Les culpes del d¨¨ficit

Fa una setmana, quan es va anunciar que Espanya havia ultrapassat, en m¨¦s d¡¯un 20%, el d¨¨ficit p¨²blic acordat amb la Uni¨® Europea per al 2015, vaig dir en p¨²blic que ens prepar¨¦ssim per a un conflicte entre dos fronts: Espanya i la Uni¨® Europea, perqu¨¨ la Comissi¨® havia advertit repetidament que aix¨° passaria (sobretot quan es va anunciar una reducci¨® d¡¯impostos) i el Govern espanyol va rebutjar les advert¨¨ncies amb una certa insol¨¨ncia que va caure molt malament a Brussel¡¤les; i entre el Govern central i els auton¨°mics, ja que s¡¯intentaria culpabilitzar aquests de la desviaci¨®, i fer servir aquesta circumst¨¤ncia per justificar mesures de recentralitzaci¨®, i fins i tot una intervenci¨®, m¨¦s o menys dissimulada.

El primer conflicte crec que no apareixer¨¤ mentre no hi hagi un nou govern a Madrid, i dependr¨¤ de quin en sigui el signe. Per¨° el segon ja ha comen?at. S¡¯ha responsabilitzat del d¨¨ficit la Seguretat Social i les comunitats aut¨°nomes. No vull, ni em correspon, entrar en la pol¨¨mica pol¨ªtica. Nom¨¦s intento fer unes reflexions que ajudin a entendre m¨¦s b¨¦ l¡¯origen d¡¯aquests problemes.

1. Desviaci¨® de xifres. No estem parlant de xifres absolutes, sin¨® de desviacions respecte d¡¯objectius. Si no s¡¯han complert, cal analitzar quina part de culpa hi ha en l¡¯incompliment, i quina part hi ha en els que, conscientment o no, s¡¯han equivocat en la fixaci¨® dels objectius.

En el cas d¡¯Espanya i la UE, es partia d¡¯una imposici¨® molt dura per part d¡¯aquesta, fruit de l¡¯obsessi¨® en les pol¨ªtiques d¡¯austeritat; per¨° va ser revisada, suavitzada i acceptada, finalment, per les dues parts. Si l¡¯objectiu acordat era irreal, la responsabilitat seria compartida. En el cas del repartiment del d¨¨ficit entre l¡¯Estat i les comunitats aut¨°nomes, es va tractar d¡¯una imposici¨® del primer que va ser rebutjada pels governs auton¨°mics, sense que s¡¯aconsegu¨ªs cap revisi¨® ni flexibilitzaci¨®. Aqu¨ª, la responsabilitat de l¡¯error correspondria nom¨¦s a una part.

2. Elasticitat o rigidesa. Un pressupost p¨²blic t¨¦ xifres d¡¯ingressos i altres de despeses. Entenc per rigidesa la incapacitat de modificar les xifres en funci¨® de les circumst¨¤ncies. Una situaci¨® de crisi autom¨¤ticament redueix els ingressos i augmenta les despeses. La recessi¨® suposa una disminuci¨® d¡¯ingressos per impostos, i per cotitzacions socials. D¡¯altra banda, suposa m¨¦s despeses degudes a l¡¯asseguran?a contra l¡¯atur, i a l¡¯augment de les atencions socials i sanit¨¤ries. A aquests dos automatismes, cal afegir-hi una rigidesa que ning¨² no discuteix, pensant en el futur: mantenir la qualitat i l¡¯abast del sistema educatiu.

Tot aix¨° fa que en temps de crisi els pressupostos p¨²blics tinguin d¨¨ficit, i que els d¨¨ficits se situ?n sobretot en la Seguretat Social i en els pressupostos dels governs que tenen a c¨¤rrec seu la sanitat, l¡¯educaci¨® i els serveis socials. S¡¯imposa, a m¨¦s, una exig¨¨ncia: intentar augmentar ingressos refor?ant el control fiscal i augmentant els impostos sobre les rendes i els patrimonis menys afectats per la crisi; el contrari del que es va fer.

3. Asimetria de responsabilitats. Una bona part del conflicte t¨¦ causes ocultes exclusivament politicopartidistes, relacionades amb el debat entre recentralitzaci¨®, autonomisme, federalisme i independentisme. Per¨° al marge d¡¯aix¨°, cal entendre que les contradiccions de l¡¯entramat institucional no ajuden a racionalitzar la situaci¨®. La Constituci¨® va n¨¦ixer amb un esperit i un comprom¨ªs d¡¯evoluci¨® que despr¨¦s es va perdre, i va ser interpretada i aplicada cada vegada m¨¦s restrictivament.

Les comunitats aut¨°nomes (amb dues excepcions) tenen responsabilitats de despeses en serveis b¨¤sics, sense tenir capacitat de decidir ni controlar els ingressos, ja que depenen de transfer¨¨ncies de l¡¯Estat. El Govern central continua dedicant bona part del pressupost a activitats les compet¨¨ncies de les quals han estat transferides. Algunes comunitats aut¨°nomes fan activitats que no serien necess¨¤ries si l¡¯Estat les assum¨ªs amb suficient visi¨® de la pluralitat nacional. El finan?ament auton¨°mic inclou el necessari principi de solidaritat, per¨° no el conjuga amb el d¡¯ordinalitat, confonent igualtat de drets amb igualaci¨® de recursos.

Si no es treballa per corregir asimetries en les responsabilitats, eliminar duplicitats en les actuacions i revisar alguns principis d¡¯equitat, costar¨¤ molt de resoldre el problema de fons.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre