Manel: ¡°Volem seguir jugant, evitar la rutina¡±

Es diu?Jo competeixo, s'ha cuinat a Nova York, ha tingut per vegada primera un productor ali¨¨ a la banda, Jake Aron, i s'ha allunyat de l'electricitat del darrer treball del grup per entrar en l'electr¨°nica. No ballable, no us enganyeu. ¡°S¨ª, ¨¦s cert¡±, diu Guillem Gisbert (34 anys), cantant i compositor del grup, ¡°exceptuant peces com La serotonina i Sabotatge, que tenen un ritme alegre, la resta de can?ons s¨®n m¨¦s aviat tranquil¡¤les, potser exceptuant tamb¨¦ Les cosines¡±. No obstant aix¨°, l'aire general del disc mostra uns Manel... mutant? ¡°Se'n pot dir aix¨ª o evoluci¨®¡±, apunta Roger Padilla (33 anys), guitarra i segona veu, ¡°hem volgut trobar coses noves que ens estimulin i ara no ens estimula el mateix que quan vam comen?ar el 2008¡±.

Canvi ¨¦s una paraula molt vinculada a aquest disc, que t¨¦ so de novetat, terme molt reivindicat per la ind¨²stria discogr¨¤fica tradicional i, a m¨¦s, concepte tot¨¨mic, com tecnologia o progr¨¦s. Interv¨¦ Guillem Gisbert: ¡°Rutina i joc s¨®n paraules relacionades amb el so d'aquest disc. Per alguna ra¨® hi ha alguna cosa que se'ns activa als quatre quan creiem que tornem a utilitzar un determinat recurs. Aquest treball permet a quatre persones passar-s'ho molt b¨¦ jugant a fer una can?¨®, explicant una hist¨°ria. Volem sortir de les rutines. Caure-hi i oblidar el joc, jugar amb les can?ons, ¨¦s una manera d'apropar-te al que ¨¦s previsible i al que ¨¦s evident. Tot i aix¨°, els nostres dos primers discos formen un bloc for?a unitari¡±. El canvi, pot apuntar-se, nom¨¦s afecta el vestit de les composicions, els seus arranjaments i sonoritat, ja que Manel continua fidel a un sentit mel¨°dic i, especialment, a una manera d'escriure textos que s'escapen del que ¨¦s convencional, ¡°¨¦s que aix¨° ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil de canviar¡±, diu en Guillem, ¡°t¨¦ a veure amb com ets, qu¨¨ t'emociona o qu¨¨ t'inspira. Per exemple, com a oient acostumo a fixar-me en els textos, mentre que altres persones es fixen en la instrumentaci¨®¡±.

Malgrat la sonoritat electr¨°nica, al disc hi ha sons, guitarres i ritmes que no s¨®n particularment nous, i que es poden rastrejar fins i tot als vuitanta. ¡°La primera nit a Nova York en Jake ens va portar a un concert¡±, recorda Mart¨ª Maym¨® (31 anys), baixista, ¡°i resulta que estava protagonitzat per saxos dels vuitanta, estil nocturn. Al comen?ament ens va tirar enrere, per¨° al cap de deu minuts ja hi est¨¤vem enganxats¡±. En aquest grup de quatre caps parlants, sempre s'espera que alg¨² acabi de concretar el pensament. Aquesta vegada ho fa en Guillem: ¡°?s que al final t'adones que un productor de 30 anys que grava sons actuals a Nova York resulta que s'emociona amb un saxo dels vuitanta. Aquest saxo i un ritme llat¨ª com el de La serotonina i ja tens pop contemporani¡±, deixa anar entre riures. Per cert, aquest tema no ¨¦s ni un divertiment ni un homenatge a Juan Luis Guerra: ¡°Ens vam fixar en La bilirubina i vam fer servir una estructura similar, tot i que no id¨¨ntica. ?s una can?¨®, no un acudit ni una broma¡±, puntualitza Guillem.

Rec¨®rrer a un productor extern respon a la necessitat de trobar alg¨² que els ajud¨¦s a donar una altra forma al so de la banda. En Guillem precisa: ¡°Ens interessava ell perqu¨¨ ens podia ajudar a eliminar l'acumulaci¨® de capes sonores, ja que treballar amb un bon baix i una bona bateria que ocupin tot l'espectre sonor ja satisf¨¤. Vol¨ªem netejar, alliberar la guitarra del paper r¨ªtmic, no hi ha guitarres r¨ªtmiques al disc, fer-la un instrument m¨¦s que canta¡±. En Mart¨ª afegeix: ¡°Abans ompl¨ªem l'espectre sonor amb molts instruments, ara no tant, malgrat que hi ha molta varietat de sons, els necessaris per fer un vestit diferent¡±. Arnau Vallv¨¦ (32 anys), bateria, afegeix: ¡°A m¨¦s, tenen un material bon¨ªssim per aconseguir-ho, micros, instruments...¡±. Malgrat tot, que ning¨² pensi en un disc nu, sin¨® que ¨¦s un disc ric en sons que no se superposen en capes. ¡°De vegades t'excites i vas afegint capes i capes fins que et passes. Ens va passar a?BBVA, on finalment vam restar elements que podien despistar sobre l'ess¨¨ncia de la can?¨®¡±. Per cert, no es tracta d'una can?¨® contra el m¨®n financer, sin¨® el relat d'un atracament.

Un altre element que apareix a?Jo competeixo ¨¦s cert aire ¨¨pic en algunes peces, i ja se sap que l'¨¨pica sol intuir-se com a companyia perillosa. En Guillem ho explica: ¡°L'¨¨pica ¨¦s molt perillosa, pot anar associada a un recurs f¨¤cil per generar emocions i nosaltres no pretenem generar emocions f¨¤cils, tampoc complicades, que consti. Intentem ser fins. El que passa ¨¦s que ben administrada d¨®na resultat. I tallar-te les ales nom¨¦s perqu¨¨ t'est¨¤s posant ¨¨pic, doncs... vaja, que t'ho permets i no passa res. Sempre que l'¨¨pica funcioni, per descomptat¡±.

Joc, fugir de la rutina, llibertat creativa i ¨¨xit. Ser m¨²sic aix¨ª ha de ser un regal. ¡°Ser m¨²sic ¨¦s magn¨ªfic¡±, diu Roger Padilla, mentre els altres assenteixen. Per¨° ¨¦s de nou en Guillem qui hi posa m¨¦s paraules: ¡°Un dimecres a la tarda i et veus com un grup de quatre tios treballant sobre una can?¨® que explica que el dimoni que ve a Barcelona. Aix¨° ens fa molta gr¨¤cia i, d'altra banda, fa que ens sentim molt afortunats¡±. Potser no es va escriure un dimecres, per¨° es diu Temptacions de Collserola, una de les onze can?ons noves de Manel, que des d'avui mateix ja es poden escoltar.