Catalunya ¨¦s xarnega

La millor reacci¨® al manifest monoling¨¹ista del grup Koin¨¦ ¨¦s la de l'escriptora catalana Najat El Hachmi, nascuda al Marroc: ¡°Si no fos per la immigraci¨®, el catal¨¤ tindria molts menys parlants dels que t¨¦ ara¡±.

El manifest imputava a la ¡°immigraci¨® arribada de territoris castellanoparlants¡± haver estat utilitzada per la dictadura de Franco com a ¡°instrument (tot i que ¡°involuntari¡±, se'ls perdonava la vida) de colonitzaci¨® ling¨¹¨ªstica¡±. Afany en qu¨¨ la democr¨¤cia va suposar ¡°la continu?tat de la imposici¨®¡±.

Aquesta afirmaci¨® ¨¦s molt greu. Mereixeria adjectius. Per¨° ¨¦s millor analitzar-la i inserir-la en la (llarga) tradici¨® d'un sector del catalanisme adepte a l'equaci¨®: immigrants igual a desastre per a la llengua i cultura catalanes.

El seu precedent m¨¦s immediat i conspicu ¨¦s deu a la ploma de Jordi Pujol, tot i que aix¨° cou al columnisme prenafetista. L'ex distingia entre ¡°dos tipus d'immigrants; un, ¨¦s el que veu amb mentalitat d'amo (....) l'altre (...), un home poc fet (...) que fa centenars d'anys que passa gana i que viu en un estat d'ignor¨¤ncia i de mis¨¨ria cultural, mental i espiritual. ?s un home desarrelat, incapa? de tenir un sentit una mica ampli de comunitat.¡±

¡°Amb freq¨¹¨¨ncia¡± ¡ªconcedia¡ª ¡°d¨®na prova d'una excel¡¤lent fusta humana, i tot ell ¨¦s una esperan?a, per¨° d'entrada, constitueix la mostra de menys valor social i espiritual d'Espanya (...) ¨¦s un home destru?t i an¨¤rquic. Si per la for?a del nombre arrib¨¦s a dominar, sense haver superat abans la pr¨°pia perplexitat, destruiria Catalunya. Introduiria la seva mentalitat an¨¤rquica i pobr¨ªssima, ¨¦s a dir, la seva falta de mentalitat¡±.

Perdonin per la longitud de la cita (de La immigraci¨®, problema i esperan?a de Catalunya, Nova Terra, 1976). Per¨° ¨¦s frondosa. Tot i que l'autor la matisaria despr¨¦s, expressa perfectament la mentalitat profunda d'alguns nacionalistes, inclosa Marta Ferrusola.

El barem del ¡°valor social i espiritual¡± arrenca de l'her¨¨ncia de l'eugen¨¨sia, o sigui de ¡°la ci¨¨ncia que tracta de totes les influ¨¨ncies que milloren les qualitats innates de la ra?a, tamb¨¦ tracta d'aquelles que la poden desenvolupar fins a aconseguir la m¨¤xima superioritat¡±, segons el seu inventor, Sir Francis Galton. I que va tenir la seva m¨¤xima deriva patol¨°gica a Alemanya, en distingir-se entre ¡°els representants menys valuosos de la societat, minderwertige, i els plenament meritoris, vollvertige¡± (Richard Evans, El tercer Reich, Pasado/Presente, 2015).

L'eugen¨¨sia pujoliana arrenca a Catalunya de Josep Antoni Vandell¨®s (Catalunya, poble decadent, Edicions 62, 1985; La Immigraci¨® a Catalunya, Patxot, 1935): al primer dem¨°graf modern l¡¯inquietaven una ¡°Catalunya sense catalans¡±, plena de gent per¨° sense catalans, i els ¡°nuclis forasters¡±, que diluirien la llengua. Per¨° es va resignar (contra la recepta nacionalsocialista) a la inevitabilitat de ¡°facilitar la barreja¡±.

Aix¨° s¨ª, en el Manifest per la conservaci¨® de la ra?a catalana, que va promoure i va publicar el 12 de maig del 1934, postulava ¡°una poblaci¨® creixent i sana, homogene?tzada quant al sentiment patri¨°tic¡± i que els catalans ¡°aut¨°ctons haur¨ªem de veure quines serien les caracter¨ªstiques dels nous catalans descendents d'immigrants o producte de barreja¡±, coordinant ¡°la recerca dels mitjans adequats de defensa de la nostra ra?a¡±.

El terror a la minoritzaci¨® dels aut¨°ctons ¡ªi de la seva llengua¡ª va ser destru?t el 1999 per la gran dem¨°grafa Anna Cabr¨¦ (El sistema catal¨¤ de reproducci¨®, Proa). Cabr¨¦ va demostrar que, sense immigrants, els 2 milions de catalans del 1900 haurien passat a nom¨¦s 2,36 el 1980 i a 2,5 al final del segle XX (Nadala 2007, Fundaci¨® Llu¨ªs Carulla). De manera que ¡°amb sis milions ¨¦rem dues vegades i mitja els que haur¨ªem estat sense migracions¡±. Perqu¨¨ des del 1717 Catalunya ha doblat quatre vegades la poblaci¨®. La barreja poblacional ¨¦s, doncs, un sistema inherent a la catalanitat, no un atzar.

Des de llavors hem sumat 1,5 milions m¨¦s. Som 7,5 milions. O sigui, que ¡°entorn del 70% de la poblaci¨® resident a Catalunya¡± ¨¦s ¡°producte directe o indirecte de la immigraci¨® nom¨¦s dels segles XX i XXI¡±, conclou el seu col¡¤lega Andreu Domingo (Immigraci¨® i pol¨ªtica demogr¨¤fica en l'obra de Josep Antoni Vandell¨®s, Treballs de la SCG, n¨²mero 73, 2012). Catalunya ¨¦s plena (barreja): plenament xarnega.

Aix¨ª que ni Catalunya ha desaparegut, ni el catal¨¤, ni la cultura catalana. Existeixen m¨¦s que mai. Els dicteris de Vandell¨®s, de Pujol i dels Koin¨¦ s¨®n falsos. Te ra¨® l'escriptora El Hachmi.