El ¡®m¨¨tode Koin¨¦¡¯

El manifest del Grup Koin¨¦ per una rep¨²blica catalana exclusivament monoling¨¹e ¨¦s tan taxatiu com insignificant. ?s taxatiu respecte a pretendre l¡¯absoluta hegemonia de la llengua catalana despr¨¦s de la tan hipot¨¨tica desconnexi¨® d¡¯Espanya i ¨¦s insignificant perqu¨¨ tota la seva argumentaci¨® est¨¤ desconnectada de la realitat plet¨°rica d¡¯una societat que ¨¦s biling¨¹e i que no sembla disposada a deixar de ser-ho. Tant voluntarisme i tant maximalisme potser siguin un espasme ag¨°nic del proc¨¦s secessionista, que aniria introduint nous elements de radicalitzaci¨®, a fi de clivellar la cohesi¨® de la Catalunya actual a pesar de les estabilitats que la societat desitja per raons de conviv¨¨ncia elemental. Atesa la desmobilitzaci¨® independentista, el m¨¨tode Koin¨¦ ha empr¨¨s l¡¯ascensi¨® al Sina¨ª.

No ¨¦s el primer manifest d¡¯aquesta naturalesa, ni ser¨¤ l¡¯¨²ltim. El 1979, la revista Els Marges feia p¨²blic el manifest Una naci¨® sense estat, un poble sense llengua. Era un any despr¨¦s del refer¨¨ndum constitucional. Des d¡¯aleshores, la llengua catalana ha tingut una posici¨® ¨²nica en la hist¨°ria de Catalunya, per pres¨¨ncia medi¨¤tica i administrativa, per ¨²s educatiu ¡ªespecialment per la immersi¨® ling¨¹¨ªstica¡ª i per pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques fins i tot de caire coercitiu, en mat¨¨ria de retolaci¨®, quotes radiof¨°niques i subvencions discriminat¨°ries. Tot i aix¨ª, a hores d¡¯ara, pocs s¡¯oposen que, per raons de dimensi¨®, la llengua i la cultura catalana tinguin necessitat d¡¯un complement institucional d¡¯incentivaci¨®. Per¨° ?¨¦s que aix¨° d¨®na peu a negar que el castell¨¤ ¡ªper cert, segons Koin¨¦, llengua ¡°ve?na¡±, com el franc¨¨s¡ª ¨¦s la llengua materna de la meitat dels ciutadans de Catalunya? Respecte a una Catalunya independitzada i en proc¨¦s constituent, ¨¦s tan improbable que tingui fonament social i jur¨ªdic l¡¯oficialitat excloent del catal¨¤ com que els fluxos socials modifiquin poc o molt l¡¯arrelament del biling¨¹isme a Catalunya.

Qui s¨®n i qu¨¨ representen els signants del manifest Koin¨¦? D¡¯entrada tenen un aspecte residual i ag¨°nic per¨°, sobretot, ¨¦s indicatiu que no facin expl¨ªcit quin ¨¦s el m¨¨tode Koin¨¦ per aconseguir que el castell¨¤ desaparegui de Catalunya i s¡¯imposi el monoling¨¹isme. Per exemple, quan parlen d¡¯una futura rep¨²blica catalana, com poden donar per fet que aleshores el Parlament tindria una composici¨® favorable al m¨¨tode Koin¨¦? Al contrari, el fifty-fifty actual podria donar un gir. En qualsevol cas, quines iniciatives legislatives propugna Koin¨¦ per transmutar la realitat ling¨¹¨ªstica de Catalunya? Tot sigui dit, no sembla que a hores d¡¯ara el manifest Koin¨¦ activi un debat intel¡¤ligible: m¨¦s aviat seria la constataci¨® d¡¯una insignifican?a. Entre friquis i talibans, l¡¯independentisme ha donat l¡¯esquena a la ra¨® raonable. Una cosa ¨¦s la pluralitat, el b¨¦ com¨², el sentit de la realitat o el coneixement hist¨°ric, i una altra cosa ¨¦s signar manifestos. Res que vingui de nou.