L¡¯efecte nost¨¤lgia

Al comboi dels il¡¤lusos hi viatja de tot, per¨° a l¡¯¨²ltim vag¨®, al furg¨® de cua, hi viatgen els que donen curs a la imaginaci¨® i creuen que els finals de cinema s¨®n un reflex del que passa al carrer. S¨®n molts els qui conceben avui ¡ªi fins al 2 de maig, o el 23 d¡¯abril, com a termini final, segons Pedro S¨¢nchez¡ª un pla de pel¡¤l¨ªcula, d¡¯infart portat fins al last minute i com qui diu a misses dites. Els Estats Units van viure la confirmaci¨® d¡¯un president en aquest last minute, la Generalitat catalana t¨¦ acreditada l¡¯aptitud per al suspens en el l¨ªmit de la campana i res no fa pensar que passi una cosa diferent amb el Govern espanyol.

No estic segur, per¨°, que aquest final estigui pensat com a telefilm amb un gui¨® de tarda per fer el ronso, ni d¡¯¨°pera bufa amb llibret hilarant. Crec m¨¦s aviat que ning¨² no est¨¤ entrenat a negociar a tantes bandes i des de quatre fragilitats. ?s natural que s¡¯esgotin fins al final les ast¨²cies pensant en el cop d¡¯efecte o en la possible finta que limiti les p¨¨rdues si arriben les noves eleccions.

Pel que sembla, qui en pot sortir m¨¦s ben parat s¨®n tant el PP com el PSOE. De la sensaci¨® de desgavell actual pot n¨¦ixer un efecte nost¨¤lgia, i tots dos partits poden recuperar un votant que va viure l¡¯excursi¨® l¨²brica de Ciutadans o de Podem, quan ja sap que no ha servit de res. L¡¯efecte nost¨¤lgia tornaria a engrossir els percentatges dels partits grans ¡ªsobretot a les zones m¨¦s conservadores d¡¯Espanya¡ª i fins i tot podria donar com a resultat final una fatalitat aritm¨¨tica. B¨¦ prou que podria succeir que l¡¯¨²nica alian?a possible despr¨¦s de les pr¨°ximes eleccions fos un govern de PP i PSOE que ning¨² no anomenaria de ¡°gran coalici¨®¡± sin¨® de ¡°soluci¨® fatal¡± o ¡°soluci¨® ¨²nica¡±. La davallada emocional seria de campionat, almenys per als qui creuen que hi ha en el resultat del 20-D una oportunitat per desenrunar i apeda?ar una mica la vergonya sagnant del govern del PP i la ferida massiva sobre una poblaci¨® sotmesa per una crisi que va arrencar el 2007 i que est¨¤ disposada a complir una d¨¨cada de plenitud l¡¯any vinent.

Per¨° els del comboi il¡¤l¨²s segueixen tretze s¨®n tretze, com Errej¨®n. A mi aquesta m¨²sica cada dia m¡¯explica m¨¦s coses i fins i tot em fa creure que entre socialistes i podemites hi pot haver caps lligats ja. El PSOE ja ha exhibit, de cara als poders reals, la seva bona voluntat pol¨ªtica i el seu afany d¡¯ordre sense grans canvis. Ha pactat amb Ciutadans i ha demostrat lleialtat sist¨¨mica, per¨° no n¡¯hi ha prou perqu¨¨ falten suports. Avui no pot fer cap altra cosa que aspirar a sumar-hi Podem, una part de Podem o com a m¨ªnim a negociar-hi comptant-los com a ministres, amb un pacte macro, o amb altres mecanismes de compensaci¨®. Davant dels poders forts que creuen desaconsellable l¡¯acord del PSOE amb Podem, els socialistes poden respondre amb el resultat del 20-D i la impossibilitat de trenar un altre acord. I a Podem alg¨² pot estar pensant el mateix, perqu¨¨ una contribuci¨® d¡¯algun tipus a aquest nou govern pugui ratificar el seu paper institucional per actuar com el que ja s¨®n: locomotores d¡¯una tensi¨® d¡¯esquerres que havia desaparegut del mapa i ara amb ells ha tornat, amb el mili¨® de vots d¡¯IU i amb les perif¨¨ries afins.

L¡¯¨²ltima acrob¨¤cia el 22 d¡¯abril (o l¡¯1 de maig) podria ser el naixement d¡¯un acord negociat amb Ciutadans i fins amb Podem, o armat nom¨¦s amb Podem i altres col¡¤laboradors necessaris. Aquesta podria ser la manera de no arru?nar el futur del PSOE per als pr¨°xims anys i impedir que les noves eleccions regalin als socialistes un vict¨°ria compartida amb el PP, directament su?cida per a un PSOE que no tindria m¨¦s remei que fer el que li demanen avui els poders reals. La sinon¨ªmia entre guanyar al costat del PP i fer-se l¡¯harakiri seria perfecta. El qui hauria guanyat de deb¨° s¨®n els mateixos que ara encoratgen i aplaudeixen la disc¨°rdia entre els tres partits perqu¨¨ l¡¯objectiu ¨²ltim ¨¦s activar l¡¯efecte nost¨¤lgia, restituir l¡¯ordre perdut i tornar a la pau bivalva. D¡¯aqu¨ª, potser, la lev¨ªtica placidesa de Rajoy.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.