Els pol¨ªtics visiten ¡®Pol¨°nia¡¯

Pol¨°nia va comen?ar a TV3 en ¨¨poca del tripartit. De fet, el gag fundacional va c¨®rrer a c¨¤rrec de Pasqual Maragall (Queco Novell). No s¨¦ si hauria estat possible aquesta estrena durant la presid¨¨ncia de Jordi Pujol, que, quan encara podia renyar, va amonestar els nois de Pol¨°nia perqu¨¨ no li agradava la par¨°dia del papa Ratzinger, li semblava que el tractaven d¡¯imb¨¨cil.

Ahir, Pol¨°nia va celebrar els 10 anys a TV3 amb un fals documental que va demanar la complicitat dels pol¨ªtics que van intervenir-hi. Pot resultar preocupant que els nostres pol¨ªtics facin el pallasso, en el sentit m¨¦s noble de la paraula, amb m¨¦s encert que quan els toca la gesti¨® de la cosa p¨²blica, per¨°, en tot cas, ¨¦s particularment saludable veure¡¯ls acceptant el joc de la par¨°dia i la cr¨ªtica. Ada Colau denunciant l¡¯escarni que el seu doble li fa a casa seva; Tard¨¤ recuperant aquell ¡°perdoneu, per¨° alg¨² ho havia de dir¡±, un dels gags m¨¦s imaginatius, i senzills, de la recent hist¨°ria de Pol¨°nia; Anna Gabriel negociant les condicions laborals de la seva imitadora i demanant que una dona tanqui el programa per no alimentar ¡°la imatge heteropatriarcal del sistema¡±; Xavier Garc¨ªa Albiol treballant al magatzem d¡¯attrezzo descarregant caixes dels prestatges m¨¦s alts; Miquel Iceta suggerint, en una reuni¨® de guionistes, que podria ballar i qu¨¨ podria ballar; Montilla retrobant-se amb el seu germ¨¤ bess¨®; Mas, aparentment indiferent al programa, portant al m¨°bil la sintonia del Mas style; Pablo Iglesias petonejant la seva imitaci¨®; i Carles Puigdemont, acompanyat del seu doble, pronunciant el tradicional visca a Girona, etc¨¨tera.

Indubtablement si jo fos pol¨ªtic ¨Cpotser amb l¡¯excepci¨® dels m¨¦s permanentment castigats¨C?voldria sortir al Pol¨°nia, no nom¨¦s perqu¨¨ ¨¦s un certificat de rellev¨¤ncia, sin¨® perqu¨¨ entomar-ho amb eleg¨¤ncia afavoreix una imatge de "xarmant". No s¨¦ si fa simp¨¤tica la pol¨ªtica, per¨° acceptar-ne ser v¨ªctima pot afavorir una empatia que els fa molta falta als seus protagonistes. In¨¦s Arrimadas va confessar en aquest fals documental que, de fet, va entrar en pol¨ªtica perqu¨¨ volia que la imitessin.

Com ¨¦s natural, un programa que pren el p¨¨l als altres no podia presentar-se sense fer burla del mateix equip

Com ¨¦s natural, un programa que pren el p¨¨l als altres no es podia presentar sense fer burla del mateix equip. Sorprenentment, llevat de l¡¯aparici¨® de Ferra Adri¨¤ acusant-los de gorrejar setmanalment al Bulli, que per aquesta ra¨® va haver de tancar, no van ser aquests els millors moments de la nit. Al costat d¡¯un bon gag d¡¯un actor intentant aplicar el m¨¨tode Stanislavski-Ricart per fer de cogombre i la demostraci¨® de qu¨¨ s¨®n uns ignorants de la pol¨ªtica, n¡¯hi va haver d¡¯altres molt poqueta cosa o afectats, com el de la tirania sexual del seu director. La intervenci¨® de Pilar Rahola, encara que fos punxant les rodes del cotxe del seu imitador, va ser l¡¯escenificaci¨® d¡¯una reconciliaci¨® amb qui, alguna vegada, s¡¯ha enrabiat visiblement amb Pol¨°nia.

No va ser, l¨°gicament, un Pol¨°nia com els de sempre. Ser amfitri¨® t¨¦ les seves obligacions. Per¨° va ser una bona manera de celebrar els 10 anys. Un elogi, exercint-lo, de l¡¯humor. ?bviament, hi haur¨¤ gags millors i pitjors (i patinades), per¨° com diuen a casa en els aniversaris: "Que per molts anys puguin fer semblants obres amb els mateixos manobres".