El bunyol de la Copa

No hi ha manera que es pugui jugar una final de la Copa del Rei en pau.

Nom¨¦s cal recordar que l¡¯any passat hi va haver pol¨ªtics que van demanar-ne la suspensi¨® en cas que es xiul¨¦s l¡¯himne, com acostuma a passar cada cop que s¡¯enfronten el Bar?a i l¡¯Athletic. Hi ha gent que ja pita per vici, nom¨¦s per les amenaces rebudes, i m¨¦s quan no es d¨®na cr¨¨dit a l¡¯espontane?tat, com si tot fos organitzat per la societat civil catalana en conniv¨¨ncia amb el FC Barcelona. El contenci¨®s es repeteix sense que ning¨² hi trobi remei; els intermediaris possibles es freguen les mans, fan com si sentissin ploure, i les bronques s¡¯utilitzen com a munici¨® per a les discussions pol¨ªtiques. Pels que no juguen, la not¨ªcia ¨¦s l¡¯himne.

Tamb¨¦ hi ha batusses dial¨¨ctiques amb la seu, sobretot en funci¨® dels finalistes. El Madrid no vol veure ni en pintura el Bar?a al Bernab¨¦u des que Maxenchs i Gaspart, que va rec¨®rrer el camp de dalt a baix amb una bufanda blaugrana, van fer tocar l¡¯himne tres vegades per celebrar l¡¯¨¨xit l¡¯any 1997. Florentino ha arribat a dir que s¡¯havien de fer obres als lavabos quan se li va demanar que deix¨¦s Chamart¨ªn. Tampoc ho voldria el Bar?a si el possible guanyador fos el Madrid. Aix¨ª ¨¦s que, en aquests casos, s¡¯imposen solucions com la del Calder¨®n. De qu¨¨ serveix aleshores dir que s¡¯ha de jugar a l¡¯estadi que tingui m¨¦s cabuda?

A vegades costa trobar la data, i m¨¦s quan els rivals juguen competicions europees. Abans, quan els equips grans menystenien el torneig i feien jugar els suplents, els protagonistes acostumaven a ser clubs petits, que convertien la Copa en una festa major. Ara, en canvi, des que la competici¨® s¡¯ha convertit tamb¨¦ en un escenari per mesurar la for?a dels poderosos, han augmentat els problemes per decidir quin dia s¡¯ha de jugar. La Copa pot ser la torna o la salvaci¨®, segons com hagi anat l¡¯any per al Madrid o el Bar?a, si ¨¦s que han arribat a la final, cosa que en el cas blaugrana ha passat en quatre de les ¨²ltimes cinc edicions.

Jugui qui jugui, de totes maneres sempre s¡¯ha dit que la final de Copa ¨¦s un dels moments m¨¦s macos, emotius i impactants de la temporada per la mobilitzaci¨® social. Milers d¡¯aficionats d¡¯un equip i de l¡¯altre s¡¯apleguen a la ciutat escollida i alternen als carrers, a les places i a l¡¯estadi, de manera festiva. Habitualment els clubs sempre demanen m¨¦s entrades perqu¨¨ no poden satisfer les peticions dels seus seguidors. No n¡¯hi ha per a tothom, s¡¯han de sortejar. L¡¯excitaci¨® ¨¦s m¨¤xima i a vegades la tensi¨® provoca fins i tot que els equips pledegin per veure qui exerceix de local, com va passar l¡¯any passat al Camp Nou.

Aquesta capacitat de convocat¨°ria ha estat sempre el motor de la Copa. Aix¨ª ¨¦s que es tracta d¡¯afavorir que la gent es pugui despla?ar de manera c¨°moda i efectiva, cosa que comporta trobar un escenari equidistant i d¡¯acc¨¦s r¨¤pid, el millor dia possible i tamb¨¦ a una hora escaient. Doncs b¨¦, aquesta vegada, per si no n¡¯hi havia prou, el problema ¨¦s justament l¡¯horari. Resulta que les dues entitats s¡¯han posat d¡¯acord a demanar que el partit es jugui abans de les 19 hores del diumenge 22 de maig perqu¨¨ l¡¯endem¨¤ tothom ha d¡¯anar a treballar. No hi hauria d¡¯haver inconvenient si ho demanen els finalistes; falsa conclusi¨®.

Tant la Federaci¨® Espanyola com Mediaset han fet l¡¯orni i mantenen les 21.30. Aix¨° vol dir que l¡¯organitzaci¨® t¨¦ m¨¦s en compte l¡¯audi¨¨ncia que no pas els aficionats que tinguin ganes d¡¯anar al camp. Ja fa temps que la milit¨¤ncia activa no t¨¦ cap mena de recompensa i molts socis prefereixen fer cal¨¦s amb les entrades o els carnets. El mercadeig i les apostes amenacen de rebentar la pilota del futbol, i cal no descartar que algun dia hi hagi un espectacle de m¨¦s bon veure i m¨¦s barat. La situaci¨®, en qualsevol cas, ¨¦s ara especialment greu a la Copa.

I ¨¦s que l¡¯organitzador ¨¦s la Federaci¨® Espanyola. Els federatius creuen els bra?os, com si sentissin ploure, no fos dit que afavoreixen l¡¯un o l¡¯altre, ben senzill que seria buscar un camp i un dia escaients abans de comen?ar la temporada, quan no hi hauria cap club ni poder f¨¤ctic que enred¨¦s d¡¯acord amb els seus interessos; la millor manera de dignificar el torneig. La resposta de l¡¯organisme que presideix Villar ha estat el silenci administratiu, un motiu de menyspreu suficient perqu¨¨ els dos clubs es replantegessin a seva participaci¨®. Despr¨¦s de tantes amenaces de suspensi¨® per part de tothom, estaria b¨¦ que aquesta vegada fossin els finalistes els qui amenacessin de no jugar la final.

Pobra Copa del Rei.