La pol¨¨mica escultura de Plensa per a Barcelona val 32 milions d¡¯euros

¡°A Barcelona es parla nom¨¦s d'edificis i no d'escultures¡±, va assegurar l'escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955), de forma lac¨°nica el gener del 2014, quan va explicar que havia rebut l'enc¨¤rrec de l'alcalde Xavier Trias per fer una escultura per a Barcelona que poguessin veure des de l'aire els milers de persones que visiten la ciutat cada any. Una obra que es convert¨ªs en una nova icona que identifiqu¨¦s la ciutat a tot el m¨®n. Des de llavors, Plensa ha estat prudent quan se li ha preguntat per aquest projecte i com anaven els treballs per instal¡¤lar l'obra. La mateixa actitud que els responsables de l'anterior govern municipal, que van guardar silenci sobre aquesta escultura que per les seves proporcions, 52 metres d'altura, 5 menys que l'est¨¤tua de Colom, estava destinada a canviar l'skyline de la ciutat. Amb el canvi de govern, el pol¨¨mic projecte ha quedat en l'aire, i ning¨², ni l'Ajuntament ni l'escultor l'han acabat d'explicar.

La poca informaci¨® proporcionada no ha impedit saber que l'enorme pe?a ser¨¤ un rostre femen¨ª amb els ulls tancats fet amb l¨¤mines d'acer que formen una malla i que s'instal¡¤laria a l'espig¨® del Gas, el dic que separa la platja del Somorrostro?i la de la Barceloneta. Per¨° no s'aixecar¨¤ dins l'aigua, com s'havia assegurat fins ara. Segons ha pogut saber aquest diari, l'escultura met¨¤l¡¤lica aniria sobre una plataforma que es construiria entre els dos bra?os de l'espig¨®. A m¨¦s, malgrat que l'escultura seria una donaci¨® de Plensa a la ciutat, la materialitzaci¨® del que fins ara ¨¦s una maqueta que han vist nom¨¦s uns pocs, valdria 32 milions d'euros.

Malgrat l'elevat import de la factura, els plans eren que Barcelona no pagaria res. Ja hi havia un mecenes barcelon¨ª disposat a avan?ar un mili¨® per comen?ar els treballs i dos destacats empresaris catalans s'encarregarien de conv¨¨ncer els seus?col¡¤legues per aportar-ne la resta. Al final del mandat de Trias s'havien fet els estudis d'impacte en l'estructura de l'onatge, del vent i fins i tot de l'ombra sobre la platja i els banyistes. Per¨° res m¨¦s. La crisi econ¨°mica general i la proximitat de les eleccions van impedir materialitzar un projecte d'aquestes caracter¨ªstiques.

Malgrat que fins ara l'escultura de Plensa no s'ha explicat, aquest treball va protagonitzar ahir el debat municipal Escultura a l'horitz¨®: 'Skylines' ideol¨°gics de Barcelona, organitzat dins del cicle Valor!, en el qual la historiadora de l'art i comiss¨¤ria d'exposicions Gloria Moure i la ge¨°grafa i professora de la UB N¨²ria Benach van debatre, moderades per l'artista Matteo Guidi, sobre aquest i altres projectes, com els tamb¨¦ pol¨¨mics anells de Frederic Amat per al Liceu. Al debat, segons els organitzadors Jorge Luis Marzo i Joana Mas¨®, Plensa hi havia estat convidat, una cosa que l'escultor ha negat dues vegades l'¨²ltima setmana:?durant la presentaci¨® de quatre de les seves obres al Palau de la M¨²sica i ahir mateix. Per Benach, el problema de l'escultura de Plensa no ¨¦s tant l'obra en si mateixa com l'enc¨¤rrec de Trias: ¡°No es pot encarregar una obra com s'encarrega un logo. Un monument ha de ser pr¨¤ctic i necessari i no s'ha d'imposar¡±.

Pel que fa al projecte, Berta Sureda, comissionada de Cultura de l'Ajuntament d'Ada Colau, va explicar, abans de comen?ar el debat: ¡°A Cultura no tenim const¨¤ncia del projecte; tot es va gestionar des de l'¨¤rea d'Urbanisme de l'anterior consistori, que dirigia Antoni Vives. En tot cas, quan tinguem el projecte el sotmetrem a examen del Consell Assessor d'Art P¨²blic¡±, un organisme que va renovar els seus membres al mar?. ¡°Entre els aspectes que es valoraran, a m¨¦s de la mobilitat i l'impacte, hi ha el de la visibilitat de la dona treballadora i com reflecteix la mem¨°ria hist¨°rica¡±, va dir Sureda, que va remarcar que la decisi¨® de l'organisme ¡°no ¨¦s vinculant¡±.

Companys, m¨¦s visible

Segons Sureda, el Consell Assessor t¨¦ sobre la taula un bon nombre de peticions ¡°de l'anterior mandat¡± que s'hauran d'analitzar en els propers mesos. Entre aquestes hi ha la petici¨® de la Comissi¨® de la Dignitat per fer que el president Llu¨ªs Companys tingui un monument amb m¨¦s visibilitat que el que el recorda des del 1998 al passeig del seu nom, a la cantonada amb la ronda de Sant Pere. Ser¨¤, pel que sembla, una obra de sis metres d'altura per gaireb¨¦ cinc d'amplada. ¡°Quan s'analitzin tots, es modificaran els criteris i els protocols amb els quals haur¨¤ de decidir el Consell¡±, va explicar Sureda.