-se un moment i recordar com la gestaci¨® de la Llei de Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica a Catalunya (LNLC) de 1983 va ser un dels tr¨¤mits legislatius m¨¦s llargs de tota la hist¨°ria de Catalunya, que es perllong¨¤ durant m¨¦s de dos anys. Les raons que expliquen l'aparent lentitud d¡¯aquella tasca parlament¨¤ria tenen a veure amb el car¨¤cter convuls d¡¯aquella conjuntura ¨Cen termes macro, el cop d¡¯estat del febrer de 1981 i el seg¨¹ent proc¨¦s recentralitzador, que cristal¡¤litz¨¤ amb l'aprovaci¨® de la LOAPA; en termes micro, l¡¯oposici¨® (real o magnificada) d¡¯un grup d¡¯intel¡¤lectuals capitanejats per Federico Jim¨¦nez Losantos que alertaven contra els perills de ¡°desaparici¨® del castell¨¤¡± ¨C, per¨° tamb¨¦ amb el fet que tots els partits eren conscients que s¡¯anava a regular una q¨¹esti¨® central en termes de reconstrucci¨® nacional i alhora en termes de cohesi¨® social. Per aquesta ra¨® els partits utilitzaren tot el temps necessari, protagonitzant un cur¨®s proc¨¦s d¡¯inclusi¨® de les difer¨¨ncies d¡¯opinions que don¨¤ peu a un text la primera i m¨¦s important virtut del qual fou la unanimitat amb el qual fou aprovat (s¡¯ha de recordar que Alian?a Popular en aquell primer Parlament no tenia representaci¨®). Simplificant molt es podria dir que aquella llei fixava alguns principis claus: la indicaci¨® del catal¨¤ com a llengua pr¨°pia del pa¨ªs i la cooficialitat de les dues lleng¨¹es (ja inclosos a l¡¯Estatut de 1979), l¡¯adopci¨® del catal¨¤ com a llengua de la administraci¨® i, sobretot, l¡¯aposta perqu¨¨ el catal¨¤ fos la llengua vehicular a l¡¯escola, dins d¡¯una ¨²nica xarxa. Aquest ¨²ltim element sembla ser molt important, per com es va gestar i pels efectes que va tenir. En un bon principi CiU (aix¨ª com UCD, per altra banda) havia plantejat una doble xarxa escolar, una en catal¨¤ i una segona en castell¨¤. PSUC i PSC en canvi plantejaven una ¨²nica xarxa, mentre que ERC no acab¨¤ de pronunciar-se. Finalment, CiU decid¨ª desistir dels seus plantejaments inicials, constatant que el model de l¡¯esquerra (finalment es va aprovar una proposta del PSUC) era aquell que podria aglutinar el m¨¤xim del consens. Les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquella opci¨® (al cap dels anys plenament assumida i fins i tot reivindicada pel nacionalisme moderat), han estat decisives: la xarxa ¨²nica en catal¨¤ ha perm¨¨s mantenir alhora un bon ritme de creixement de les compet¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques al llarg de les d¨¨cades i la cohesi¨® social, en front d¡¯altres models emprats arreu que han produ?t la cristal¡¤litzaci¨® de comunitats separades per raons de llengua.

El consens era profund i destinat a aguantar la competici¨® electoral i pol¨ªtica: quan en el bienni 1992-93, mitjan?ant un decret, es va generalitzar el model d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica possibilitat per la llei de deu anys abans i es van utilitzar de manera barroera els comptad¨ªssims casos de queixa, tots els partits excepte el PP ¨Cque agaf¨¤ la q¨¹esti¨® com a eina de desgast del govern de Felipe Gonz¨¢lez¨C, van sortir a defensar sense matisos la pol¨ªtica seguida fins al moment. Com ¨¦s sabut, una sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional de 1994 ¨Cresultat d¡¯un recurs presentat anys abans¨C declararia totalment conforme a la Constituci¨® el model ling¨¹¨ªstic escolar catal¨¤.

I quan al 1998 es va reformar la LNLC, eixamplant els preceptes de normalitzaci¨® a camps que fins al moment havien quedant fora (com els mitjans de comunicaci¨® i, en certa mesura, l'administraci¨® general de l¡¯Estat), i incorporant el model resultant del decret d¡¯¡±immersi¨®¡± del 1992, tot i que, finalment, ERC i PP per motius oposats votaren desfavorablement, el gruix del consens es va mantenir, sobretot en torn als principis fonamentals establerts des de 1983.

En realitat, la ¨²nica gran oposici¨® al model de regulaci¨® ling¨¹¨ªstica encetat a principi dels vuitanta (i en concret a la seva aplicaci¨® a l¡¯escola) va ser protagonitzada al llarg dels anys pel PP i per C¡¯s, que en torn a l¡¯explotaci¨® d¡¯un suposat conflicte, que la realitat s¡¯ha encarregat de desmentir repetidament, han constru?t una part de les seves fortunes electorals, sobretot al llarg de la discussi¨® estatut¨¤ria, a partir de 2004.

Tot i aix¨ª, el consens sobre els pilars del model (cooficialitat i discriminaci¨® positiva a l¡¯ensenyament obligatori), la voluntat de promoci¨® de la llengua i alhora la exig¨¨ncia d¡¯abordar la q¨¹esti¨® amb extrema cura, ha estat clarament a l¡¯ADN de totes les forces catalanistes. I es diria tamb¨¦ de la gran majoria de la ciutadania. Bona prova d¡¯aix¨° ¨¦s el fet que al menys fins ara la llengua havia quedat fora dels aferrissats debats del Proc¨¦s, assumint de fet tots els partits favorables a la independ¨¨ncia tant el model escolar com la cooficialitat. Fins al document dels 170 ling¨¹istes del grup Koin¨¦ presentat recentment, que demana que en un hipot¨¨tica Catalunya independent el catal¨¤ sigui la ¨²nica llengua oficial. Tot i que aquesta posici¨® sempre havia existit de forma minorit¨¤ria en alguns cercles nacionalistes, hist¨°ricament sempre ha topat amb una gram¨¤tica majorit¨¤ria del catalanisme ¨Ctamb¨¦ d¡¯aquella part que ha evolucionat cap a posicions independentistes¨C, del tot inclusiva. ?s raonable pensar que quan un moviment es troba en una conjuntura dif¨ªcil ¨Ccom a totes llums ¨¦s aquesta per l¡¯independentisme¨C, les posicions minorit¨¤ries i excloents tinguin m¨¦s espai. Ara b¨¦, m¨¦s enll¨¤ d¡¯all¨° que han dit als programes electorals del setembre, s¡¯agrairia a hores d¡¯ara un pronunciament oficial (a t¨ªtol personal ja ho han fet alguns diputats i dirigents de la administraci¨® de la Generalitat) per part de les forces independentistes majorit¨¤ries sobre el manifest, per treure qualsevol dubte sobre les seves intencions respecte al tema. Ja que aix¨° acaba afectant no nom¨¦s el futurible ¡°endem¨¤¡± d¡¯un estat independent, sin¨® la realitat de la societat catalana actual.