El Port Ol¨ªmpic vol una nova vida

El Port Ol¨ªmpic far¨¤ 30 anys el 2020 i l'efem¨¨ride comportar¨¤ la fi de la concessi¨® actual. Els operadors volen seguir explotant els seus bars, restaurants i locals d'oci, per¨° s¨®n conscients que el model ha de canviar. Aix¨ª ho volen l'Ajuntament, els ve?ns i els mateixos operadors. Els canvis volen millorar tot el que durant aquest temps s'ha comprovat que no funciona: calen nous accessos, integrar aquesta zona al barri, augmentar l'espai p¨²blic i, sobretot, repensar els bars musicals. M¨¦s que petits retocs de cara, als 30 anys, el Port Ol¨ªmpic es planteja una transformaci¨® global.

Les caracter¨ªstiques del Port Ol¨ªmpic del futur tenen un important consens, almenys en els aspectes m¨¦s gen¨¨rics. Un dels punts que tothom sembla tenir clar ¨¦s que l'oferta d'oci ha de canviar.

¡°Ara mateix ¨¦s una f¨¤brica d'oci, un espai poc segur on els ciutadans ja no van¡±, lamenta Jordi Gir¨®, el president de la Confederaci¨® d'Associacions Ve?nals de Catalunya i militant ve?nal del Port Ol¨ªmpic. Per Gir¨® ¨¦s molt diferent la part dels restaurants, constru?da damunt de l'espai guanyat al mar, de la de les discoteques, on, segons el portaveu ve?nal, existeix un ¡°problema de conviv¨¨ncia¡± i on es repeteixen els robatoris i, en algunes ocasions puntuals, fins i tot els assassinats.

Aquesta ¨¦s una de les veus m¨¦s cr¨ªtiques amb l'actual model, per¨° l'Associaci¨® de Bars, Restaurants i Oci del Port Ol¨ªmpic (Abroport) coincideix en algunes de les queixes. El president del Gremi de Restauraci¨® de Barcelona, Roger Pallarols, que representa Abroport, va recon¨¨ixer que ¡°hi ha una sobreocupaci¨® de terrasses¡± i que ¡°fa falta m¨¦s espai p¨²blic¡±. Tamb¨¦ coincideix que ¡°cal actualitzar l'oferta d'oci, amb menys quantitat i m¨¦s qualitat¡±.

La tinenta d'alcalde Janet Sanz ja s'ha reunit amb els operadors i els ha explicat que els canvis es prendran ¡°de forma participada i consensuada¡±. Els empresaris van sortir ¡°satisfets¡± de la trobada, per¨° adverteixen que ¡°ja ha comen?at el compte enrere¡± i que ¡°el temps se'ns tira a sobre¡±. L'espai ¨¦s propietat de la Generalitat, per¨° el va concedir a l'Ajuntament de Barcelona que, al seu torn, el va adjudicar als operadors que l'exploten actualment. La intenci¨® de l'Ajuntament ¨¦s seguir amb aquest sistema.

A la Comissi¨® d'Urbanisme del mes de mar?, el grup municipal de CiU va demanar explicacions sobre l'estat de la q¨¹esti¨® i, uns mesos abans, al novembre, la presidenta del grup municipal de Ciutadans a Barcelona, Carina Mej¨ªas, ja va reclamar l'inici dels treballs de millora de l'estructura subterr¨¤nia sobre la qual descansen els restaurants i que es trob¨¦s una soluci¨® per als actuals operadors. Consultada per aquest mitj¨¤, Mej¨ªas va valorar positivament que ¡°es doni veu als ve?ns¡±, per¨° va advertir que es tracta d'una ¡°q¨¹esti¨® amb una gran complexitat t¨¨cnica en la qual es veuen implicades fins a tres administracions¡±, l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat.

Problemes estructurals

A m¨¦s del calendari, l'altre gran repte que planteja aquest espai ¨¦s la seva estructura. El formig¨® sobre el qual est¨¤ constru?t t¨¦ una patologia que l'ha malm¨¨s notablement i l'incansable onatge ha erosionat el dic de protecci¨® constru?t sota el mar. El 2009 es va realitzar una auditoria que va advertir de totes aquestes car¨¨ncies i va xifrar la reparaci¨® en uns 7 milions d'euros. ?s de suposar que, des de llavors, el seu estat ha empitjorat. Les diferents administracions i, possiblement, els operadors hauran de fer front a una reparaci¨® estructural sense la qual no tindria sentit la transformaci¨®.