La viol¨¨ncia que no s'atura

La va matar i despr¨¦s es va su?cidar. D'aquesta manera va passar dijous a Sant Feliu de Llobregat quan un mosso d¡¯esquadra va disparar contra la seva companya sentimental. I d'aquesta manera passa tamb¨¦ en molts altres crims masclistes que es produeixen a Espanya. En aquest patr¨® d'assassinat-su?cidi radica, fins i tot quan per alguna ra¨® no es materialitza, un dels elements centrals d'una inc¨°gnita que ocupa i preocupa els qui treballen i lluiten per reduir la viol¨¨ncia de g¨¨nere. La inc¨°gnita ¨¦s per qu¨¨, malgrat el gran nombre de mesures que s'han anat aplicant des que va entrar en vigor la Llei de Mesures de Protecci¨® Integral contra la Viol¨¨ncia de G¨¨nere el 2004, les morts no s'han redu?t significativament i en l'¨²ltima d¨¨cada romanen estancades al voltant de 70 anuals.

Aquest estancament est¨¤ portant certs sectors a preguntar-se si potser la viol¨¨ncia de g¨¨nere ¨¦s quelcom consubstancial a les relacions entre homes i dones, i si no ha arribat l'hora de resignar-se perqu¨¨ ja no es pot fer res m¨¦s del que s'est¨¤ fent. Aquest discurs, tot i ser minoritari encara, resulta preocupant. Perqu¨¨ no ¨¦s cert no es pugui fer res m¨¦s. Una an¨¤lisi detallada dels casos que es produeixen permet observar que el sistema judicial presenta encara mancances notables i que el sistema habilitat per a la protecci¨® de les dones i la prevenci¨® t¨¦ una capacitat escassa per calibrar b¨¦ les situacions de risc.

D'entrada, el fet que el 84,3% de les dones assassinades en els ¨²ltims deu anys no haguessin presentat den¨²ncia pr¨¨via deixa fora del radar judicial molts casos que, si haguessin arribat al jutjat, es podrien haver activat mecanismes de protecci¨®. Per¨° fins i tot en els casos en qu¨¨ hi ha den¨²ncia, no sempre els jutjats encerten a l'hora de valorar el perill que corren les dones.

Hi ha doncs, un gran marge de millora en la prevenci¨®, amb mesures d'alerta primerenca que haurien d'activar-se des de la mateixa comunitat. Des de l'entorn de les mateixes dones amena?ades. La fam¨ªlia, les amistats, poden i han d'actuar amb m¨¦s determinaci¨®. La viol¨¨ncia masclista no ¨¦s un assumpte privat. ?s fruit d'unes determinades estructures socials i culturals que concerneixen tota la societat. Sabem que les dones sotmeses a maltractaments perllongats entren en una situaci¨® de bloqueig psicol¨°gic que moltes vegades els impedeix fins i tot demanar ajuda. Per aix¨° ¨¦s important que l'entorn actu? davant els primers indicis.

Aquests indicis acostumen a concentrar-se en moments molt concrets. Les estad¨ªstiques de feminicidis indiquen, per exemple, que gaireb¨¦ el 35% de les morts es produeixen durant els tr¨¤mits de separaci¨® o quan la dona pren la decisi¨® d'abandonar la parella. Aquest ¨¦s un moment de veritable perill, perqu¨¨ ¨¦s quan es materialitza all¨° que els homes maltractadors perceben com un atac insuportable a la seva identitat masculina. I no nom¨¦s els de mentalitat m¨¦s tradicional. En els seus interessants llibres sobre la viol¨¨ncia masclista, i particularment a Los nuevos hombres nuevos, Miguel Lorente Acosta descriu b¨¦ les arrels culturals i psicol¨°giques d'aquesta viol¨¨ncia. Molts homes s'han adaptat a les noves exig¨¨ncies de llibertat i autonomia de les dones fent veure que canvien, per¨° se senten profundament ferits i reaccionen violentament quan han de renunciar a la posici¨® de poder i dominaci¨® en qu¨¨ basen la seva identitat masculina.

Aix¨° explica un dels trets diferencials d'aquest tipus de viol¨¨ncia: l'escassa capacitat de dissuasi¨® que t¨¦ la sanci¨® penal sobre aquest tipus d'homes, un fenomen que ha estudiat el catedr¨¤tic de Dret Penal de la Universitat d'Oviedo Javier G. Fern¨¢ndez Teruel, en el seu aclaridor an¨¤lisi dels feminicidis que van tenir lloc entre l'any 2000 i el 2015. I explica per qu¨¨ per altes que siguin les penes, els crims amb prou feines disminueixen.

Aquest ¨¦s un element a tenir molt en compte pels qui pateixen o coneixen algun cas de viol¨¨ncia de g¨¨nere. Hi ha certs senyals que han d'encendre totes les alarmes: quan l'home comen?a a fantasiejar amb la idea de llevar-se la vida. Si no s'ha fet abans, ¨¦s el moment de sortir corrents. Perqu¨¨ quan comen?a a proferir amenaces com ¡°et mato i em mato¡±, ¡°abans em mato que deixar-te marxar¡± est¨¤ dient que comen?a a ser psicol¨°gicament immune, insensible, a les conseq¨¹¨¨ncies penals, socials i vitals de matar la seva parella. Aquest tipus de fantasies, proferides en forma d'amena?a, han de prendre's molt de deb¨°, per molt que despr¨¦s, com acostuma a passar, expressi penediment i digui que no parlava de deb¨°.