La indulgent diplom¨¤cia d¡¯¡®Afers exteriors¡¯

Al darrer cap¨ªtol de la sisena temporada d¡¯Afers exteriors?Noam Chomsky li explicava a Miquel Cal?ada que els Estats Units eren un pa¨ªs insular on molta gent no sap on ¨¦s Fran?a, i encara menys Catalunya. Aix¨° va deixar molt preocupat Cal?ada, tot i que Catalunya patia el mateix problema que Fran?a. ¡°El nostre pa¨ªs no ¨¦s al mapa¡± i acabava preguntant-se: ¡°Volem o no volem ser al m¨®n?¡±. Cal?ada t¨¦ clar que per ser al mapa cal tenir un Estat i la nova temporada l¡¯ha dedicada a descobrir, com ell mateix ha explicat, onze pa?sos que ¡°no eren un Estat i ara ho s¨®n¡±. Al web de l¡¯espai, aquesta intenci¨® program¨¤tica s¡¯enuncia m¨¦s confosament: ¡°Hem volgut con¨¨ixer quines s¨®n les il¡¤lusions i esperances d¡¯onze pa?sos del m¨®n que han passat moments complicats¡±.

Des d¡¯aquesta perspectiva, quan es visita un pa¨ªs com Eslov¨¨nia o Noruega no hi ha cap problema en l¡¯ajustament del missatge principal. Gr¨¤cies al petroli, per exemple, als noruecs gaireb¨¦ els passa all¨° que somniava Francesc Pujols per als catalans: tenir-ho tot pagat. A m¨¦s, all¨¤ el seu proc¨¦s va acabar b¨¦. El juny del 1905, el Parlament noruec va declarar unilateralment la dissoluci¨® de la uni¨® amb Su¨¨cia. I despr¨¦s d¡¯una atu?dora vict¨°ria en un plebiscit, l¡¯octubre d¡¯aquell mateix any els dos governs van pactar el final de la uni¨® i la independ¨¨ncia de Noruega.

Per¨° Cal?ada no ha buscat, i aix¨° est¨¤ b¨¦, nom¨¦s els casos senzills on el projecte independentista pugui emmirallar-se. Tamb¨¦ ha anat a K¨¨nia o a Sudan del Sud. ?s clar que el cat¨¤leg m¨¦s recent, des del 1980, de pa?sos que han arribat a la independ¨¨ncia no ¨¦s gaire llu?t. Hi ha tot el m¨®n de les rep¨²bliques exsovi¨¨tiques, Kosovo, B¨°snia, Eritrea, Nam¨ªbia, Zimb¨¤bue... Per aix¨° tamb¨¦ ha visitat Corea del Sud (independent des del 1948), Malta (1964), Qatar (1971), Singapur (1965), Jamaica (1962) i, amb altres prop¨°sits, Col¨°mbia.

De vegades, el mateix responsable del programa manifesta una recan?a gaireb¨¦ moral per no haver parlat de coses de les quals s¡¯ha de parlar

I ¨¦s en els programes sobre aquests pa?sos on grinyola la l¨ªrica final que posa Cal?ada, el seu editorial. Afers exteriors acomiada K¨¨nia citant Shakespeare (¡°no tracteu de guiar qui pret¨¦n elegir per si mateix el seu propi cam¨ª ¡°), per¨° no acut a altra mena de?literatura com, per exemple, els informes d¡¯Amnistia sobre execucions extrajudicials, desaparicions for?ades i violacions de drets humans. M¨¦s escandal¨®s encara ¨¦s el final del programa dedicat al Sudan del Sud. Admet que hi ha fam, d¡¯aix¨° en parlen tot el programa cooperants catalans d¡¯ONG, malalties i guerres. ¡°?s un dels pa?sos m¨¦s pobres i inestables del m¨®n, per¨° ¨¦s un Estat, el seu, perqu¨¨ un dia van decidir ser-ho i ho van ser¡±. Aquest ¨¦s el valor fonamental. El Sudan del Sud ha aconseguit ser Estat. Sembla que no importa que la Uni¨® Africana parli de crims de guerra i canibalisme for?at i que Amnistia hagi denunciat, un cas, que les forces del Govern van asfixiar deliberadament m¨¦s de 60 homes i nois que van tancar dins d¡¯un contenidor i, un cop morts, van deixar els cad¨¤vers a un camp de la localitat de Leer.

La visita a Corea el Sud i les llargues xerrades amb una estudiant local d¡¯antropologia ¨Cque parla perfectament catal¨¤ gr¨¤cies a un Erasmus¨C va servir a Cal?ada per tornar al celeb¨¨rrim episodi d¡¯Afers Exteriors (2009) sobre Corea del Nord, un mon¨°leg d¡¯una autoritat local que era catal¨¤. Llavors, el programa va fer pol¨¨mica sobre si era, o no, un regal informatiu a la dictadura nord-coreana. Set anys despr¨¦s, animat perqu¨¨ l¡¯estudiant li manifesta que creu que la gent de Corea del Nord, al marge del r¨¨gim autoritari, tamb¨¦ riu, canta i s¡¯ho passa b¨¦, Cal?ada li pregunta si pensa que ¡°la informaci¨® que es d¨®na des de Corea del Sud ¨¦s una mica tendenciosa¡± i si creu que pinten Corea del Nord ¡°m¨¦s autoritari del que ¨¦s¡±. Gran pregunta. Sembla una justificaci¨® retroactiva.

De fet, quan Afers exteriors va a un pa¨ªs no ¨¦s per con¨¨ixer-lo des del punt de vista dels nadius, amb alguna excepci¨®. ?s per explicar-nos com viuen i qu¨¨ en pensen catalans instal¡¤lats all¨¤ i, tamb¨¦, nacionals que per una ra¨® o altra parlen catal¨¤. Moltes vegades s¨®n testimonis molt interessants que confronten maneres de viure i d¡¯entendre la vida. Per¨° el que no fa el programa, i ho admetia el mateix Cal?ada en una entrevista a Catalunya R¨¤dio, ¡°¨¦s anar a buscar el que no ens volen ensenyar¡±. Home, aix¨° no ¨¦s precisament una definici¨® de periodisme. De vegades, el mateix responsable del programa manifesta una recan?a quasi moral per no haver parlat de coses de les quals s¡¯ha de parlar. Ho va fer en el comiat de l¡¯espai dedicat a Qatar, que li va provocar una ¡°contractura cerebral¡±. Despr¨¦s de dir-nos que aquest era el Qatar ¡°que jo havia pogut veure¡±, admetia que l¡¯altre, el de 40 obrers morts cada mes a les obres del mundial tamb¨¦ existeix ¡°per¨° t¨¦ l¡¯acc¨¦s restringit¡±.?

Sobre Singapur, tot i que Cal?ada posa en dubte les paraules d¡¯una de les seves convidades quan li diu que ¨¦s ¡°una democr¨¤cia una mica diferent¡± i tot i que Cal?ada parla de dictadura i el seu interlocutor el matisa: ¡°dictadura tunejada¡±... al web del programa es pregunten si ¨¦s una democr¨¤cia o una democr¨¤cia tunejada (ara adjectiven la democr¨¤cia, no la dictadura) i Cal?ada acaba el programa resumint que ¨¦s un pa¨ªs amb una prosperitat envejable i una enorme seguretat ¡°a canvi de renunciar a l¡¯Estat del benestar i a una important part de la llibertat¡±. ¡°?s un preu massa car per poder existir? La pregunta la vaig deixar all¨¤ i vaig agafar el vol de tornada¡± s¨®n les darreres paraules del cronista. D'aquesta manera se'n torna. Es tracta de fer reportatges o excursions? O potser ni una cosa ni l¡¯altra, simplement ¨¦s una determinada manera, molt indulgent, d¡¯entendre la diplom¨¤cia?catalana.