El moviment dels indignats pren for?a a Fran?a

Nom¨¦s els m¨¦s optimistes esperaven aguantar tant. Els indignats de Par¨ªs, reunits entorn del lema #NuitDebout (nit dempeus), han complert ja m¨¦s d'una setmana ocupant la simb¨°lica pla?a de la Rep¨²blica de Par¨ªs. Aqu¨ª van venir dijous passat, 31 de mar?, despr¨¦s de la manifestaci¨® contra la reforma laboral amb el missatge que no tornaven a casa perqu¨¨ la lluita no s¡¯havia acabat. Des d'aleshores, es reuneixen cada tarda fins ben entrada la nit i alguns es queden acampant de manera simb¨°lica. D'uns pocs centenars han passat a ser m¨¦s de 2.000 assidus a les assemblees ciutadanes, inspirades en les del 15-M espanyol.

Ara, totes les seves forces estan posades en la jornada de dissabte. Els sindicats d'estudiants, la Confederaci¨® General de Treballadors (CGT) i Forces Obreres (FO) han convocat per dem¨¤ una altra manifestaci¨® contra la reforma, que ha servit per cristal¡¤litzar les reivindicacions del moviment encara en formaci¨®. En acabar la manifestaci¨®, la NuitDebout crida a acudir en massa a la pla?a, on tenen autoritzaci¨® per estar-s¡¯hi fins diumenge a la nit. En paral¡¤lel, convoquen a tot Europa a unir-se a la iniciativa. Altres ciutats franceses, com Tolosa, Nantes o Marsella ja s'hi han sumat.

El moviment #NuitDebout va n¨¦ixer el 31 de mar?, despr¨¦s d'una gran manifestaci¨® contra la reforma laboral. Per aix¨°, segons el calendari dels indignats, aquest divendres ¨¦s 39 de mar?. Tanmateix, el germen organitzatiu es remunta al passat 23 de febrer, a una jornada convocada entorn de la pel¡¤l¨ªcula documental Merci Patron (Gr¨¤cies, cap) del periodista militant Fran?ois Ruffin. ¡°Ens vam adonar que tots lluit¨¤vem cada un separadament. Va n¨¦ixer la idea d'unir els combats. La reforma laboral, que suposa m¨¦s precarietat per als treballadors, ha estat la gota que ha fet vessar el vas. El que volem ¨¦s canviar el sistema¡±, explica Sophie Tissier, del col¡¤lectiu Convergence des Luttes (Converg¨¨ncia de les Lluites), creat despr¨¦s d'aquella reuni¨® i que va convocar la quedada a la pla?a de la Rep¨²blica. ¡°Va ser un moment m¨¤gic, vaig sentir que estava naixent alguna cosa, que f¨¨iem Pol¨ªtica amb maj¨²scula¡±, afegeix aquesta jove ajudant de c¨¤mera.

El moviment es reclama horitzontal, desvinculat de tota formaci¨® pol¨ªtica i sense cap l¨ªder destacat, tot i que es van imposant algunes figures, com l'economista i fil¨°sof Frederic Lordon. Des del principi, rep el suport de la coneguda associaci¨® Droit Au Logement (Dret a un habitatge), molt activa en la lluita contra els desnonaments. Va ser una de les tres organitzacions que van presentar la primera petici¨® d'ocupaci¨® de la pla?a, juntament amb el col¡¤lectiu altermundialista Attac i el sindicat SUD Solidaires.

A la pla?a de la Rep¨²blica de Par¨ªs, l'assemblea di¨¤ria se celebra a les 18 h a la cantonada sud-est de l'esplanada. Mentrestant, a mesura que passen els dies, la meitat nord es va omplint de lones on instal¡¤len des d'una ¡°cantina rebel¡± fins a l'editorial alternativa Libertalia. A la caseta d'acollida i benvinguda, unes pissarres recullen les diferents ¡°iniciatives col¡¤lectives¡± i ¡°converg¨¨ncies de lluites¡± del dia, com la reuni¨® de la comissi¨® ¡°vot en blanc¡± i les accions puntuals previstes a diferents llocs de la capital. Al costat, un gran envelat amb un r¨¨tol de ¡°Refugees Welcome¡± espera l'arribada del grup de refugiats sudanesos que s'apropa habitualment a ¨²ltima hora de la nit.

Des de dimecres, s'ha engegat la r¨¤dio del moviment, que es pot seguir a Internet i que d¨®na veu als ciutadans que s'apropen a la pla?a. Dijous a la tarda s'hi ha sumat la televisi¨®, amb la mateixa idea. Un sof¨¤ blanc i un cartell de cartr¨®, amb les lletres TV DEBOUT de fons, serveixen de plat¨® on arriben a expressar-se diferents col¡¤lectius. Des del principi, les assemblees es transmeten en directe a la xarxa a trav¨¦s de l'aplicaci¨® Periscope, on les segueixen desenes de milers de persones que no poden acostar-se a la pla?a.

Al marge de l'assemblea principal, les comissions que s'han creat di¨¤riament organitzen els seus propis debats a escala m¨¦s petita en diferents cantonades de la pla?a. A mesura que es fa de nit, la reuni¨® pren aires de festa, amb la m¨²sica de tambors en una banda i xaranga a l¡¯altra. Els venedors de menjar ambulants aprofiten la concentraci¨® per portar els camions. Cada matinada, els voluntaris presents han de desmuntar les tendes per deixar els equips de l'Ajuntament que netegin la pla?a. A mesura que va passant el dia, es van tornant a col¡¤locar una rere l¡¯altra.

La reforma laboral ha servit de catalitzador per als indignats de Par¨ªs, per¨° les preocupacions expressades a la pla?a abasten molt m¨¦s: l'estat d'excepci¨®, decretat a Fran?a despr¨¦s dels atemptats gihadistes del 13 de novembre ¡ªencara en vigor¡ª, la falta de solidaritat amb els refugiats, la den¨²ncia del discurs de la por del poder pol¨ªtic i la cr¨ªtica al sistema capitalista i l'economia liberal en general. ¡°Hem de canviar de model i de sistema, reconstruir-ho tot des de l¡¯¨¤mbit local¡±, resumeix Vanya, una jove francob¨²lgara que va cada dia a la pla?a amb el seu marit, Samuel.

Alguns pol¨ªtics d'esquerra s'hi han apropat tamb¨¦ al llarg de la setmana. Uns ho han fet d'inc¨°gnit (cas del primer secretari socialista, Jean-Christophe Cambad¨¦lis), d'altres han pres la paraula (com el secretari nacional del partit comunista, Pierre Laurent), per¨° tots hi han anat com a simples ciutadans i no com a representants d'una for?a pol¨ªtica, segons asseguren els organitzadors. El moviment ha rebut tamb¨¦ el suport expl¨ªcit de Podem i reben consells de membres del grup a Par¨ªs, tot i que asseguren tamb¨¦ fer-ho independentment de les etiquetes i com a simples ciutadans.

¡°Aquest moviment a Fran?a havia de passar perqu¨¨ es compleixen totes les condicions¡±, assegura el jove soci¨°leg Geoffrey Pleyers, investigador de la universitat belga de Lovaina, que segueix de prop aquest tipus de protestes. ¡°Primer, hi ha un Govern d'esquerres que posa en marxa mesures de dretes. Despr¨¦s, ¨¦s molt present el tema de la preocupaci¨® pel futur dels joves¡±, afegeix. ¡°A m¨¦s, aix¨° ¨¦s una ciutat global, la gent que va viure el 15-M hi ¨¦s molt present i hi ha set d'aprendre¡¯n¡±, afegeix.

¡°La sort que tenim ¨¦s que podem ser m¨¦s intel¡¤ligents gr¨¤cies a l'experi¨¨ncia d'Espanya, a les xarxes socials i a Internet¡±, confirma Rapha?l Millon, professor d'esport de 45 anys. ¡°Ens donen molts consells, els espanyols, com no eternitzar les assemblees. Sobretot, hem d'exportar el moviment fora de la pla?a de la Rep¨²blica, als barris, per implicar la gent. Aix¨° ¨¦s molt important¡±, afegeix. ¡°El que passi ara dependr¨¤ de la resposta de les institucions i de si aconsegueixen sortir de Rep¨²blica¡±, confirma Arantxa, antiga del 15-M, que ajuda a t¨ªtol personal. ¡°Aix¨° requerir¨¤ un temps, no passa de la nit al dia¡±, conclou.