Un l¨ªder sindical catal¨¤ va guanyar quatre milions gr¨¤cies als seus c¨¤rrecs p¨²blics

Ning¨² no ha tingut tan poder a la infermeria catalana en els darrers 30 anys com Luis Cabado, l¡¯home que ha ocupat gaireb¨¦ tots els c¨¤rrecs institucionals de la professi¨® i es va convertir en l¡¯interlocutor clau per a governs i patronals. Per¨° aquest ¡°negociador implacable, que presumeix de tenir els millors contactes¡±, segons afirmen els qui hi han compartit taula, ha tingut una altra faceta oculta: la d¡¯un ambici¨®s home de negocis que ha acumulat, gr¨¤cies als c¨¤rrecs institucionals, una fortuna de m¨¦s de quatre milions d¡¯euros, segons acredita una investigaci¨® duta a terme per EL PA?S. Una riquesa que mant¨¦ oculta, en bona part, darrere d¡¯un grapat de societats i propietats a nom de terceres persones, principalment familiars, per¨° tamb¨¦ alguns gestors.

Un rep¨¤s als c¨¤rrecs que ha ocupat Cabado il¡¤lustra el pes que ha tingut en la sanitat catalana. Des dels anys 80 fins al 2004 va ser el secretari auton¨°mic del sindicat d¡¯infermeria Satse. Des del 1993 fins a l¡¯actualitat ha presidit la Fundaci¨® de la Infermeria Catalana ¡ªFudinca, anomenada des del 2013 ¡°Fundaci¨® Internacional Catalana Solid¨¤ria¡±¡ª, de la qual va ser nomenat president vitalici el 2002 i que es finan?a gaireb¨¦ completament amb fons p¨²blics. Entre el 2000 i el 2012, Cabado tamb¨¦ va ser membre del consell director del Servei Catal¨¤ de la Salut (CatSalut), organisme p¨²blic que gestiona tota la xarxa sanit¨¤ria, i va participar tamb¨¦ en diversos ¨°rgans assessors de la Generalitat.

Aquest c¨²mul de c¨¤rrecs ha donat a Cabado informaci¨® i contactes clau que ha sabut rendibilitzar. El primer gran negoci el va fer amb la seu central a Catalunya de Satse, que es va quedar en propietat aprofitant-se dels ajuts que la Generalitat va comen?ar a donar el 1990 als sindicats per pagar el lloguer de les oficines. La seu ocupa dos pisos, que sumen gaireb¨¦ 400 metres de superf¨ªcie, al n¨²mero 40 del carrer de Pelai, en ple centre de Barcelona. El valor de mercat dels dos immobles supera, segons els preus de la zona, el mili¨® d¡¯euros.

Cabado va participar, com a l¨ªder de Satse, en la gestaci¨® dels ajuts. Alhora, a trav¨¦s d¡¯un gestor (avui mort) va prendre el control d¡¯una societat, Oliverus, que va comprar les oficines poc abans que la Generalitat comenc¨¦s a pagar els lloguers. Tres anys m¨¦s tard, aquest gestor va cedir el control de l¡¯empresa a l¡¯exdona de Cabado mitjan?ant una petita ampliaci¨® de capital de 30.000 euros, un import molt inferior al valor dels actius que tenia Oliverus. L¡¯an¨¤lisi dels comptes que l¡¯empresa va dipositar al Registre Mercantil revela la magnitud del cop: Oliverus no nom¨¦s va aconseguir fer front c¨°modament a la inversi¨® feta, sin¨® que amb pocs exercicis va acumular 350.000 euros en reserves (beneficis no abonats als accionistes).

Aquesta bona salut financera s¡¯explica, almenys en part, per una dada notable: la Generalitat va pagar a Oliverus durant molts anys un lloguer aparentment molt per damunt del preu de mercat. Si l¡¯empresa va ingressar el 1994 gaireb¨¦ 120.000 euros per les rendes ¡ªxifra que ascendia una d¨¨cada m¨¦s tard a 154.000 euros¡ª, el 2012 aquest import havia descendit fins a gaireb¨¦ la meitat: 67.000 euros. Una font coneixedora dels ajuts explica que ¡°durant molts anys la Generalitat no controlava gaire l¡¯import dels lloguers¡±. ¡°No va ser fins a les retallades dels darrers anys que la Conselleria de Sanitat va imposar als propietaris ajustos estrictes en el preu del lloguer i d¡¯aqu¨ª la gran caiguda dels ingressos d¡¯Oliverus¡±, explica aquesta font.

El secretisme amb qu¨¨ Cabado va dur a terme la compra de la seu de Satse queda il¡¤lustrat amb una dada sorprenent: l¡¯actual direcci¨® del sindicat assegura que no tenia ¡°ni idea¡± que l¡¯immoble que ocupa ¨¦s propietat de l¡¯exdona de l¡¯antic l¨ªder.

La segona gran font de negocis de Cabado en el sector sanitari, segons ha pogut saber aquest diari, ha estat una intensa activitat de mediaci¨® i consultoria feta a trav¨¦s de quatre societats: LAC Gesti¨® 1953, Envalo S XXI, General Servicios 1949 i Silucan. Les quatre empreses han actuat en l¡¯¨²ltima d¨¨cada com si fossin un petit h¨°lding: han anat canviant d¡¯administradors i de seu, per¨° ho han fet sempre entre un grup redu?t de propietats i persones de l¡¯entorn de Cabado: la mare, l¡¯exdona, la nova parella, les filles i el gestor Pedro Salvador Cutillas, entre altres persones properes. En l¡¯afany que ha tingut perqu¨¨ no li figur¨¦s el nom en cap registre, Cabado ha acabat per compondre amb el pas dels anys un dibuix revelador: una mena de roda girat¨°ria en qu¨¨ ell mateix, com a eix a l¡¯ombra, ¨¦s l¡¯¨²nic nexe en com¨² entre totes les peces.

Entre el 2008 i el 2013, segons els comptes dipositats al Registre Mercantil, les quatre societats van facturar m¨¦s d¡¯1,9 milions d¡¯euros i van guanyar ¡ªgr¨¤cies a uns costos de personal i de gesti¨® molt redu?ts¡ª gaireb¨¦ un mili¨® d¡¯euros, diners que tamb¨¦ en aquest cas continuen en forma de reserves a les mateixes societats. Aquest diari ha investigat la traject¨°ria de Cabado i el seu entorn en els darrers anys. Cap de les persones que l¡¯envolta no ha fet cap carrera que pugui justificar aquesta quantitat d¡¯ingressos, tret d¡¯ell mateix. Diverses persones que l¡¯han tractat el defineixen com ¡°un aconseguidor¡± i ¡°un intermediari¡±, alg¨² que ha alternat els c¨¤rrecs p¨²blics amb una forta pres¨¨ncia en el sector privat. El mateix Cabado va admetre a EL PA?S fa sis mesos ¡ªquan se li va preguntar per una de les empreses¡ª que ¡°¨¦s com¨²¡± que hi hagi empreses que sol¡¤licitin els seus serveis, ja que ha estat ¡°tota la vida al sector¡± i coneix ¡°gaireb¨¦ tothom¡±. L¡¯antic sindicalista es va oferir aleshores a informar de les seves activitats ¡°amb total transpar¨¨ncia¡±, per¨° no ha at¨¨s en les dues ¨²ltimes setmanes les trucades repetides que li ha fet aquest diari per mantenir-hi una entrevista.

Els ingressos elevats obtinguts per les empreses de l¡¯entorn de Cabado han coincidit en el temps en un notable increment patrimonial, propietats en qu¨¨ han anat sent domiciliades les diferents empreses de la fam¨ªlia. Totes aquestes propietats tenen un valor de mercat ¡ªsegons dades incloses al Registre de la Propietat o una estimaci¨® prudent dels preus de mercat¡ª de m¨¦s de dos milions d¡¯euros. A partir del 1994, Cabado ha passat a ser propietari d¡¯un pis de 213 metres quadrats en una finca r¨¨gia de Barcelona, un apartament en un complex de golf a Tenerife i una casa en una urbanitzaci¨® de luxe al Roman¨ª (el Vendrell, Tarragona). Oliverus, per la seva part, ha aconseguit un altre immoble al districte de l¡¯Eixample de la capital catalana, igual com una de les seves filles (aquesta amb la parella), mentre que la seva exdona ha adquirit un pis al centre de Sitges. El grup familiar, a m¨¦s, tamb¨¦ ha comprat mitja dotzena de places de garatge.

El tercer i l¡¯¨²ltim negoci en qu¨¨ s¡¯ha embarcat Cabado ¨¦s el dels contractes de rehabilitaci¨® de la sanitat p¨²blica. En l¡¯¨²ltim gran concurs convocat per la Generalitat d¡¯aquesta disciplina, celebrat el 2012, Cabado s¡¯hi va presentar sense ¨¨xit amb una empresa, Codebi BCN, administrada pel seu gestor de confian?a des de fa dues d¨¨cades, Pedro Salvador Cutillas. Malgrat aquest frac¨¤s aparent, la societat va aconseguir quedar-se amb dos grans contractes ¡ªvalorats en 15 milions d¡¯euros fins al 2021¡ª fent servir un estratagema: associar-se mitjan?ant una figura anomenada ¡°alian?a estrat¨¨gica¡± amb els dos hospitals privats integrats a la xarxa p¨²blica. Aquests centres poden aconseguir de manera directa l¡¯adjudicaci¨® d¡¯un contracte p¨²blic, que, d¡¯altra manera, hauria de sortir a concurs.

Codebi BCN, per¨°, era una societat instrumental. No tenia treballadors ni activitat i va ser comprada pel gestor de Cabado tan sols un mes abans de formalitzar els acords amb els hospitals Sant Rafael i Sagrat Cor. EL PA?S va destapar el cas el mes de novembre passat, la qual cosa va motivar la Generalitat a obrir una investigaci¨®, que ha acreditat que la maniobra constitueix una subcontractaci¨® irregular d¡¯un contracte p¨²blic. Una maniobra que ha esdevingut molt rendible: Codebi BCN va repartir un total de 190.000 euros en dividends en l¡¯exercici de 2013, el primer complet en qu¨¨ va gestionar els dos contractes de la sanitat p¨²blica.

Investigacion@elpais.es